La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que va determinar que el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, no va tenir un judici imparcial en el cas Bateragune és definitiva en haver expirat el termini per recórrer sense que l'Advocacia de l'Estat ho hagi fet.

El TEDH va condemnar al novembre a Espanya per no reconèixer la parcialitat de la jutgessa de l'Audiència Nacional Ángela Murillo contra el líder d'EH Bildu en entendre que acceptar la seva recusació en un cas contra Otegi i rebutjar-la en un altre procediment contra ell i uns altres quatre membres de l'esquerra abertzale (Rafael Díez Usabiaga, Sonia Jacinto, Miren Zabaleta i Arkaitz Rodríguez) vulnerava el Conveni Europeu de Drets Humans.

Tots ells estan actualment en llibertat després de complir les penes de presó a què van ser condemnats. A més, sobre Otegi pesa una inhabilitació fins al 28 de febrer de 2021 per exercir un càrrec públic, la qual cosa li va impedir de ser candidat a lehendakari en les últimes eleccions autonòmiques.

Possibilitats mínimes

L'Advocacia de l'Estat disposava de tres mesos per presentar un recurs contra la decisió del TEDH davant de la Gran Sala del Tribunal Europeu però el termini ha transcorregut sense que això hagi passat de manera que la sentència favorable a Otegi és ja definitiva, han confirmat fonts jurídiques.

L'Advocacia de l'Estat ha decidit no presentar cap recurs en estimar que les possibilitats que fos admès eren "mínimes" i que, si això passava, les opcions que la Gran Sala li donés la raó eren encara menors. L'Advocacia entenia que aquest possible revés judicial podria danyar el prestigi de la justícia espanyola, han explicat les mateixes fonts.

Posar fi a la inhabilitació

El diari Naiz.info publica a més que les defenses dels líders de l'esquerra abertzale tenen previst presentar davant del Tribunal Suprem un recurs de revisió amb la intenció que s'anul·li la sentència del cas Bateragune dictada per l'Audiència Nacional el 2011. Consultada per Efe l'advocada d'Otegi, Jone Goirizelaia, ha refusat comentar si finalment recorrerà aquesta fórmula.

Aquest recurs seria la segona via encaminada a posar fi a la inhabilitació d'Otegi després que el desembre passat el Tribunal Constitucional admetés a tràmit el recurs d'empara contra l'esmentada inhabilitació, que la defensa del líder abertzale entenia que anava associada a la pena principal a presó, complerta el març de 2016, quan va sortir en llibertat.