Aleix Agustí (Granollers, 1998) és el nou secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), les joventuts de Junts per Catalunya. Ocupa aquest càrrec des del passat 6 d'abril, després que l'organització juvenil, fundada l'any 1980 com a organització juvenil de Convergència Democràtica de Catalunya, celebrés el seu congrés nacional a Lloret de Mar (la Selva). Agustí agafa les regnes d'Ariadna Urroz, actual membre de l'executiva de Junts per Catalunya i que ha estat la líder de la JNC durant els últims dos anys. Agustí, de fet, era el seu secretari d'organització. Llicenciat en Ciències Polítiques i Gestió Pública a la UAB, és també assessor polític del Grup Municipal de Junts per Granollers des de novembre de 2019 fins a l'actualitat, i va ser el director de les campanyes electorals de 2019 i 2023. Precisament, Junts i la JNC també han renovat el seu conveni de col·laboració, recentment, i va ser validat pel consell nacional juntaire del passat 22 de març. Entre les qüestions que recullen el conveni hi ha que el secretari general de la JNC forma part com a membre nat de la direcció de Junts per Catalunya. També recull que Junts es fa seves les polítiques de joventut de l'organització juvenil. Agustí farà tàndem amb Carlota Monfort, que substitueix Narcís Junquera, com a presidenta del consell nacional de la JNC
Com han estat aquestes primeres setmanes al capdavant de la JNC?
Les primeres setmanes sempre són intenses, perquè, un cop renoves l'estructura nacional de la JNC, venen les renovacions territorials. A més, hi ha d'haver la burocràcia de la Generalitat, cal canviar els titulars de l'associació, etcètera. Ens hem situat presentant-nos primer als membres de la direcció del partit i alhora renovant tota aquesta estructura territorial: primer venen les vegueries, després renovacions comarcals i en acabat les locals.
En quin estat està la JNC? Tenen representació a totes les comarques?
Jo et diria que la JNC està en molt bon estat. Crec que en el congrés vam tornar a demostrar que som una organització, que som un actor polític rellevant del país i que alhora estem musculats arreu del territori. Jo m'atreviria a dir que som l'organització política juvenil que està més ben representada arreu del territori. No tenim representació a totes les comarques, però tampoc és que estiguem molt lluny d'això. Per tant, jo et diria que estem en una bona salut, que l'etapa o aquest mandat liderat per l’Ariadna Urroz, com a secretària general, i en Narcís Junquera, com a president del Consell Nacional, ha estat una etapa de creixement que ara ens toca consolidar i alhora continuar creixent.
S'ha recuperat després del trencament amb el PDeCAT?
Jo et diria que sí, perquè tots aquells territoris que potser van quedar més coixos, ara, són territoris que tornen a estar al dia a dia de l'organització. Estan forts i volen continuar treballant pel projecte de la JNC, que no és cap altre que continuar treballant per Catalunya i per l'alliberament nacional del país.
Quins objectius té com a secretari general de la JNC?
Jo sempre estructuro les prioritats que tenim com a JNC en tres eixos. La primera és el repte nacional. És evident que la nació en aquests moments no està en el seu millor moment, perquè el català pateix. Tenim un objectiu que és la independència de Catalunya, però ens hem de centrar també a reforçar la nació. Hem de reivindicar que a Catalunya la llengua que hem de parlar és el català. Hem d'esforçar-nos a mantenir-lo perquè sigui la llengua que s'utilitzi, però també hem de reivindicar la nostra història, les nostres tradicions i la nostra cultura.
La JNC també se centrarà en els reptes sectorials. Tenim el repte de l'habitatge, on accedir a determinats punts del territori és complicadíssim. Tenim els problemes de la precarietat laboral. Si no podem accedir a l'habitatge és perquè els nostres salaris són baixos o molt baixos i més en comparació amb la qualificació que tenim els joves. També podem parlar d'infraestructures. El mitjà de transport més utilitzat pels joves és el transport públic i setmana rere setmana escoltem incidències a Renfe. Volem treballar per a l'alliberament nacional del país, però també per solucionar els problemes dels joves del nostre país. Hi ha un tercer eix que ens hem marcat que és involucrar més joves en política. Potser és complicat, però ho hem de fer perquè només des de la política podem solucionar molts dels problemes que tenim avui en dia els joves. I crec que hem de fer entendre això a la societat i, per tant, és una de les fites que ens hem marcat.
Quines novetats vol aportar respecte de l'anterior direcció?
Continuar treballant pel país i per la JNC. Treballem per Catalunya i a partir d'aquí totes les novetats que sorgeixin per servir el país seran novetats que afrontarem i que encararem.
