L’espionatge al president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’emmarca en una denúncia de Citizenlab que l’abril del 2021 va revelar que s’havien trobat les proves d’accés als mòbils de 65 personalitats del moviment independentista català el 2020. L’informe del Citizenlab, un grup d’investigadors de la universitat canadenca de Toronto, determinava que l’anàlisi dels aparells mostrava la intrusió de Pegasus, però no se'n podia resseguir la pista i determinar qui era l’autor de l’espionatge.
A Catalunya, totes les mirades es van girar cap al govern espanyol, tenint en compte que Pegasus és un instrument d’espionatge molt potent i d’un cost elevat, només apte per a organitzacions governamentals. Ara bé, determinar qui va espiar i les seves raons era un aspecte que l’informe no podia establir amb proves. El Govern va reclamar explicacions al govern espanyol sobre aquest ús de Pegasus a l’estat espanyol, sense obtenir cap resposta convincent.
Al cap d’uns dies de conèixer-se l’informe sobre els independentistes espiats amb Pegasus, el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va revelar que el seu mòbil i el d’alguns ministres també havia estat espiat amb el programari israelià Pegasus. La crisi va derivar en una compareixença de l’aleshores directora del CNI, Paz Esteban, a la comissió de secrets del Congrés el maig del 2021. Allà va desvincular els serveis secrets espanyols de l’espionatge denunciat per Citizenlab (centrat en situacions que s’havien produït el 2020).
Les revelacions de Paz Esteban
Però tot i que Esteban va desvincular el CNI d’aquesta denúncia, va revelar que el 2019, durant les protestes contra la sentència del procés, els serveis secrets espanyols sí que havien intervingut, amb autorització judicial, els mòbils de 18 polítics catalans, entre els quals Pere Aragonès, que aleshores era vicepresident amb Quim Torra.
Precisament la documentació judicial que ara s’ha desclassificat havia d’il·luminar el camí per esbrinar qui va ordenar l’espionatge del president i altres independentistes amb el programari Pegasus. La documentació judicial que ha arribat al jutge que porta el cas conté documentació del CNI en què justifica la intromissió en les comunicacions de Pere Aragonès en considerar-lo el líder clandestí dels Comitès de Defensa de la República (CDR).
Segons la informació que ha transcendit, els serveis secrets espanyols situaven Aragonès en una posició de lideratge dins del moviment dels CDR, rol que tenia al marge de la seva posició institucional. Aquesta informació havia estat retinguda uns dies pel govern espanyol, que finalment la va enviar al jutjat 24 hores abans de la declaració de l’exdirectora del CNI.
La declaració davant del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona ha tingut lloc aquest divendres al matí i s’ha fet de forma telemàtica durant una hora. Fins ara no ha transcendit cap informació sobre el que Esteban ha pogut explicar davant del jutge. No ha transcendit res perquè s'ha advertit a l'advocat de Pere Aragonès que no pot difondre res del contingut perquè si incompleix es podria sotmetre a una querella.