Els dos partits que formen la coalició de govern espanyola, PSOE i Sumar, sumen un nou punt de tensió en la seva relació amb la tramitació de la llei de nacionalitat sahrauí al Congrés dels Diputats. En una roda de premsa aquest dimarts, la portaveu adjunta de Sumar, Tesh Sidi, diputada de Más Madrid i d’origen sahrauí, li ha demanat al PSOE que no posi “cap pal a la roda” de la llei en la seva tramitació al Congrés dels Diputats. La proposició de llei, que permetria que els nascuts al Sàhara Occidental abans de 1976 i els seus descendents obtinguin la nacionalitat espanyola, va fer un pas més en el seu tràmit a la cambra baixa espanyola amb la constitució de la ponència el passat 28 d’abril, després de més d’un any al calaix. “Jo només demano al Partit Socialista que no posi cap pal a la roda”, ha dit la diputada davant dels mitjans de comunicació, que també ha advertit que veuen “moviments bastant sospitosos” amb la negació de sol·licituds de nacionalitat en diverses administracions. La portaveu de Sumar ha avisat que si no compten finalment amb el suport dels socialistes negociaran amb altres grups que “estiguin disposats a donar suport a aquesta norma”. 

Preguntada sobre els avenços d'aquesta proposició de llei, Sidi ha explicat que la intenció és convocar la nova ponència aquest mes de maig i ha assenyalat que estan disposats a acceptar les esmenes presentades pel PSOE, que va ser l'únic grup que va votar en contra de la presa en consideració d'aquesta iniciativa. “Si no tenim el Partit Socialista del nostre costat, tindrem altres grups per negociar que també estan disposats a donar suport a aquesta norma, perquè és una norma de consensos mínims i amb molt poques esmenes”, ha constatat.

Sidi ha afegit que "ningú no entendria tampoc que el PP votés en contra", perquè, segons ha recalcat, no s'està parlant de “noves regularitzacions”, sinó de persones amb situació regular a Espanya que simplement tindrien una reducció del termini d'accés a la nacionalitat a dos anys en comptes de deu anys. En últim lloc, la diputada ha exigit “responsabilitat” als seus socis al govern de coalició, sobretot per posicionar-se a favor “dels seus propis votants i les famílies d’acollida”, moltes de les quals, ha assenyalat, estan a les seves files, “inclosos diputats, aquí al Congrés”, ha indicat.

La proposta de Sumar

Aquesta proposició de llei, presentada per Sumar aquesta legislatura i per Unides Podem durant la legislatura passada, reconeixeria la nacionalitat per carta de naturalesa als sahrauís nascuts abans del 26 de febrer de 1976, quan el Sàhara Occidental encara era una província espanyola, així com als seus descendents. Per als que queden fora d’aquesta situació, la llei reduiria de deu a dos anys el temps de residència legal exigit als ciutadans apàtrides, com els sahrauís refugiats, per sol·licitar la nacionalitat. La norma portava en un calaix des del febrer de 2025, quan el Congrés va aprovar-ne la presa en consideració només amb el vot en contra del PSOE i l’abstenció de Vox. Des de Sumar han vinculat la falta d’interès dels socialistes, que presideixen la comissió que ara l’ha de tramitar, al gir d’aquesta formació respecte del Sàhara i la consideració del pla d’autonomia del territori dins de l’estat marroquí com la forma més “creïble” de posar fi al conflicte i al procés de descolonització. 

Les reticències dels socialistes es concentren, han dit, en la posició del Ministeri d’Exteriors de José Manuel Albares, de qui “depèn” l’avançament de la norma, ja que els socialistes van arribar a presentar una esmena a la regularització d’immigrants aprovada fa escasseses setmanes per incloure els sahrauís. El canvi de posició espanyola respecte del Sàhara Occidental es va donar l’any 2022, coincidint amb l’entrada d’Albares al ministeri d’Exteriors per substituir a Arancha González Laya, qui va encendre un conflicte diplomàtic amb el Marroc en acollir a Brahim Ghali, líder del Polisario, a un hospital de Logronyo per un tractament mèdic d’urgència. La crisi diplomàtica es va tancar amb el reconeixement del pla d’autonomia del Marroc, també defensat per l'administració estatunidenca de Donald Trump, com el punt d’inici des d’on negociar una sortida del conflicte que sigui acceptada per les dues parts.