Abans esmentava que un dels objectius era treballar per la llengua, pel català i per l'enfortiment. No és una mica com tornar als inicis abans del procés?
Si volem aconseguir la independència del país, que la nació estigui forta és el més important. Sense una nació forta serà difícil aconseguir la independència. Per tant, tornar als inicis, o no, segurament, és bàsic, però és imprescindible per continuar avançant.
S'ha debilitat la nació en els últims anys?
Segurament. Sí que crec que hi ha gent que aposta dia a dia per debilitar la nació i per confrontar entre catalans i això és el que no podem permetre. Hi ha un objectiu de l'Estat espanyol i de tots els partits que han passat per aquest govern (espanyol), però també d'alguns partits que per sort ja han desaparegut com podria ser Ciudadanos, que el seu objectiu claríssim va ser confrontar catalans. Volien projectar que el català fos una llengua que, quan la parlessis, semblés que fossis independentista. Jo soc català i, per tant, parlo català. Hi ha hagut una estratègia d'intentar dividir Catalunya i de debilitar la nació.
Ciutadans ha desaparegut, però creu que l'esperit de Ciutadans s'ha quedat en determinats partits del Parlament?
Jo crec que Ciutadans és una representació d'això. Al final, l'estratègia de dividir i anar contra Catalunya hi ha sigut sempre, no ens enganyem. Per exemple, Prat de la Riba ja crea la Mancomunitat perquè precisament es van crear les diputacions a les províncies per dividir Catalunya. És una estratègia que ve de lluny. Tenim noves cares que duen a terme aquesta estratègia, però al final és el que sempre és.
Fa poc es va renovar el conveni de col·laboració amb Junts per Catalunya. Quina relació té amb l'actual executiva que encapçalada Carles Puigdemont i Jordi Turull?
La relació que tenim és magnífica, en primer lloc, perquè tant el president del partit, Carles Puigdemont, com el secretari general, Jordi Turull, han passat per la casa. Com ells, molts altres membres de la direcció i que conformen Junts per Catalunya. Són els primers que confien en nosaltres perquè saben que ho fem des del rigor i d'una manera ordenada. Crec que seria difícil millorar-la ara mateix.
Junts per Catalunya mai ha acabat de reivindicar-se com una formació hereva de Convergència Democràtica. En canvi, per a vostè, la JNC ha de ser hereva del llegat que va representar en el seu moment Convergència?
La JNC és una formació que té quaranta-cinc anys d'història, que no s'ha vinculat mai o que no ha format mai part d'un partit. Ens hem vinculat a través de convenis amb alguns partits, però l'estructura no en forma part. Convergència va fer una gran tasca, i el país també és el que és gràcies al fet que Convergència va fer tota aquesta feina. Si ens hem de sentir hereus, o no, és una cosa personal de cadascú. La JNC va contribuir a portar els seus posicionaments cap a Convergència perquè era el partit amb el qual estàvem vinculats i amb el que vam fer política institucional. També ho farem amb els partits que vinguin. El nostre compromís hi és i som hereus o membres del partit que creiem que ens representa millor en cada moment. En aquell moment era Convergència i ara Junts per Catalunya.
Les pròximes eleccions, si res canvia, seran les municipals el 2027. Quin paper tindrà o ha de tenir la JNC?
La JNC ha de tenir el paper que ha tingut sempre, que és aportar la visió jove i les polítiques sobre joventut que ha de dur a terme el partit. La JNC hi serà fent campanya electoral i tenim un gran desplegament territorial de regidors. Per tant, la JNC té representació institucional perquè hi ha regidors que ens representen a través de les llistes del partit en diferents ajuntaments.
És a dir, un dels grans objectius és aclaparar com més llocs a les llistes electorals millor, no?
Sí, es pot dir de moltes maneres. En política, si no estàs al govern o si no estàs a les institucions, és difícil incidir-hi.
Així i tot, creu que falten joves a la política o a les llistes dels partits ja siguin a les eleccions municipals, al Parlament o a Europa?
Segurament falten joves, però també hi ha molts altres col·lectius que no estan representats o que ho estan prou.
Vostès defensen reactivar el procés independentista. Creu que la independència tal com estava plantejada fa deu anys, fa cinc anys, està a l'agenda o entre les prioritats dels més joves?
Segurament no, perquè fa poc vaig estar al Parlament on es debatia en la Comissió de Polítiques de Joventut una enquesta on precisament es preguntava això. Però el que és evident és que aquest substrat hi és. Per tant, gent que considera que l'única solució als seus problemes és la independència, n'hi ha. El que hem de fer és interpel·lar-la i tenir un projecte clar. És l'única solució que tenim per solucionar els problemes dels joves de Catalunya.
Creu que els joves s'han dretanitzat?
