El detingut Jordi Ros és un dels principals testimonis de l’Operació Judes contra els CDR. Juntament amb Ferran Jolis, va ser qui va declarar tant davant la Guàrdia Civil com davant l’Audiència Nacional, sempre assistit per una advocada d’ofici per decisió pròpia. També és a ell a qui se li van trobar les substàncies “precursores” d’explosius, a més d’una pistola. Ros, que es compara amb els creadors de la bomba atòmica, deia estar simplement “experimentant”. Un cop detingut, va delatar els seus “ajudants” del "laboratori" de termita. En cap cas, va declarar, no volia causar danys a persones.

En la declaració davant del jutge de l’Audiència Nacional el 26 de setembre, que consta en el sumari al qual ha tingut accés ElNacional.cat, Jordi Ros va arrencar assegurant estar “molt penedit” i dient que era “humà” i per tant cometia errors. “Demano disculpes als agents que han fet hores extres per la meva culpa, pel meu error”, manifestava el membre dels CDR, que titllava d’”exquisit” el tracte de la Guàrdia Civil.

Davant del jutge Manuel García Castellón, des del primer moment, Jordi Ros ho ven com “un repte personal”. Explica que és “autodidacta i llegit” i, ja en el cinquè minut de declaració, es permet una comparació: “És com el projecte Manhattan de la bomba atòmica. Hi treballaven milers de científics, però només una persona sabia en què es treballava realment. Era un repte per a mi”. La declaració dura gairebé una hora.

De fet, segons l’informe de la Guàrdia Civil, va ser ell qui va comprar, de forma directa i també a través de tercers, la majoria de substàncies amb les quals “experimentava”. Les alarmes van saltar el 16 i 17 de maig d’aquest any, quan va intentar contactar amb diversos individus per saber com adquirir “200 quilos de parafina”. També va comprar altres components químics. Algunes empreses li van donar resposta negativa.

Segons aquest informe de la Guàrdia Civil, basat en la intervenció telefònica i el seguiment físic de l’investigat per part del cos policial, Jordi Ros va interessar-se per 20 coixinets mida “canica”, virutes de ferro, sabó líquid “+B.O”, 25 litres d’àcid nítric, 25 litres d’àcid sulfúric, una bàscula de precisió, un aparell d’electrolisi, formol, aigua oxigenada… Unes substàncies que van trobar en els escorcolls. Ros va arribar a fer servir NIFs d’empreses de tercers per adquirir productes que no estaven a la venda de particulars.

Delata els altres

Abans de declarar davant l’Audiència Nacional, Jordi Ros va ser un dels dos detinguts que va accedir a declarar davant la Guàrdia Civil a la Comandància de Tres Cantos (Madrid). I en la seva declaració, segons l’atestat, va explicar quins eren els seus plans i també qui l’estava ajudant en el seu projecte. Ja des del principi va manifestar que creia que els CDR “havien de realitzar un altre tipus d’accions”, que ell exemplificava amb “sabotatges de baixa intensitat”, pels quals “utilitzaria gasolina”.

Preguntat si ha participat en la confecció de productes deflagrants, va respondre que sí. Estava en un projecte sobre fabricació de termita. “Basant-se en l’estudi d’uns manuals sobre la fabricació de termita, va arribar a la conclusió que era necessari adquirir uns elements (pols d’alumini i pols d’òxid de ferro) que, barrejats en certa proporció donava com a resultat la termita”, relata l’atestat policial. “Per aconseguir la proporció adequada ha hagut de realitzar diverses proves obtenint resultats desiguals, en la majoria de les ocasions insatisfactori per als seus fins”, afegeix.

Jordi Ros va explicar que va realitzar les proves a Sant Fost de Campsentelles, a la casa d’Alexis Codina, un altre dels detinguts, a qui també implica. Segons el seu testimoni, Ros generava òxid de ferro mitjançant l’electrolisi i Codina ho obtenia “a través d’altres processos”. Assenyala que normalment ho feien de nit, per la necessitat de discreció i evitar incendis fortuïts. Preguntat si hi ha més persones implicades en la confecció de termita, respon que sí. I assenyala Germinal Tomàs, amb qui va coincidir en les proves.

El membre del CDR també va dir ser coneixedor d’un altre grup “que té el projecte més avançat”. Era a Vic, on es va desplaçar. Identifica un home d’uns 30-32 anys de cabell castany i un altre de 43-48 anys de cabell molt curt i castany clar. També identifica Eduardo Garzón, que col·labora en el projecte tot i que no en les provee, en un paper de “coordinador i dinamitzador”. Garzón també està empresonat a Soto del Real.

