El setge judicial envolta Pedro Sánchez des de fa mesos. I en els últims dies s’ha intensificat i accelerat. Aquesta mateixa setmana, l’Audiència de Badajoz ha confirmat que el seu germà, David Sánchez, anirà a judici i Juan Carlos Peinado ha notificat a la seva dona, Begoña Gómez, que si la causa per malversació arriba a judici, la jutjarà un jurat popular. Just ahir, l’esposa del president espanyol va plantar el jutge i va delegar la seva representació en el seu advocat en una cita per conèixer l’abast de la nova imputació. A Badajoz, la causa judicial ha portat David Sánchez a renunciar al seu lloc de feina i al líder del PSOE a Extremadura, Miguel Ángel Gallardo, a maniobrar per aconseguir un aforament exprés (que no va ser reconegut pels tribunals) per torpedinar la investigació. A Madrid, la Complutense de Madrid no ha renovat la càtedra de Begoña Gómez. Quins són els fets pels quals el germà de Sánchez anirà a judici? Què està investigant el jutge Peinado sobre l’esposa del president espanyol? En total, són set delictes (cinc ella i dos ell) que estan vinculades a vuit línies d’investigació (cinc d’ella i tres d’ell).
Begoña Gómez: les adjudicacions públiques a Juan Carlos Barrabés
La pota inicial de la investigació a Begoña Gómez incumbeix l’adjudicació de contractes públics a empreses de Juan Carlos Barrabés. Són a la diana els delictes de tràfic d’influències i corrupció en els negocis. El jutge investiga conductes de Begoña Gómez que poguessin haver influït en els processos de contractació pública que l’empresari, que també està investigat, va guanyar al llarg de diversos anys. Fa mesos, quan va declarar com a testimoni (abans d’estar investigat), Juan Carlos Barrabés va assegurar que s’havia reunit “quatre o cinc” vegades amb Begoña Gómez a la Moncloa i que Pedro Sánchez hauria estat present en dues de les trobades, organitzades per discutir assumptes relacionats amb la “innovació”.
La causa es va iniciar arran d’unes cartes de recomanació: “Manifestem el nostre suport a l’esmentat programa, que persegueix detectar, formar i incorporar al mercat digital a joves aturats”. La defensa de la dona de Sánchez al·lega que no es recomanava Barrabés en concret sinó el projecte en conjunt, que les cartes són habituals en els processos de caràcter tecnològic i que el mateix model es va presentar per part de grans empreses tecnològiques i d’altres institucions públiques, com l’Ajuntament de Madrid. Les cartes de recomanació estan ara a sobre de la taula de la Fiscalia Europa, que fa més d’un any que investiga els contractes adjudicats per l’entitat pública Red.es a l’UTE formada per Innova Next i Escola de Negocios The Valley, finançats amb fons europeus. Són “només tres” dels contractes. En paral·lel, el jutge Peinado està posant la lupa en “tots els fets, actes, comportaments i conductes” derivades de la relació entre Gómez i Barrabés.
El mes de maig passat, l’Audiència de Madrid va considerar que Begoña Gómez “devia aprofitar-se de la seva proximitat al president del govern espanyol per vendre suposats favors o oferir suposades influències a canvi de contraprestacions de la més diversa índole, encaminades a projectar la seva carrera professional en la recerca d’una posició privilegiada”. Per aconseguir-ho, les empreses del Grup Barrabés resultaven una “peça clau en el desenvolupament i implementació” de la càtedra que codirigia a la Universitat Complutense, utilitzada com a “plataforma des de la qual es van ordir la resta d’activitats sobre les quals es projecta la sospita delictiva”. “Això explica el ràpid desenvolupament de la càtedra, amb la diligent consecució de finançament per empreses sotmeses a supervisió governamental o beneficiàries d’importants subvencions o adjudicacions de contractes públics”, reblava l’Audiència de Madrid.
