La badia de Cartagena ha viscut aquest dilluns la flotació per primera vegada del nou submarí de la sèrie S-80, fabricat per Navantia per a l'Armada Espanyola. Es tracta del S-82 Narcís Monturiol, que serà lliurat a l'Exèrcit el 2026. Un submarí convencional —no nuclear— d'última generació que serà posat a prova primer en port i després al mar per comprovar tots els seus sistemes: embarcament de gasoil, la càrrega de bateria o la prova de propulsió sobre amarratges; i després, navegació i immersió. Del nou submarí per a l'Armada ha cridat l'atenció el nom que se li ha donat: en honor al català Narcís Monturiol i Estarriol, inventor naval, intel·lectual polifacètic i polític republicà del segle XIX. Monturiol, nascut a Figueres (Alt Empordà) el 1819, és considerat un dels pioners de la navegació submarina juntament amb altres figures com Cosme García, Isaac Peral o Mateo García dels Reis, que també donen nom a les seves respectives naus de l'Armada fabricades per Navantia.
L'inventor Narcís Monturiol va ser un dels impulsors del submarí modern amb els seus prototips i, abans que aquest, ja ha donat nom a altres tres submarins operats per l'Armada Espanyola. Nascut al si d'una família d'artesans tonellers, va estudiar a Vilabertran, un monestir agustí. El 1834 es va matricular en estudis secundaris de Filosofia a la Universitat de Cervera. Si bé es va interessar per la Medicina i tenia una gran inclinació per la ciència i la tècnica, posteriorment, el 1836, va començar a estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Es desconeix si va arribar a acabar la carrera i no va arribar a exercir
En els anys posteriors va fundar una impremta i va treballar com a tipògraf. Ideològicament socialista i republicà, va escriure en publicacions com el diari El Republicano, del polític Abdó Terradas. També va dirigir diverses revistes polítiques, com La Fraternidad. En elles estenia idees d'esquerres arribades d'Europa, com les del francès Étienne Cabet, teòric del socialisme utòpic premarxista: defensava una transformació igualitària de la societat obtinguda de manera pacífica. Monturiol va participar en les bullangues dels anys 40 del segle XIX i quan va esclatar una nova revolució a França el 1848, va fer un crida a sumar-s'hi, per la qual cosa va haver d'exiliar-se temporalment a Perpinyà i va tornar posteriorment gràcies a una amnistia. A la tornada es va refugiar temporalment a Cadaqués, on es va guanyar la vida com a pintor de retrats.
Inventor de l'Ictíneo i diputat republicà
Monturiol va compaginar els seus interessos polítics amb la seva inclinació per la ciència i la tècnica, havent patentat invencions com una màquina d'imprimir cartapacis o de fer cigarrets. Durant la seva estada a la costa de l'Empordà, es va inspirar en les penoses condicions dels recol·lectors de corall i es va interessar per les possibilitats de la navegació submarina. Després del seu retorn a Barcelona, el 1857 va començar a treballar sobre la qüestió, va fundar una empresa i, amb la col·laboració de tot un equip d'enginyers, va presentar el seu primer projecte: l'Ictíneo —que significa peix-vaixell en grec antic—, un prototip de submarí de fusta construït i avarat a la Barceloneta. Com la maqueta que es pot observar a la porta del Museu Marítim de Barcelona. Un prototip, tanmateix, amb grans limitacions que dificultaven la navegació, com l'absència d'un generador d'oxigen, la seva lentitud o la tracció humana.
El 1860 presentà les seves invencions a l'aleshores cap del govern espanyol, el general O'Donnell, en una visita a Barcelona, i l'any següent al ministre de Marina, a Alacant. Tanmateix, les autoritats no hi van veure sortida i no va aconseguir el finançament per desenvolupar un Ictíneo militar. Malgrat tot, va seguir treballant i el 1864 va presentar l'Ictíneo II, de major grandària, ja concebut amb finalitats militars —de fet va provar un canó— i impulsat per una màquina de vapor. Tanmateix, el projecte no va arribar a bon port per dificultats tècniques i administratives. Endeutat, va vendre els prototips.
Va morir arruïnat i oblidat i els honors li van arribar de manera pòstuma
El 1873, amb l'arribada de la Primera República, Narcís Monturiol es va llançar a l'aventura política i va ser diputat a les Corts de la mà del Partit Republicà Federal. Posteriorment, va ser durant uns mesos director de la Fàbrica Nacional del Segell. En aquella època va vendre la seva màquina de fer cigarrets, però les treballadores de la fàbrica la van destruir per por de perdre les seves feines i va ser indemnitzat. Després de la seva breu estada a Madrid per la política, va tornar a Barcelona després del final de la República, on va treballar com a empleat de la banca i va seguir inventant. Finalment, va morir a Sant Martí de Provençals el 1885, arruïnat i ignorat. Tanmateix, en les dècades posteriors es va començar a reivindicar la seva figura i els seus avenços pioners en el camp de la navegació submarina. El 1972 les seves restes van ser traslladades a Figueres i li van arribar, de manera pòstuma, els honors. Avui dia és un nom habitual del nomenclàtor de les ciutats de Catalunya. També del nou submarí de l'Armada Espanyola.