L'Ajuntament de Vilanova de Sixena ha reclamat embargar els béns dels exconsellers de Cultura, Santi Vila i Lluís Puig, perquè no han pagat la fiança ordenada pel jutge. Concretament de 216.000 euros a Vila i de 88.000 euros a Puig per "garantir" les "possibles responsabilitats" que se'ls puguin imposar.

Els exconsellers van recórrer la decisió judicial en entendre que era "excessiva, desproporcionada i injustificada". A més, les seves defenses lamenten que l'import de la fiança s'hagi establert a partir de la multa demanada per l'acusació particular en comptes de la sol·licitada per la fiscalia, molt més baixa.

El jutjat d'instrucció número 3 d'Osca va establir aquestes fiances en la interlocutòria del 5 de desembre en què va decidir obrir judici oral contra els exconsellers de Cultura, Santi Vila i Lluís Puig, acusats d'un delicte de desobediència per no haver lliurat a l'Aragó les 44 peces de Sixena del Museu de Lleida.

La fiscalia sol·licita dos anys d'inhabilitació i una multa de 6.138 euros a cadascun per un delicte desobediència mentre que l'acusació particular, representada per l'Ajuntament de Vilanova de Sixena (Osca), a través de l'advocat Jorge Español, sol·licita 11 mesos de presó, 162.000 euros de multa i dos anys i nou mesos d'inhabilitació de càrrec públic per a l'exconseller de Cultura Santi Vila i una multa de 66.000 euros i dos anys d'inhabilitació per al seu successor al càrrec, Lluís Puig. A més de la desobediència, l'acusació particular també acusa Vila d'un possible delicte d'usurpació d'atribucions judicials.

Recursos de Vila i Puig

El 13 de desembre Santi Vila va presentar un recurs de reforma contra el pronunciament del jutjat pel que fa a la fiança imposada. El 16 de desembre ho va recórrer Lluís Puig. Arran dels recursos, l'advocat de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Español, va presentar dos escrits.

Les defenses dels exconsellers al·leguen que les fiances són "absolutament desproporcionades i arbitràries". A més, entenen, en la interlocutòria del jutge no s'explica a quines responsabilitats correspondria aquesta xifra "tan elevada", la qual cosa, diuen, "vulnera el dret de defensa". En els recursos també s'exposa que el jutge justifica l'import establert per les "responsabilitats pecuniàries" que se'ls pogués imposar, però "ni la fiscalia ni l'acusació particular quantifiquen cap responsabilitat civil derivada del delicte", apunten. "Senzillament, perquè no existeix cap perjudici econòmic", afegeixen.

D'on ve el conflicte?

Els fets que es jutjaran tenen el seu origen en la sentència del jutjat de primera instància 1 d'Osca del 8 d'abril de 2015 en què anul·lava les compravendes de les obres fetes per la Generalitat entre el 1983 i el 1992 i pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) el 1994.

La mateixa sentència recollia que les peces eren propietat de l'Ordre Santjoanista del Monestir de Sixena. L'11 de juny de 2015, el mateix jutjat ordenava l'execució provisional de la sentència i requeria el trasllat "immediat" de les 44 obres. La Generalitat, però, va recórrer totes les decisions judicials i va declarar la unitat de la col·lecció, quan Vila era conseller de Cultura.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat