Junts i ERC continuen remant perquè els jutges de pau puguin recuperar la competència de celebrar matrimonis civils, que van perdre després d’un error en l’aprovació de la Llei d’Eficiència en la Justícia. Fa setmanes que els partits independentistes urgeixen a la Moncloa que actuï per esmenar-ho, però el Ministeri de Justícia, capitanejat per Félix Bolaños, encara no ha mogut fitxa. I avui ha arribat una nova reivindicació a través del Senat: el PP ha permès que la Comissió de Justícia de la Cambra Alta aprovi dues mocions impulsades per Junts i ERC (que no tenen caràcter vinculant ni conseqüències jurídiques) per tornar a reclamar al govern espanyol que actuï perquè els jutges de pau puguin tornar a casar. Té tres vies a sobre de la taula: aprovar un decret llei específic, impulsar una nova llei que ho modifiqui o introduir una esmena en una altra norma. Els textos s’han aprovat amb 21 a favor i 9 en contra. Actualmente, a Catalunya hi ha 898 jutges i jutgesses de pau, que són nomenats pels plens dels ajuntaments per unanimitat o per àmplies majories.
Així doncs, el Senat ha reclamat al govern espanyol que promogui les modificacions necessàries per “garantir la preservació i restitució de la competència per a la celebració de matrimonis civils” als jutges de pau en “reconeixement a la seva funció social, comunitària i democràtica”, en paraules tant de Junts com d’ERC. En la seva exposició de motius, els juntaires culpen la “tramitació precipitada” de la Llei d’Eficiència en la Justícia i la “manca de previsió en la redacció definitiva del text”, lamenten que aquesta omissió ha comportat la pèrdua d’una funció “àmpliament valorada per la ciutadania i pel món local” i subratllen que és “imperatiu” recuperar una funció que “ha contribuït a mantenir una justícia accessible i pròxima a la ciutadania”. Per la seva banda, els republicans denuncien que aquest canvi suposa una “pèrdua de sobirania local, de simbolisme comunitari i de confiança ciutadana en una institució socialment reconeguda” i posen en relleu que els matrimonis civils són un acte amb una “alta càrrega cívica, emocional i democràtica que ha contribuït a vincular la justícia amb la vida quotidiana de les persones”.
Durant el debat, Joan Bagué (Junts) ha reivindicat que els jutges de pau són “persones honorables i amb prestigi social, arrelament i credibilitat entre els seus veïns” i ha lamentat que el PP impulsés fa uns mesos un vet a la Llei d’Eficiència en la Justícia que “va frustrar” que es poguessin incorporar esmenes “imprescindibles per corregir aquesta situació”. En el seu torn, Joan Queralt (ERC) ha atribuït “l’espifiada” a una tramitació “atropellada” i amb “presses de mal estudiant” i ha advertit que aquesta omissió genera “disfuncions importants” sobretot en localitats petites que “no tenen una estructura administrativa ferma” que fa que casar-se “es converteixi en un problema afegit”. Així mateix, el text dels republicans reclama garantir que el desplegament de les Oficines de Justícia als municipis “no suposi una recentralització de funcions” i assegurar una “dotació suficient de recursos humans i materials” per al seu correcte funcionament “sense traslladar als ajuntaments càrregues econòmiques o logístiques que no els corresponen”.
Tres esmenes de Junts a la Llei de la Funció Pública de l’Administració de l’Estat
En paral·lel, l’estratègia de Junts per retornar la competència de casar els jutges de pau també passa per les esmenes que la formació ha registrat a la Llei de la Funció Pública de l’Administració de l’Estat, que actualment s’està tramitant al Congrés. La principal demanda dels juntaires continua sent que el govern espanyol aprovi un decret llei amb aquesta finalitat, ja que tindria els vots de la Cambra Baixa garantits, però la formació capitanejada per Míriam Nogueras vol exhaurir totes les vies per aconseguir-ho. Amb aquest objectiu, Junts va presentar tres esmenes per modificar la Llei del Notariat, el Codi Civil i la Llei del Registre Civil per permetre recuperar, protegir i blindar la capacitat dels jutges de pau de celebrar matrimonis civils. El termini de presentació d’esmenes va tancar fa tres mesos, però la norma continua paralitzada a la Cambra Baixa.
El PSOE comparteix l’objectiu de Junts i ERC, però vota en contra de les mocions
El discurs del PSOE ha estat ambivalent. La senadora Consol Cantenys (del PSC) ha expressat el seu “acord total” amb la petició d’ERC i Junts: “És important que els jutges de pau puguin mantenir les seves funcions en relació amb la celebració de matrimonis. [...] Evidentment, s’ha de modificar la llei d’alguna manera, sigui com sigui”, ha subratllat. Tanmateix, els socialistes han votat en contra dels dos textos escudant-se en l’esmena que havien presentat per manifestar el “suport a la tasca” que fan els jutges de pau de manera “eficient i eficaç en favor de la proximitat de la Justícia” i instar igualment la Moncloa a modificar la llei perquè puguin tornar a casar. Això sí, en termes de finançament, els socialistes es limitaven a comprometre’s a dur a terme la “suficient dotació econòmica en coordinació amb les comunitats autònomes d’acord amb el marc competencial de cada territori”. L’argument de la senadora socialista ha estat vincular-ho amb els pressupostos espanyols: “No podem acceptar aquesta esmena de finançament addicional sense tenir una garantia que vostès votin els pressupostos”.
El PP demana un “finançament addicional” per a les Oficines Municipals de Justícia
Les mocions de Junts i ERC s’han aprovat gràcies al suport del PP, que les ha vist amb bons ulls després que els partits independentistes hagin acceptat la seva esmena. Els populars reclamaven garantir que les Oficines Municipals de Justícia siguin un instrument “eficaç de cohesió territorial, proximitat i accessibilitat” al servei públic de la justícia per als ciutadans, especialment en les àrees amb dispersió territorial i en risc de despoblació, i volien instar al govern espanyol a incloure un “finançament addicional” per al seu manteniment a conseqüència de “l’increment de les funcions d’obligat compliment”.
Per a la senadora Rosa María Sánchez, la llei d’eficiència en la justícia és un “reflex més d’una política d’improvisació i falta de rigor” del govern espanyol i que ha quedat en una “declaració d’intencions sense mitjans i sense el finançament adequat”. La parlamentària del PP ha defensat que els jutjats de pau “sempre han estat un instrument eficaç de justícia amb identitat pròpia i àmplia tradició històrica” i ha aprofitat el debat per reclamar uns nous pressupostos espanyols: “Instem als grups parlamentaris que han presentat les iniciatives que, una vegada per totes, aprovin uns pressupostos generals que garanteixin que aquestes Oficines de Justícia en els municipis sigui un instrument eficaç de cohesió territorial”.