És el que diuen els estudis. Crec que a vegades s'han sentit poc escoltats. Els joves hem fet el que tocava fer, que és formar-nos. Ens deien que si ens formàvem, que si nosaltres fèiem aquest esforç, tindríem una recompensa, que és un treball digne, un treball amb el qual ens podríem guanyar la vida. I això ara mateix no és així. Quan a tu se't diu que si t'esforces tindràs recompensa i no arriba, segurament, et trec una mica els esquemes. Aquesta desafecció política hi és i, quan es genera, hi ha extrems i certs partits que representen un discurs fàcil, que és molt concís perquè no té gaire profunditat. És fàcil comprar aquests discursos.
Les xarxes socials ajuden a aquests discursos...
És evidentíssim. Segurament, la nostra posició, que és la del centre, la del seny, és més difícil d'explicar, ja que no te la puc explicar amb dues línies o amb 15 segons d'Instagram, de TikTok o de Twitter. En un moment en què els joves tenen moltes preguntes que no tenen resposta o que la resposta és complicada a vegades és fàcil caure en discursos que t'assenyalen un culpable i que et plantegen solucions que són inassumibles o que no es poden dur a terme. Nosaltres hem de reivindicar la política de les solucions i la política que ens ha de portar a bon port.
Els joves han deixat de creure en la política institucional?
Jo crec que no o, com a mínim, hi ha una part que no. Per tant, jo el que crec és que el que han de fer les joventuts polítiques és interpel·lar els joves amb els problemes que tenen, plantejar solucions i traslladar tots aquests posicionaments als partits mares que tenen representació institucional per poder donar-hi solucions.
Les enquestes també diuen que els joves que pugen surten més espanyolitzats, parlen més castellà i menys català, com es pot combatre això? Com es pot evitar?
Jo crec que és evident que falten referents a les xarxes socials. Els joves estan en aquest espai, on la gent parla més castellà que català. A les xarxes socials hi ha més referents, més tiktokers, que són més castellans. Hem de generar influencers catalans, perquè hem d’ensenyar que el català mola. Això ha quedat arraconat perquè hi ha hagut partits que ens han dit que si parlàvem aquesta llengua tindries un conflicte, perquè volia dir que ets independentista i, per tant, t'assenyalaven.
Els joves creuen que les institucions dificulten el seu creixement personal? Abans vostè ha dit que sempre se'ns havia dit que si estudiaves, que si treballaves, aconsellaries un salari digne. En canvi, això ara mateix no és així.
Jo crec que no és que les dificultin, sinó que no han donat resposta als problemes que tenen els joves. Ara bé, sí que en aquesta intervenció a la Comissió de Polítiques de Joventut crec que sí que hi ha un eix on potser l'administració no fa tot el que podria fer per ajudar els joves. I és que aquí Catalunya és un país de pimes, de petita i mitjana empresa. És un país d'autònoms. Quan tu ets jove, tens pocs estalvis i poc coixí. Si tu tens una idea de negoci o un projecte hi ha una sèrie de traves, sobretot impositives, que et dificulten el fet de tirar-lo endavant. L'administració ha de donar resposta a tots aquests problemes i així se sentiran més representats per les institucions i pel govern del país. Segurament jo no crec que els joves pensin que les institucions frenen el seu creixement, però sí que és veritat que a vegades no fa tot el possible o no dona les respostes que tocarien als joves que al final estem en etapa de creixement personal i social.
Abans em parlava dels discursos simplistes a les xarxes socials. En política institucional, com es pot combatre partits com Aliança Catalana o Vox?
Explicant el nostre projecte i confrontant-lo és la manera que podem combatre tots aquests discursos. És fàcil assenyalar un culpable i dir el que s'ha de fer quan saps que no governaràs o que no hauràs de gestionar precisament el dia a dia del govern. La complexitat dels que saben que han de governar i que, per tant, les propostes que fan han de tenir un trasllat en la realitat són més complexes. Com et deia, no es poden sintetitzar tant com se simplifiquen altres discursos.
Un dels grans problemes també entre els joves és l'habitatge. Des de la JNC, com creu que es pot solucionar?
Hi ha tres eixos. El primer eix és l'estratègia a curt termini per pal·liar els efectes de l'augment de preus de l'habitatge. L'habitatge està en un preu disparat i els joves no podem accedir ni al mercat de lloguer ni al de compra. L'edat d'emancipació dels joves és a 30 anys i, si volem comprar un pis, hauríem d'estalviar tot el sou de deu anys. El segon eix és una estratègia a curt i a llarg termini: si tu no tens prou oferta per satisfer la demanda és evident que has d'augmentar l'oferta i, per tant, hem de construir pisos en els llocs on hi hagi dèficit de pisos. I hi ha un tercer eix, que és generar seguretat jurídica a tots aquells propietaris que tenen un pis i que ara mateix prefereixen no posar-lo a la venda o a lloguer perquè no saben si aquest pis acabarà sent ocupat o no saben ben bé com acabarà tot això. Des de la mateixa administració i des del mateix govern, s'ha de garantir la propietat privada.
