El Museu Marítim de Barcelona presenta l'exposició Cants de sirena. Fascinació i abisme, que es podrà veure a les drassanes de Barcelona fins al setembre de 2020. Es tracta d'una reflexió sobre les sensacions ambigües que ha generat el mar en les societats humanes. Atracció i fascinació, per una banda, i terror per l'altra. Comissariada per l'antropòleg Eliseu Carbonell, aquesta mostra se centra en la cultura popular catalana, però podria ser extensible a moltes altres cultures d'arreu del món, perquè tal com explica el comissari, molts mites marítims són universals: trobem històries similars a llocs ben allunyats.
Exposició Cants de sirena. Foto: Pere de Prada.
Experiència immersiva
Aquesta exposició es presenta com una immersió en el món de la por i de l'admiració. Inclou objectes, però aquests no tenen una posició hegemònica. Li disputen el protagonisme d'altres recursos. De fet, el Museu Marítim es va plantejar aquesta exposició gairebé com una immersió al món del mar i va buscar la col·laboració d'escenògrafs especialitzats en teatre. Així, el visitant passarà successivament per una sala que imita el fons del mar, per un vaixell adornat com per les festes del Carme, per una capella marinera, i per una casa de pescadors. I a una i a altra sala se li explicarà, amb objectes, però també amb gravacions i amb imatges en moviment, la por que ha sentit l'home front al mar. L'exposició acaba en una sala on se senten dues llegendes, molt difoses per tot el món: una explica l'atracció de l'home pel mar, i l'altre la repulsió que pot sentir envers aquest.
Exposició Cants de sirena. Foto: Pere de Prada.
L'atracció i la repulsió
El mar és font d'aliment i de recursos per a l'home, però alhora és un mitjà perillós que no controla. Al mar hi ha tempestes, hi ha animals perillosos, hi ha el perill d'ofegar-se... Per combatre la por al mar, les societats han establert una sèrie de rígids rituals, que han adoptat els navegants i pescadors (tot i que molts homes de mar neguen tenir por a la mar, perquè si ho fessin es posaria en qüestió la seva virilitat). En una sala es recullen diferents testimonis. Als vaixells de pesca no s'hi deixa entrar amb les sabates de passeig: es diu que si algun mariner en porta no es pescarà res de res. També diuen que si es deixa una escombra cap per avall a un vaixell, aquest podria trabucar i naufragar. Als vaixells francesos, fins ara, no s'hi cuina conill. I a les cuines dels vaixells mai no s'hi pot abandonar un tros de ceba: si s'obre una ceba s'ha de consumir sencera. Ara bé, Eliseu Carbonell assegura que allò que dona més malastrugança és dur un capellà a bord; molts mariners s'hi negaven per por a la mala sort que podia portar-los.
Monstres marins. Reproducció de l’estampa procedent de l’Atles Cosmographiae Universalis de Sebastian Munster amb gravats de Hans Rudolf Manuel-Deutsch. Edició de 1559. MMB.
Combatre l'atzar
L'exposició mostra objectes usats pels homes de mar per combatre la possible mala sort que s'amagava a les aigües del mar. Hi ha nombrosos amulets mariners, molts acompanyats de sonalls i xiulet. Hi ha una emblemàtica escultura de Sant Elm, l'antic patró dels mariners. Hi mostra nombrosos ex-vots oferts a diferents esglésies com a agraïment per la intervenció de sants o verges en favor de vaixells en perill: alguns són quadres i d'altres maquetes dels vaixells salvats. I s'explica, amb imatges i textos, com les processons de la Verge del Carme, o l'ús de sortilegis i fetilleries, també servien com a mitjans per intentar una intervenció sobrenatural en favor dels navegants.
Dibuix d’una sirena de dues cues de l’Atles Català, que Cresques Abraham i Jafudà Cresques varen realitzar el 1375. MMB.
El patrimoni immaterial, al museu
El gran desafiament d'aquesta exposició era fer viure als visitants un ampli patrimoni immaterial que no és visible. Els monstres, òbviament, no es poden veure, però tampoc es pot veure ni la por ni la fascinació. Són elements que són omnipresents a la literatura, a la música, al cinema, i, sobretot, a l'ànima dels que s'han de relacionar de forma quotidiana amb el mar... Però que, en canvi, a vegades tenen una difícil plasmació material. L'exposició, doncs, té problemes per transmetre les emocions profundes que transmet el mar. Però aconsegueix aportar informacions riques i diverses sobre la relació intensa que tenen els humans amb el mar. Les informacions de l'exposició es complementen amb un catàleg, editat pel propi Museu Marítim de Barcelona, en el què es combinen les aportacions d'Eliseu Carbonell i de Josefina Roma.
Foto de portada: Exposició Cants de sirena. Foto: Pere de Prada.