Gabriel Rufián, Míriam Nogueras, Mertxe Aizpurua i Aitor Esteban formaran part de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats, oficialment anomenada Comissió de control dels crèdits destinats a despeses reservades, segons ha aprovat aquest dimarts la Cambra Baixa. Als quatre representants dels partits independentistes catalans i bascos, d'ERC, Junts, EH Bildu i el PNB, respectivament, se sumen Miguel Tellado (del PP), Patxi López (del PSOE), Marta Lois (de Sumar), Pepa Millán (de Vox) i Néstor Rego (del BNG).

Els diputats necessitaven el vot afirmatiu de la majoria absoluta per ser escollits i Rufián, Nogueras i Aizpurua han rebut, justament, 176 vots exactes, el límit que marca la majoria absoluta. Per la seva banda, la resta de candidats presentats pels grups parlamentaris han comptat amb suports desiguals: Miguel Tellado ha obtingut 299 vots; Patxi López, 310; Pepa Millán, 299; Marta Lois, 312; Aitor Esteban, 308; i Néstor Rego, 211.

Es dona la paradoxa que Rufián, Nogueras, Aizpurua i Esteban són els únics que la passada legislatura ja van assistir a l'única sessió de la comissió que es va celebrar. Patxi López va passar a formar-ne part el desembre del 2022, però ja no va participar en cap reunió. Anteriorment, per part dels partits catalans, n’havien format part Joan Tardà, Joan Puigcercós i Agustí Cerdà, tots tres d’Esquerra Republicana, Josep Antoni Duran i Lleida, de CiU, i Jordi Xuclà, del PDeCAT.

El PP demana als independentistes que s'aclareixin  

Durant el breu debat que hi ha hagut al ple abans de la votació, només han sol·licitat la paraula el PP i Vox. Per part dels populars, ha parlat José Antonio Bermúdez de Castro, diputat des del 1996 i actual vicepresident segon de la Mesa, que ha presentat l'entrada d'ERC, Junts i Bildu, partits que “es mantenen en un desafiament obert a l'Estat”, a la Comissió de Secrets Oficials com “un exemple més de la instrumentalització” que el PSOE fa de les institucions per mantenir-se al poder.

Ha apel·lat directament als diputats d'ERC, Junts i Bildu per apuntar que són ells els que han “volgut voluntàriament pertànyer a aquesta comissió”, que té accés a "informació delicada i estratègica per l'Estat” i a “determinades actuacions dels serveis d'intel·ligència”. Bermúdez de Castro ha argumentat que, volent formar part d'aquesta comissió, “assumeixen un compromís amb l'Estat i amb la llei, i amb els seus deures i les seves regles” i els ha advertit que hauran de deixar fora de la comissió "les seves aspiracions sobiranistes il·legals i treballar a dins en clau nacional espanyola". “Aclariu-vos: no es pot defensar la ruptura amb l'Estat i voler formar part d'una comissió que pretén garantir, precisament, la seva integritat, la seva protecció i la seva seguretat”, ha proclamat. Pel diputat del PP, això demostra que ERC, Junts i Bildu “no són de fiar”, cosa que portarà els populars a exigir al govern espanyol que estigui “vigilant perquè la informació a la qual tindran accés no s'utilitzi indegudament”.

Per la seva banda, la portaveu de Vox, Pepa Millán ha demanat la paraula per “denunciar l’anomalia” que ha suposat, al seu entendre, aquesta votació. Millán ha retret al PSOE que hagi “donat via lliure per conèixer informació qualificada de secreta, com l'activitat del CNI” als partits que “es reafirmen en tot allò contra què, precisament, lluita el CNI”, que “s'han definit a si mateixes enemics de la integritat territorial de l'estat” i que “justifiquen els atemptats contra els espanyols i van donar un cop d'estat l'any 2017”. Per la portaveu de l'extrema dreta, això és el resultat del que han estat fent els socialistes els últims cinc anys: “Redissenyar les institucions a la mesura dels criminals i redactar les normes al dictat de qui ha dit que ho tornaran a fer”.

Un canvi de majories

Des del 2004, la Comissió de Secrets Oficial estava composta per un diputat de cada grup parlamentari, que havia de ser elegit per una majoria de tres cinquenes parts (210 escons). Tanmateix, l’abril del 2022, després de l’esclat del CatalanGate, Meritxell Batet, que en aquell moment era la presidenta del Congrés, va rebaixar la majoria necessària fins als 176 vots (majoria absoluta) per tal de sortejar el vet que estaven imposant el PP i Vox. Contra la pràctica parlamentària que s’havia aplicat fins aquell moment, les dues formacions volien impedir que es constituís per evitar que Bildu i els partits independentistes tinguessin accés als secrets oficials.

Finalment, la Comissió de Secrets Oficial va tirar endavant en un ple crispat per la dreta, amb Inés Arrimadas, de Ciutadans, titllant “d’infàmia” l’entrada de l’independentisme i citant Jack l’Esbudellador, i Macarena Olona, aleshores a les files de Vox, acusant Meritxell Batet de “segrestar el Congrés”.

Una comissió sense mòbils i amb sessions secretes

La Comissió de control dels crèdits destinats a despeses reservades és la competent per rebre la informació apropiada sobre el funcionament i activitats del CNI, tenir accés a les matèries classificades i conèixer els objectius d’intel·ligència. El contingut de les sessions i deliberacions és secret i els membres de la comissió han de guardar secret sobre totes les informacions i documents que rebin. Tot plegat queda regulat a l’article 11 de la Llei del Centre Nacional d’Intel·ligència.

De fet, els diputats només poden assistir a la reunió de comissió amb paper i bolígraf i, abans d’entrar-hi, han de deixar els mòbils i passar un escombratge electrònic per evitar enregistraments.

El CNI va admetre haver espiat independentistes amb autorització judicial

En l’última sessió recent de la Comissió de Secrets Oficials, el maig del 2022, l’aleshores directora del Centre Nacional d’Intel·ligència, Paz Esteban, va reconèixer que el CNI va espiar 29 persones vinculades a l’independentisme català amb una autorització judicial del Tribunal Suprem. Les explicacions d’Esteban, que va ser cessada cinc dies més tard, no van satisfer ni a Esquerra, ni a Junts, ni a Unidas Podemos, que van reclamar que es constituís una comissió d’investigació o es desclassifiqués tota la documentació al voltant del CatalanGate.