El compte enrere per desembussar la llei d'amnistia al Congrés es posa en marxa aquest dilluns, ja que l'ampliació del termini que va demanar el PSOE per acordar un nou text acaba aquest dijous dia 7, i la Comissió de Justícia del Congrés sembla decidida a tirar endavant el dictamen. Des del govern espanyol es confia que aquesta sigui la setmana clau per donar sortida a l'amnistia. Aquest dissabte, el president Carles Puigdemont ja va donar per feta una llei d'amnistia durant la seva intervenció a la constitució de l'Assemblea Territorial del Consell de la República a la Torre del Bisbe d'Elna. Des d'allà, va insistir en obrir una nova etapa per passar de la resistència, a la proposta i a la confrontació, i fer-ho, a més, "amb moral de victòria" i superant la desunió. Tot i això, va avisar que una aprovació de la llei d'amnistia no acabarà amb la repressió. La premsa espanyola es prepara i El País titula que "PSOE i Junts freguen l'acord de l'amnistia i avancen en els pressupostos". El rotatiu explica que el pacte està pendent dels últims retocs i que "és clau per apuntalar la legislatura més inestable i ara amenaçada per l'esclat del cas Koldo". Precisament aquest dilluns, el PP registra una petició a la cambra baixa per demanar la dimissió de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, per la trama del cas Koldo.
El Mundo afirma que "Armengol va pagar els diners després de detectar que era una estafa". El rotatiu no es creu "la versió de la presidenta del Congrés" després de parlar amb Ricardo Mur, que era president de CEOE a l'Aragó i l'encarregat de compres durant la pandèmia. Aquest home ha relatat al diari que Koldo García va provar sort amb ell i li va dir que tenia "dos o tres milions de mascaretes per a l'Aragó i decideix-te aviat. Si no les vols, a les Balears i les Canàries les tinc col·locades". L'edició d'aquest dilluns també porta una enquesta electoral que afavoreix molt el PP: "Pujada del PP: guanya un escó cada tres dies mentre el PSOE segueix en caiguda lliure". Aquests resultats confirmen que el febrer ha estat un mes complicat per al PSOE després de la patacada a Galícia i de l'esclat del cas Koldo.
L'ABC dispara directament contra la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, i assegura que coneixia des de 2022 les irregularitats en la compra de mascaretes. Precisament divendres de la setmana passada, Montero defensava l'actuació de la presidenta del Congrés i expresidenta balear, Francina Armengol, de qui va dir que va seguir "escrupolosament el procediment", i va rebatre que és el PP el que ha de donar explicacions. Montero va acusar el PP d'estar "sobreactuant" i va subratllar que va ser el govern que dirigia Armengol el que va demanar el reintegrament de les mascaretes adquirides "per creure que la qualitat no es corresponia amb l'adjudicació", cosa que, segons va assenyalar, va ser "comuna" durant la crisi sanitària.
"La dreta europea s'alia contra l'amnistia", titula La Razón que explica que els populars europeus aprofitaran el seu congrés que se celebra aquesta setmana a Bucarest per aprovar una resolució de condemna presentada pel PP espanyol. En aquesta trobada també s'aprovarà oficialment la candidatura d'Ursula von der Leyen a la presidència de la Comissió Europea. El diari també es prepara per l'anomenat 'Superdimarts' que se celebra demà als Estats Units. És el dia més important de la campanya de primàries presidencials perquè és la jornada en què voten més estats i es trien més delegats per a les convencions partidàries.
"Sánchez confia en el pacte de l'amnistia per remuntar la legislatura", indica La Vanguardia que afegeix que "les incògnites al voltant del cas Koldo i el calendari electoral collen el PSOE, pendent també del vot de Junts als pressupostos". En clau internacional, el diari es fa ressò de les complicacions en la negociació d'un alto el foc a Gaza. Israel va alertar aquest diumenge que no enviarà una delegació negociadora al Caire davant la negativa del grup islamista Hamàs a compartir el llistat d'ostatges vius, segons fonts oficials citades per mitjans israelians. El govern israelià ja havia advertit que, si no rebia més informació sobre l'estat de salut dels captius, no continuaria negociant amb l'organització islamista l'alto el foc a la Franja de Gaza.
El Periódico ha pogut saber que "Educació estudia recuperar als instituts les classes a la tarda". El rotatiu recorda que la consellera Anna Simó va apuntar fa poc més d'una setmana que el departament està en un procés d'estudi de l'impacte social i pedagògic de la jornada intensiva a l'alumnat. Doncs bé, la conselleria hauria encarregat un informe a l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) per una possible reforma horària a l'escola. El rotatiu apunta que d'aquest informe no s'esperen massa sorpreses, ja que molts estudis evidencien els beneficis de la jornada partida als adolescents.
El Punt Avui, com cada dilluns últimament, entrevista un alcalde català i avui és el torn d'Albert Castells, el batlle de Vic, que apunta que "la delinqüència no és una qüestió de races ni de llengües, sinó de manca d'oportunitats". L'alcalde insisteix en dir que Vic no és una ciutat insegura tot i que admet que hi ha un augment generalitzat al país del nombre de furts i de delictes vinculats al món de la droga. Ara bé, insisteix en desvincular aquest augment de la immigració recordant que "Vic és un model d’èxit de ciutat educativa, d’acollida i d’integració. Han vingut persones de tot el món i han creat empreses, treballen en molts sectors... Hem d’estar-ne orgullosos: la majoria de persones que han vingut ho han fet fugint de situacions molt difícils i estan molt agraïdes de ser aquí i veure com els seus fills tenen un futur millor. I hem de ser clars: hi ha delinqüència de totes les comunitats, també de la vigatana ancestral".
Finalment, l'Ara afirma que "l'Estat manté Catalunya a la cua en l'execució de la inversió" i relata que en el primer semestre de 2023 només es va arribar a complir un 16,3% de la despesa prevista en els pressupostos. La imatge és de l'enfarinada del Montseny que es va poder veure aquest diumenge. La nevada a cotes baixes va arribar a Montserrat i el Montseny, que es va poder veure emblanquinat des de la Sagrada Família, així com a Begues (Baix Llobregat), a 30 quilòmetres de Barcelona. La neu també va enfarinar nombroses poblacions a cotes d'entre 500 i 700 metres d'Osona, com Vic, Viladrau i Espinelves.
