Alberto Núñez Feijóo fa el desembarcament definitiu a Madrid. Pocs dies després de presentar la seva dimissió com a president de la Xunta de Galícia, responsabilitat que ha ocupat durant 13 anys, el flamant president del Partit Popular es convertirà en senador per designació autonòmica i agafarà el relleu de Juan Serrano, que presentarà la renúncia a l'acta aquest dilluns. Aquest canvi permetrà que Feijóo pugui confrontar directament amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en les sessions de control a l'executiu que es fan els dimarts —no cada setmana— a la Cambra Alta. Fins ara, el que serà el presidenciable de la formació conservadora no tenia un espai on rivalitzar amb Sánchez i exercir el rol de cap de l'oposició, un fet que podia haver suposat que no protagonitzés cap cara a cara amb el cap de l'executiu fins, almenys, els debats electorals.
En aquesta línia, l'única opció que tenia Alberto Núñez Feijóo passava per ser senador. El Senat l'integren 208 membres elegits directament en les eleccions per circumscripcions provincials i la composició de la cambra es completa amb els anomenats senadors territorials. Cada comunitat autònoma compta amb la representació d'un senador en nom de l'autonomia i, en paral·lel, s'hi suma l'elecció d'un senador per cada milió d'habitants que té aquell territori. En el cas de Galícia, s'escullen 3 en total. El PP, amb majoria absoluta a Galícia, podrà triar Feijóo com a senador. De fet, no es tracta de l'únic canvi que es produirà a les files populars a la Cambra Alta, sinó que també deixarà el càrrec de senadora Elena Muñoz i, en el seu lloc, hi entrarà Miguel Tellado.
Podria participar en el Debat de l'Estat de la Nació?
Per a més inri, l'acta de senador podria conferir a Alberto Núñez Feijóo la possibilitat de participar al Debat sobre l'Estat de la Nació, que Pedro Sánchez es va comprometre a convocar abans del mes de juny. Ara bé, si Feijóo vol exercir el torn de rèplica a la intervenció del president del govern espanyol, haurà de sol·licitar-ho, tot i que no estaria del tot garantit que pogués assumir aquest rol perquè el reglament no és prou clar en aquest aspecte. Antonio Hernández Mancha, que va ser president d'Alianza Popular entre el 1987 i 1989, buscava confrontar dialècticament amb l'aleshores president Felipe González. Hernández Mancha també era senador i no podia fer rèpliques a González al Congrés. Aleshores, va optar per presentar una moció de censura —per ser candidat a la presidència del govern espanyol, no cal ser diputat— que va fracassar i que els grups parlamentaris d'aquell moment van criticar per utilitzar aquest instrument com a forma de guanyar visibilitat.