La diada de Sant Jordi d’aquest dijous ha tornat a evidenciar les diferències entre els partits polítics catalans, amb el català, la cultura i el model de país com a eixos centrals del debat públic. La portaveu del PSC, Lluïsa Moret, ha reivindicat la llengua catalana com un “instrument claríssim de cohesió” en el marc del procés extraordinari de regularització d’immigrants. En declaracions als mitjans, ha defensat que el català ha de formar part de la implementació d’aquesta regulació, que “ha de generar drets i noves responsabilitats”. Moret ha definit Sant Jordi com una diada de “cultura, llengua i convivència”, tot apostant per un Sant Jordi “de tothom” i una “Catalunya de tothom que viu i treballa al país”.

Des de Junts per Catalunya, el seu portaveu, Josep Rius, ha alertat d’una “onada de desacomplexament espanyolista” contra el català i la cultura catalana, que ha atribuït al Govern i a “sectors minoritaris”. Rius ha criticat especialment el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, a qui acusa de projectar una “falsa normalització” en un context que considera d’“ofensiva enorme” contra la llengua. També ha situat Sant Jordi com una expressió de la identitat catalana: “És la festa més catalana i no ens la trauran”. El dirigent ha recordat, a més, que només el 28% dels joves utilitza habitualment el català, davant del 61% que fa servir el castellà. Finalment, ha qualificat de “venjança i humiliació” la citació judicial de l’expresident Jordi Pujol.

Per la seva banda, el president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, ha reivindicat Sant Jordi com una festa “d’afirmació nacional, lingüística i cultural”, advertint que qui vulgui “esborrar-la” està “condemnat a fracassar”. En la mateixa línia, la secretària general i candidata a Barcelona, Elisenda Alamany, ha subratllat que la diada no és només el dia del llibre, sinó una jornada d’afirmació cívica i nacional. Alamany també ha carregat contra l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per no haver convidat cap escriptor en català al pregó de Sant Jordi durant el seu mandat, i li ha exigit corregir-ho de cara al 2027.

El PP reivindica la llibertat lingüística

El Partit Popular de Catalunya, amb el seu líder Alejandro Fernández, ha defensat la “llibertat cultural” també en l’àmbit lingüístic, situant com a únic límit el “respecte i dignitat de les persones”. Fernández ha aprofitat la diada per reclamar més suport institucional al sector editorial i per alertar del “greu problema” de comprensió lectora entre infants i adolescents. En canvi, Vox ha anat més enllà i ha proposat convertir Sant Jordi en la diada oficial de Catalunya en substitució de l’Onze de Setembre. El seu portaveu parlamentari, Joan Garriga, ha assegurat que l’actual Diada nacional genera “divisió” i “manipulació”. També ha defensat “evitar fronteres lingüístiques” i ha afirmat que “el català es defensa parlant”.

Els Comuns han posat l’accent en la necessitat de reforçar l’aprenentatge del català i el teixit cultural de proximitat. La presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, ha reclamat ampliar fins a 150.000 les places per aprendre català, mentre que el candidat a Barcelona, Gerardo Pisarello, ha exigit més implicació municipal per protegir la llengua i les llibreries de barri. Albiach ha denunciat també els “atacs permanents” del PP i Vox contra el català i ha qualificat de “catalanòfob” el pacte a l’Aragó.

Finalment, la Candidatura d'Unitat Popular, amb la seva presidenta parlamentària Pilar Castillejo, ha fet una crida a convertir Sant Jordi en dia festiu i a reforçar-ne el caràcter reivindicatiu. Castillejo ha defensat que la diada ha de servir per impulsar l’ús social del català i ha convidat la ciutadania a mobilitzar-se en defensa de la llengua, tot advertint que “sense lluita no hi ha país”.