El Congrés dels Diputats ha tombat aquest dimarts el decret llei d’habitatge impulsat pel govern espanyol després que Junts hagi votat en contra conjuntament amb el PP i Vox, mentre que el PNB s’ha abstingut. La derrota parlamentària de l’executiu de Pedro Sánchez certifica també el trencament polític entre Junts i Sumar, en un clima de màxima tensió. La norma decau malgrat que el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, havia defensat que la pròrroga dels contractes de lloguer i el límit del 2% en l’actualització de les rendes eren mesures “concretes” i amb ampli suport social. El ministre ha advertit que rebutjar el decret deixa “gairebé tres milions de persones a la seva sort”, però no ha aconseguit capgirar el posicionament dels grups.
Rufián carrega contra Junts en un debat d’alta tensió
El debat ha estat marcat per una dura confrontació entre ERC i Junts. El portaveu republicà, Gabriel Rufián, ha protagonitzat una de les intervencions més agressives de la legislatura, acusant els juntaires d’alinear-se amb la dreta espanyola. “Comparteixen bandera amb PP i Vox”, ha afirmat mentre mostrava un bitllet de 50 euros a l’hemicicle. Rufián ha anat més enllà i ha ironitzat dirigint-se a la diputada juntaire com a “senyora Madrenas de Vox”, en referència a Marta Madrenas, i ha qualificat la votació com “una de les pitjors” que ha viscut al Congrés. També ha qüestionat els interessos de Junts i ha interpel·lat directament els seus diputats preguntant-los si tenen vincles amb el sector immobiliari. El dirigent republicà ha defensat el decret com una mesura social imprescindible davant l’encariment dels lloguers i ha posat el focus en la situació dels inquilins, especialment a Catalunya.
Junts manté el ‘no’ i denuncia defectes jurídics
Per la seva banda, Madrenas ha defensat sense fissures el vot contrari de Junts, reiterant que el decret és “propaganda jurídicament molt defectuosa” i que no constitueix una política d’habitatge efectiva. La diputada ha criticat tant la pròrroga obligatòria dels contractes com el límit del 2%, que considera “arbitrari” i sense base econòmica. Segons Junts, el text genera inseguretat jurídica i pot provocar un augment de la litigiositat, a més de no resoldre el problema estructural de l’habitatge. Els juntaires aposten per incentius fiscals i per augmentar l’oferta com a alternativa. Aquest posicionament consolida l’estratègia de distanciament amb el govern espanyol i, especialment, amb Sumar, amb qui la relació està trencada des de mitjan abril després de l’enfrontament amb la vicepresidenta Yolanda Díaz. El líder de Junts, Carles Puigdemont, ja va anunciar aleshores la suspensió de relacions amb l’espai polític de Díaz.
Picabaralla oberta entre PSOE i Sumar
La sessió també ha evidenciat la creixent tensió dins del govern de coalició. Dirigents de Sumar han acusat el PSOE de no haver treballat prou per garantir una majoria parlamentària, mentre que els socialistes han retret als seus socis que “s’equivoquen d’adversari”. El portaveu socialista al Congrés, Patxi López, ha sortit al pas de les crítiques assegurant que el govern sí que ha negociat amb els grups i ha demanat a Sumar que no desgasti l’executiu. Mentrestant, diputats de l’espai de Díaz han carregat tant contra el PSOE com contra Junts i el PNB per la seva posició.
D'altra banda, el diputat de Vox, Carlos Hernández, ha responsabilitzat el govern espanyol de l’encariment de l’habitatge per no haver incrementat l’oferta i ha criticat que el decret “ajorna i agreuja” el problema perquè és “pa per avui i fam per a l'endemà". Ha advertit que el canvi regulatori generarà desconfiança entre els propietaris i pot provocar una retirada massiva d’habitatges del mercat, i ha exigit a l’executiu que deixi de fer “nyaps”, faciliti la construcció i limiti la demanda d'habitatge, incloent-hi els grans fons. Per la seva banda, el diputat del PP, Daniel Pérez, ha retret l’absència de la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, en la defensa del decret, una crítica compartida també per membres de Sumar. Pérez ha sostingut que el debat respon més a una necessitat política de Pedro Sánchez per mantenir-se al poder que no pas a una convicció real del PSOE sobre la mesura.