Com a organització, què en pensen del topall del lloguer, que ja està en marxa i que fins i tot hi ha organitzacions com el Sindicat de Llogaters demanant endurir-lo?
És obvi que no ha funcionat. Ja fa un temps que es va aplicar i el problema de l'habitatge és fins i tot més greu. No ha funcionat, ens l'hem de replantejar i, per tant, hem de buscar altres solucions que no sigui aquesta. Les solucions passen per aquests tres eixos que et proposava anteriorment.
Una altra de les qüestions que els joves tenen sobre la taula o a l'agenda és la immigració. Creu que cada vegada els joves la perceben més com un problema?
No et sabria respondre si els joves la perceben més com un problema, o no. Sí que crec que nosaltres hem de fer un discurs clar sobre la immigració. Davant de gent que situa la immigració com un problema, nosaltres hem de plantejar el nostre discurs en immigració. Nosaltres estem oberts i Catalunya està oberta a acollir tothom qui vulgui venir a Catalunya. Però s'ha de fer sota uns eixos: si tu vols venir a Catalunya, has de respectar la convivència de Catalunya, t'has d'integrar, no pot ser un campi qui pugui, i hi ha d'haver un ordre. Quan tu vas a viure en una comunitat, en un edifici, hi ha unes normes de convivència i, si tu hi entres, les has de respectar. Això que és fàcil d'explicar-se en un edifici, fem-ho gran en aquest país.
I en els casos que no hi hagi aquesta voluntat d'integrar-se, d'adaptar-se als valors cívics del país, com s'hauria d'actuar?
Si no es vol integrar, ni respectar les normes de convivència, hem de ser capaços de generar mecanismes perquè això no passi. Per tant, ens aniria molt bé que s'aprovés d'una vegada per totes la delegació de competències d’immigració al Congrés i que el Govern de la Generalitat pogués exercir aquestes competències. Que el Parlament de Catalunya pugui legislar una llei d'immigració pròpia catalana i és on tot això hauria de quedar recollit.
Aquí vostès entenen que el català també sigui una condició, igual que ho és el castellà, per obtenir la nacionalitat o certs papers…
És evident. Estem a Catalunya i la llengua és el català. Si tu vols anar a viure al Regne Unit, t'exigiran que parlis en anglès. A Catalunya és evident que s'ha de parlar el català.
Quina és la relació de la JNC amb altres organitzacions juvenils, com les joventuts d'Esquerra Republicana, les joventuts socialistes o fins i tot Arran?
Acabo d'entrar en el càrrec i precisament m'he posat en contacte amb la resta de secretaris generals o líders de les altres organitzacions polítiques per fer una primera presa de contacte i poder explorar quin tipus de col·laboració podem fer. És evident que nosaltres amb les joventuts d'Esquerra Republicana tenim una bona relació. Com que som joves, fem coses i ens coneixem. Conec molts joves que formen part del Jovent Republicà i, per tant, nosaltres tenim objectius comuns amb aquesta organització, com és l'alliberament nacional del país. Aquí, segurament, ens podrem posar d'acord en moltes coses i diferirem de moltes altres en temes ideològics. Hem de tenir clar on ens podem posar d'acord i hem d'explorar aquestes possibilitats.
Tenen o plantegen algun tipus de mecanisme de diàleg o de col·laboració?
D'aquí poc tenim una primera trobada i el que farem és construir tot aquest pont. Informalment, ja hem parlat altres vegades quan hem coincidit en la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament o en altres espais. Crec que la persona que lidera Jovent Republicà és una bona persona i ens entenem fàcilment. No crec que hi hagi cap problema a establir un diàleg continu i fluid entre les nostres dues organitzacions.
Li agradaria que això també es traslladés entre Junts per Catalunya i ERC?
És evident que seria molt més fàcil. Al final, els mateixos objectius que tenim nosaltres és el mateix objectiu que té Junts, i el mateix objectiu que té Jovent Republicà és el mateix objectiu que té Esquerra Republicana. És la independència de Catalunya, treballar per l'alliberament nacional del país. Que ideològicament discreparem? És evident que no ens podem posar d'acord amb tot, i que hi ha unes discrepàncies polítiques, però en aquests elements ens haurem de poder posar d'acord. Encara més, el país necessita que ens podem posar d'acord en aquest tipus de polítiques i d'objectius.