Begoña Gómez: la contractació i les tasques de la seva assessora a la Moncloa
L’altra gran pota de la investigació és la relativa a la contractació i les tasques de Cristina Álvarez, la seva assessora en la Moncloa. El jutge va posar la lupa en ella després de saber-se que el febrer del 2024 va fer gestions amb un patrocinador a favor de la càtedra de la dona de Pedro Sánchez: “Em diu la Begoña que et traslladi que li encantaria que seguiu com a patrons de la càtedra”, va comunicar l’empresa Reale en una postdata d’un correu electrònic. Parlava de la Càtedra Extraordinària de Transformació Social Competitiva, que ella codirigia a la Universitat Complutense. L’Audiència de Madrid considera que això “supera clarament les seves funcions”, mentre que l’advocat de Begoña Gómez, Antonio Camacho, ho emmarca en un “favor a la persona per a qui treballes i amb el que mantens una relació d’amistat”.
El desembre del 2024, quan va declarar com a testimoni, va relatar que la van contractar el juliol del 2018 (després de l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa) i va especificar que les seves funcions eren confeccionar l’agenda institucional i privada de Begoña Gómez i informar el servei de seguretat de la Moncloa de les seves activitats. Tanmateix, l’Audiència de Madrid considera que Cristina Álvarez podria haver estat “voluntàriament utilitzada com un indegut suport o desviació de recursos públics en favor exclusivament d’interessos privats” oferts des d’una “estructura institucionalitzada de poder”. En una resolució del mes de juny, apuntava a una “clara i palmària desviació de les tasques” respecte de les que haurien de ser les seves “funcions d’ajuda, de mera col·laboració i acompanyament institucional, de seguretat i protocol” a la dona del president del govern espanyol.
Ara mateix, Juan Carlos Peinado està a l’espera que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil analitzi les desenes de correus que ha aportat a la causa Juan Carlos Doadrio, l’exvicerector de Relacions Institucionals de l’UCM. Quan va declarar com a testimoni, va afirmar que tenia més de cent correus electrònics amb Begoña Gómez i amb Cristina Álvarez. A més, les acusacions populars acaben de demanar que el jutge torni a citar com a testimonis Pedro Sánchez i Félix Bolaños.
Begoña Gómez: les suposades irregularitats en la creació de la càtedra que ella codirigia
En tot això, Juan Carlos Peinado també ha posat la lupa en la creació de la càtedra que Begoña Gómez codirigia a la Universitat Complutense i en els dos màsters que impartia. Sospita que el seu nomenament va ser irregular. En aquest sentit, a la comissió d’investigació de l’Assemblea de Madrid, Juan Carlos Doadrio va mencionar una conversa de la tardor del 2020 amb Joaquín Goyache, el rector de la Complutense: “Hem de crear una càtedra per a Begoña Gómez, la dona del president. Tens algun inconvenient?”, va recordar que li havia dit ell. Va assenyalar que no es va sentir “pressionat” ni “amenaçat” per crear-la, però sí que es va veure “obligat” perquè el rector era el seu “cap” i va reconèixer que “el va sorprendre” la velocitat a què es va tramitar, com si hi hagués “tot un regiment de persones ajudant”.
Begoña Gómez: intrusisme professional per signar un plec
Sis mesos després d’iniciar la investigació, el jutge Juan Carlos Peinado va sumar la imputació de dos nous delictes a Begoña Gómez. El primer va ser presumpte intrusisme professional per la firma d’un plec de prescripcions tècniques en una tramitació administrativa de la Complutense. “Està plenament acreditat que, d’acord amb la normativa de la universitat, era la que havia de signar els plecs de prescripcions tècniques com a cap del departament”, al·lega Antonio Camacho. A més, s’escuda en diversos correus electrònics de responsables de la universitat instant Begoña Gómez a signar els plecs amb “certa promptitud”, ja que acabava l’any natural i això podia tenir “problemes des del punt de vista pressupostari”.
Begoña Gómez: apropiació indeguda del programari
El segon delicte que es va sumar va ser el de suposada apropiació indeguda per haver-se apropiat de marques que poguessin pertànyer a la Complutense vinculades amb la càtedra. Fa unes setmanes, l’empresa Arsys Internet va ratificar al jutge que el domini de la pàgina web del programari de la Complutense pertanyia a la mateixa esposa del president del govern espanyol. “Segons hem pogut comprovar, actualment, tant el registre del domini transformatsc.org com el servei de correu associat a aquest domini es troben ja donats de baixa a la fitxa de client Begoña Gómez”.
