Catalunya ha d’actualitzar el seu projecte per tenir veu en un món en plena redefinició. Aquest ha estat el fil conductor del debat “Catalunya a la geopolítica actual”, organitzat per Acció Catalana, amb la participació de les exconselleres Victòria Alsina i Meritxell Serret, el president del Consell Català pel Moviment Europeu, Jordi Xuclà, i la directora de la Fundació Catalunya Europa, Dolors Camats. Una de les frases de la tarda ha estat una cita que ha utilitzat l'exconseller Alsina, que ha sintetitzat un dels missatges del debat a l'Espai Línia: “Si no estàs a la taula, és que estàs al menú”. Amb aquesta metàfora, ha defensat la necessitat que Catalunya tingui presència en els espais de decisió globals.
Meritxell Serret ha situat el debat en un context internacional, en canvi, accelerat, amb una reconfiguració dels equilibris globals i una Unió Europea que ha perdut “el cosí gran que sempre l’havia protegit”, en referència als Estats Units. Davant d’aquest escenari, ha defensat que Europa ha de reforçar la seva cohesió per mantenir els estàndards democràtics i de drets humans. En la mateixa línia, Jordi Xuclà ha advertit que “la idea d’Occident ja no existeix” tal com s’havia entès fins ara, i ha apuntat que el projecte europeu continua sent el marc natural de Catalunya. Tant Serret com Xuclà han coincidit a assenyalar el risc que l’auge de l’extrema dreta debiliti la Unió Europea, i han reivindicat el paper que actors com Catalunya poden jugar per reforçar-la.
Alsina ha remarcat que, en un món de governança multinivell, no només els estats tenen capacitat d’influència, sinó també els territoris amb múscul econòmic i tecnològic. En aquest sentit, ha assegurat que Catalunya pot jugar en la “carpeta” dels territoris que funcionen i generen projectes atractius, sempre que ofereixi certesa institucional i redueixi la burocràcia. També ha insistit que “els inversors no inverteixen en banderes, sinó en certeses”, i ha defensat que la millor política exterior és una bona política interior.
Repensar el catalanisme i reconstruir consensos
El debat ha evidenciat la necessitat d’una actualització del catalanisme. Jordi Xuclà ha descrit el moment actual com “un matí ressacós després d’una nit intensa”, en referència als darrers anys de forta tensió política, i ha apostat per reconstruir consensos i reconnectar amb Europa. Xuclà ha reivindicat la tradició d’un catalanisme cívic i integrador, però ha advertit que aquest relat necessita una nova actualització en una societat més diversa. En aquesta línia, ha alertat que discursos excloents “són una esmena a la totalitat” d’aquest model. També Victòria Alsina ha recordat que els millors moments del catalanisme han estat quan ha connectat amb els grans debats globals i amb la modernitat tecnològica, i ha posat com a exemple el paper de Barcelona en espais internacionals ja al segle XX.
Meritxell Serret ha subratllat que l’acció exterior no és només responsabilitat de les institucions, sinó també de la societat civil, i ha defensat la necessitat de construir una agenda pròpia en els àmbits europeu, mediterrani i global. Dolors Camats, per la seva banda, ha recordat que l’Estatut del 2006 ja dota la Generalitat d’eines per desplegar aquesta acció exterior, i ha reivindicat el reconeixement internacional de moltes entitats catalanes. “Quan anem pel món aportant solucions, som una terra de referència”, ha afirmat. Alsina ha afegit que Catalunya compta amb actius importants, com la recerca i la innovació —amb el pol científic de Barcelona— o la seva capacitat exportadora, però ha alertat de la competència global pel talent i de la necessitat de retenir-lo i atraure’n de nou.
El paper de les regions i la batalla europea
Camats ha posat el focus en el paper de les regions dins la Unió Europea, tot destacant que el 70% de la normativa europea impacta directament en l’àmbit local i regional, tot i que la seva participació en la presa de decisions és limitada. En aquest context, ha advertit d’una “batalla soterrada” pel futur pressupost europeu, mentre les desigualtats entre regions augmenten. També ha defensat la fiscalitat com a eina clau per garantir la igualtat. Xuclà ha recordat que el regionalisme europeu guanya pes, però que Catalunya no sempre ha sabut aprofitar aquest espai, malgrat tenir antecedents rellevants en organismes internacionals.
Finalment, els participants han coincidit a assenyalar la cohesió social com un dels grans actius de Catalunya. Camats ha destacat que el país ha evitat tradicionalment models identitaris excloents i ha defensat que la llengua catalana ha de continuar sent un element de cohesió. Serret ha insistit en la necessitat de reforçar la capacitat d’adaptació en un context global canviant, mentre que Alsina ha apuntat que els aliats de Catalunya passen per Europa, el Mediterrani i les xarxes globals de talent.