Les pluges d'aquests darrers mesos han fet molt de bé al territori. El seu impacte es pot veure clarament a simple vista, perquè ha tenyit de color verd la majoria dels paisatges. Ara bé, si enlairem la vista encara és més evident el canvi en la vegetació, que aquesta primavera ha recuperat un verd viu i intens després d'anys amb el marró de l'aridesa a moltes zones conseqüència de la sequera. Les següents imatges dels satèl·lits Sentinel-2 del programa Copernicus de la Unió Europea obtingudes per l’ACN ho corroboren: les zones de cultius del país han intensificat el seu color verd i les boscoses, que en general no han perdut tant de verd durant les últimes primaveres, llueixen encara millor. Així, Terres de l'Ebre, la plana de Lleida o les comarques centrals són algunes de les àrees que destaquen per la seva recuperació després de les precipitacions. El Camp de Tarragona o el Penedès també són ara més verds.
De fet, el Govern ha aprovat aquesta setmana el pas a situació de normalitat per sequera a gairebé tot el país, excepte al pantà de Riudecanyes, que es mantindrà en prealerta. La consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, després de reunir-se a Madrid amb el secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, va explicar que la nova situació que el Comitè Interdepartamental de Sequera ha aprovat es tradueix en el fet que les demandes estan garantides i que no hi ha evidència de possibles desajustos a curt i mitjà termini. Per tant, no hi ha cap mena de limitació en els usos de l'aigua planificats o autoritzats. Tot i la millora de les reserves, les dessalinitzadores catalanes continuaran funcionant al 90% de la capacitat.
En les imatges de satèl·lit comparatives de l’àrea de Ponent, amb Lleida (Segrià) al centre i les comarques del seu entorn és especialment visible el canvi que s’ha produït en el paisatge d’un any a l’altre. Els colors marronosos han anat deixant pas als verdosos des de la zona més occidental, a la franja de Ponent (Fraga, i més enllà), passant per la capital de la demarcació i seguint cap al Pla d’Urgell i més al nord, la Noguera. I també al sud i sud-est, fins a arribar a les Borges Blanques (la Garriga), i més a l’est, fins al límit de la serra del Tallat, ja a la Conca de Barberà.
Deixant de banda el delta –que no ofereix grans variacions–, l'abril del 2023 les Terres de l'Ebre llueixen un sòl molt sec, especialment a la Terra Alta, i a l'interior de la resta de comarques ebrenques, una imatge que contrasta amb els tons verdosos del mes passat. El satèl·lit també ha captat la transformació del paisatge a la mateixa llera del riu Ebre.
Fa dos anys, el satèl·lit il·lustrava la realitat del pantà de Rialb: l'embassament estava pràcticament sec, al 7%, i a la imatge es pot veure la seva silueta pràcticament del tot marró, amb només aigua a la part més fonda. Ara, al 98%, no es veu cap racó de la seva superfície sense aigua. Uns quilòmetres més a l'est, al pantà de Sant Ponç, es repeteix la mateixa situació. Al conjunt de les comarques centrals, en la comparativa dels dos mesos d'abril, s'observa de manera clara que l'aridesa ha deixat pas a l'abundància de vegetació.
Algunes de les transformacions més notables han estat la del pantà de Sau, que es movia al voltant del 5% fa just un any i, la del pantà de Susqueda, que no arribava ni al 25%. Dotze mesos després, tots dos presenten un còmode 75% de les reserves –un canvi que Sentinel capta en imatges mostrades amb el visor d'índex normalitzat d'aigua (NDWI), que destaca en blau les zones on hi ha masses d'aigua i pinta en verd tota la resta. El curs serpentejant del riu Ter quan es troba els dos pantans estava pràcticament buit fa un any, i mostra ara aigua a tota la llera.
En altres zones com el Camp de Tarragona –per bé que prop d'àrees urbanitzades com Reus, l'aeroport situat a la Secuita, el polígon industrial de Constantí o la petroquímica– hi ha el mateix efecte: fa un any, les parcel·les seques eren la norma, i ara pràcticament totes ja han estat substituïdes pel verd.