Va ser el setembre del 2024 quan Begoña Gómez va enviar un correu a la Complutense advertint que no renovaria el domini web transformatsc.es a causa de la “situació administrativa i judicial” en què es trobava la càtedra. El vicerector de Planificació, Coordinació i Relacions Institucionals de la Complutense, José María Coello de Portugal, va contestar que el domini “ni està a nom de la UCM ni està autoritzat per la UCM”, pel que no actuarien “en cap sentit” respecte a la seva renovació.
La seva defensa esgrimeix que el terme Transformació Social Competitiva va ser “elegit personalment” per Begoña Gómez i, per tant, és un terme que “ella va inventar, que abans no existia i que no estava registrat per la universitat”. A més, relata que ella no va registrar el terme al Registre de la Propietat Intel·lectual, sinó que va registrar el logo de la pàgina web per “evitar que fos incorrectament utilitzat”.
El germà de Sánchez: la creació d’una plaça de coordinador d’activitats entre conservatoris
En el cas de David Sánchez, la investigació ha pivotat sobre tres eixos vinculats a la Diputació de Badajoz. El principal és la creació de la plaça de coordinador d’activitats entre conservatoris, una petició que es va fer el maig del 2016. Els primers correus sobre aquesta matèria són de l’octubre del 2016 i, entre ells, n’hi ha un de Miguel Ángel Gallardo (líder del PSOE d’Extremadura, president de la Diputació de Badajoz i també investigat) que considera que la proposta de personal és “excessiva”. I el director d’un conservatori superior de música, Evaristo Valentí, va deixar per escrit que la creació del nou càrrec era “desenraonada” i no tenia parangó en “tot el món”. Al llarg de la instrucció, s’han recuperat molts correus: en un d’ells, l’assumpte era “el hermanísimo”.
Més veus. “Quan em van dir que es presentava David Sánchez, també em van dir que la plaça era per a ell”, va assegurar Cristina de Frutos Alonso, una dels onze aspirants que es va presentar al concurs públic per al lloc de feina, en una entrevista a El Confidencial. Va reconèixer que quan va presentar el seu projecte es va trobar un tribunal amb una “actitud avorrida” i va donar per fet que li donarien la plaça a David Sánchez. Per la seva banda, Nersés Avakimyán Gasparóv, un altre dels aspirants, va assegurar que mai va conèixer el resultat final ni les notes de les proves a les quals es va presentar. A més, responsables dels conservatoris van admetre al jutjat que hi havia “rumors” sobre la incorporació de David Sánchez.
Un altre dels indicis que subratllen la instructora i l’Audiència de Badajoz és l’anunci del lloguer d’un apartament a Airnb. David Sánchez es va interessar per ell el dia abans de l’entrevista: va dir que tenia la intenció de “traslladar-se a treballar” a Badajoz i que estava buscant un allotjament estable per uns mesos, obrint la porta a un lloguer més prolongat. Quan va declarar com a investigat el gener, ell va assegurar que va trobar la feina per Internet, però la instructora considera que les explicacions són inversemblants. Així doncs, la jutgessa creu que “tot sembla indicar que el lloc de feina es va crear per ser assignat” a ell i fins i tot al·lega que la “innecessitat” de les funcions del lloc de treball es va fer patent “molt aviat” perquè “no es va disposar que fos substituït per un altre treballador durant la seva excedència i la seva baixa de paternitat”.
El germà de Sánchez: el canvi de denominació del seu lloc de feina
Posteriorment, l’octubre del 2022, es va produir un canvi de denominació del lloc de feina de David Sánchez, que va passar a dir-se Cap de l’Oficina d’Arts Escèniques. Ara bé, la jutgessa al·lega que es va voler “disfressar” de simple canvi de denominació el que en realitat era una autèntica creació de lloc de feina amb la voluntat d’ocultar la veritable realitat. Hi va haver una “aparença de legalitat” per “justificar l’arbitrarietat gestada” (en paraules de l’Audiència de Badajoz). Des de la Diputació de Badajoz, es va justificar una modificació i no una creació per evitar molts problemes de justificació i de provisió, ja que si creava un nou lloc de feina caldria proveir-lo reglamentàriament i això era inviable.