A banda de la termita, també va explicar que volia intentar fer nitrocelulosa “o el més semblant possible”, que va afirmar que és un explosiu. Sobre la finalitat de l’explosiu, va assegurar que era de distracció de la policia “respecte d’una altra acció simultània que seria la principal”. Va voler deixar clar que “mai pretenia ocasionar víctimes mortals utilitzant l’explosiu”. També va fer proves al pati de darrere de la casa dels seus pares, sense el coneixement d’aquests.

Sobre el material didàctic que va fer servir, Jordi Ros va assegurar que sobretot a través d’Internet. Preguntat sobre si existia alguna denominació del grup d’aquests projectes, va assenyalar que no com a tal, però que en alguna ocasió s’hi havia referit com a “colla de diables”. També va dir que havia inspeccionat una torre elèctrica per a possibles accions, “arribant a la conclusió que l’acció no era viable”. Va acabar la declaració mostrant-se penedit per tot.

Li troben una pistola

A banda de les substàncies per a les seves “proves”, durant l’escorcoll la Guàrdia Civil també li va confiscar una arma. A l’entrada d’un dels domicilis, es va seguir el protocol habitual. Primer va entrar el gos de la unitat canina per si hi havia cap explosiu. Va donar negatiu. Llavors l’investigat va ser preguntat si volia dir res que hi pogués haver a la casa, i va manifestar que sí, en una habitació. “Entrant per la porta a mà dreta, la primera porta a l’esquerra, manifesta que dins hi ha una pistola. Es localitza dins una bossa rosa en en el lloc assenyalat per Jordi”, relata l’atestat policial.

A l’interior de la bossa indicada per Jordi hi ha una pistola semiautomàtica marca RECK Commander calibre 8mm, sense número de sèrie visible, amb un carregador instal·lat sense munició. També una caixa groga amb la inscripció 9mm luger, dins la qual es troben 48 cartutxos. També hi ha un carregador de pistola Baretta del calibre 9mm juntament amb una funda per a la pistola i per al carregador. A la bossa també hi ha un document expedit per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries a nom d’Emilio Barbara Guiu per a l’ús d’una carabina 4’5 Gammo.

També li van trobar un full de paper blanc amb diverses anotacions a mà. En una de les cares s’hi podia llegir “esquema bomba”. Hi ha una sèrie d’anotacions sobre elements necessaris per a confeccionar-la. Hi posa “bombona de càmping gas”, seguit d’un dibuix amb una indicació que diu “150m de cable”.

“Era un repte personal”

La declaració davant del jutge instructor de l’Audiència Nacional, el 26 de setembre, va ser molt confusa. En alguns punts assegurava que realment estava preparant explosius i en altres moments va insistir que es tractava d’un “repte personal” per a ell que li agrada la ciència. “Puc afirmar que avui en dia, amb un parell de tutorials d’Internet, es pot arribar a realitzar nitrocelulosa”, va afirmar Jordi Ros, que es va permetre lliçons sobre química: “Tot en química es deriva de la puresa. La termita és gairebé impossible fer-la sense els materials adequats”. Segons el seu relat en seu judicial, era “pura investigació”.

Va arribar a dir que feia proves però que no tenia intenció de fer res. Preguntat per què s’hauria d’intentar per a després descartar-ho, va justificar: “Perquè no es pot o bé per principis morals o bé per falta d’infraestructures, però m’inclino per la moralitat”. I insistia: “Volia saber si realment es pot aconseguir fer-ho o no”. També va negar estar involucrat en els plans per ocupar el Parlament, malgrat que el passat 11-S va estar al Parc de la Ciutadella. “Per mi no s’hauria de fer”, va dir.

Va acabar la declaració i el jutge Manuel García Castellón li va preguntar si tenia res a afegir. “Sí , estic 100% penedit”, va respondre Jordi Ros.

Advocat d’ofici

En tot moment fins ara, Jordi Ros ha estat assistit per una advocada d’ofici, i per decisió pròpia. Durant els escorcolls dels seus domicilis a Sabadell, fins a dues vegades va ser preguntat si volia la presència d’un advocat, i va respondre que no, ni particular ni d’ofici. Després, per a la seva defensa, va optar per un advocat d’ofici. Mentre estava a la Comandàndia de Tres Cantos, l’advocat particular Carles Perdiguero va interessar-se en defensar-lo, però novament Ros ho va rebutjar.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat