Pedro Sánchez ha negat aquest dimarts penedir-se d'haver aprovat a principis de legislatura la llei d'amnistia. El president del govern espanyol ha comparegut en roda de premsa al palau de la Moncloa per explicar l'aprovació de dos nous decrets llei d'habitatge, l'endemà de fiar-ho tot a la mobilització al carrer i anunciar eleccions generals anticipades el 29 de novembre. El dia en què el Tribunal Constitucional ha avalat aplicar la norma també en el delicte de malversació, i just quan Pablo Llarena aixecava l'ordre de detenció a Carles Puigdemont per part del Tribunal Suprem, el socialista reivindicava els efectes positius de la norma davant dels mitjans. Ara bé, ha enterrat la seva predisposició a reunir-se amb el president a l'exili.
Preguntat en roda de premsa —és una de les preguntes que més cops se li ha formulat a Sánchez aquesta legislatura— per la possibilitat de reunir-se amb Puigdemont, ara el president espanyol ho ha descartat completament. Almenys fins que no se celebrin les eleccions. Ha assenyalat que "estem en temps electoral i ara toca que els candidats defensem les nostres opcions polítiques". "No contemplo reunir-me amb un candidat o un altre", ha sentenciat. El seu entorn de confiança admet, de fet, que la idea ja estava enterrada de fa temps; molt abans que Sánchez anunciés dilluns la convocatòria d'eleccions. Assenyalen que no era una trobada que interessés a cap de les dues parts, ni als socialistes ni a Junts per Catalunya, motiu pel qual no figurava en l'agenda de Waterloo ni de la Moncloa.
Ara bé, malgrat això, Sánchez ha tret pit d'haver aprovat la llei d'amnistia. Preguntat per la qüestió, ha recordat que tot va començar amb la seva defensa dels indults als líders del Procés empresonats en un acte al Gran Teatre del Liceu, a Barcelona. I que ara fa tres anys la dreta espanyola assegurava que la llei d'amnistia seria "anticonstitucional i contrària al dret europeu". I ha acabat avalada per Europa i ara també pel Tribunal Constitucional.
No se'n penedeix, diu. Ha estat preguntat si, després d'una legislatura de tres anys marcada per la dificultat de negociar amb Junts al Congrés dels Diputats, considera que no hauria d'haver pactat l'aprovació d'aquesta norma amb l'independentisme. Ha dit que no, i que no vol "barrejar" una cosa amb l'altra. "Ho vam fer per la societat catalana, que reclamava superar el que va patir el 2017 i que això s'ha demostrat amb el seu suport a Salvador Illa", ha manifestat.
Ara bé, ha lamentat que hi ha formacions "conservadores" com Junts que "creuen que el mercat de l'habitatge no necessita una intervenció". "Tenen una forma de treballar i d'entendre el mercat de l'habitatge amb diferències importants que transcendeixen l'esfera ideològica; crec que hi ha hagut més ideologia que compromís amb unes mesures que intervenen el mercat de l'habitatge", ha apuntat el president del govern espanyol.