“Recordem els dubtes que el mateix David va manifestar en la seva primera declaració judicial sobre què era exactament l’Oficina d’Arts Escèniques, les funcions dels quals va ser incapaç de definir”, subratlla l’Audiència de Badajoz. “Es va voler camuflar el canvi real de funcions amb una mera modificació de nomenclatura”, conclou. “Un altre indici més de la finalitat malintencionada d’aquest canvi és l’eliminació de la incompatibilitat”, afegeix.
El germà de Sánchez: el fitxatge d’un amic seu que treballava a la Moncloa
Finalment, s’està investigant la creació del lloc de feina de coordinació de centres i programes d’activitats transfrontereres. L’únic aspirant va ser Luis María Carrero i la plaça li va ser adjudicada a ell. Havia treballat al Ministeri de la Presidència entre el març del 2020 i el desembre del 2023 i havia tingut una “col·laboració estreta” amb David Sánchez en temes professionals abans de la seva incorporació. Hi ha fins i tot correus que evidencien una relació personal molt propera entre els dos: Luis María Carrero deia “hermanito” a David Sánchez.
En aquesta línia d’investigació, un dels indicis més rellevants són els correus del 30 d’octubre del 2023, abans que es publiquessin les bases de la convocatòria. “Quan t’incorporis, vull passar una setmana almenys per aquí per servir de suport”, va escriure David Sánchez a Luis María Carrero. “De la incorporació no tinc notícia ni calendari, l’últim que em va dir Candalijas va ser al llarg de novembre”, va contestar ell. I l’Audiència de Badajoz dedueix que “ambdós donen per descomptat el nomenament 23 dies abans de la publicació de les bases”.
I el paper de Pedro Sánchez?
En tot el cas del seu germà, un dels interrogants és el paper que va poder haver tingut Pedro Sánchez. En el seu últim pronunciament, l’Audiència de Badajoz en feia menció: “En el mateix recurs [de David Sánchez], es ve a restar capacitat d’influència de Pedro Sánchez pel fet d’haver renunciat a la secretaria general del partit l’octubre del 2016 i no revalidar la seva reelecció fins al maig del 2017, oblidant que precisament aquell mes d’octubre és quan es proposa la creació de lloc de feina, sent fins aquell precís moment secretari general, transcorrent només set mesos fins a la revalidació de nou el mes de maig del 2017 com aquell que s’inicia el procés de nomenament del seu germà per al càrrec creat anteriorment”, sosté. Així mateix, recorda que Ricardo Cabezas, que és diputat de Cultura de la Diputació de Badajoz i és un dels investigats, va aclarir que va conèixer la professió de David Sánchez de boca del seu propi germà en un míting a Badajoz amb motiu de les primàries del PSOE del 2017.
Per la seva banda, la jutgessa va deixar anar un fil del qual es podia estirar. A la interlocutòria en el qual processava el germà de Pedro Sánchez, parlant del lloc de feina, va assenyalar que es va crear la plaça amb l’objectiu que “fos ocupat per David Sánchez”, que en aquell moment “mancava de feina estable” i “a petició, segurament, de persona o persones del seu entorn o relacionades amb el mateix que coneixien l’esmentada necessitat”. Sense aclarir a què es referia. Davant de les queixes de la defensa del germà del president espanyol per haver utilitzat l’expressió “segurament”, la jutgessa va aprofitar la interlocutòria en la qual enviava a judici el germà de Sánchez per replicar-li: “Es deriva de la pura lògica, ja que si David Sánchez no coneixia ningú a Badajoz, el que sí que consta, per ser fet públic i notori, és que el seu germà havia estat secretari general del PSOE, i va tornar a ser-ho durant el període d’adjudicació del lloc de feina, i havia visitat en diverses ocasions Badajoz”.