Anem directe al gra i parlem amb propietat: per què el català és tan increïblement poc present al món de la justícia si l'article 32 de l'Estatut de Catalunya diu, literalment, que "Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes". Però això no acaba aquí, ja que l'article 33 diu que "Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció". Aleshores, com és que tan poca gent empra la llengua nacional de Catalunya en l'àmbit judicial? Per saber què n'opina la ciutadania, hem baixat al carrer i ho hem preguntat als mateixos ciutadans. Això és el que opinen.

Els drets lingüístics dels ciutadans

Poc o molt, tothom en algun moment de la seva vida s'ha topat o s'acabarà topant amb un tràmit relacionat amb la justícia. Rebre una carta del jutjat, contactar amb advocats per presentar una denúncia o senzillament iniciar un procés d'acceptació d'herència és quelcom mínimament corrent, però són ben poques les persones que han efectuat qualsevol d'aquests tràmits en català. Com va anunciar fa escassos dies el Departament de Justícia, només un 6 % de les demandes judicials es presenten en català i tan sols un 7 % de les sentències s'executen en la nostra llengua, malgrat que al nostre país hi visquin uns dos milions i mig de persones que afirmen tenir el català com a primera llengua. Els advocats diuen que hi ha massa jutges que no entenen el català, els jutges diuen que per a ells l'idioma mai no és el problema, ja que per a això existeixen els traductors; i els ciutadans, al seu torn, semblen haver desistit en l'intent de fer ús del seu dret: viure plenament en català, si ho volen, i això inclou qualsevol tràmit amb la justícia.

· Radiografia del català a la justícia: qui el fa servir menys, jutges o advocats?

La realitat és que els jutges, magistrats i el personal al servei de l’Administració de Justícia a Catalunya han de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de català. De fet, s’ofereixen cursos sobre drets lingüístics per al personal titular o interí que està en actiu, però també per al personal de la borsa d’interins que està fent cursos de formació general. Així, doncs, es garanteix que el personal que presta serveis conegui els drets lingüístics dels ciutadans que es relacionen amb la justícia i els deures que se’n deriven per al personal que treballa en el jutjat. L'any 2021, per exemple, van fer-se sessions a tots els jutjats; en total, els dinamitzadors lingüístics han fet 121 sessions sobre l’opció lingüística i els drets lingüístics, amb un total de 857 participants. Convé no oblidar, doncs, que totes les actuacions judicials, tant les orals com les escrites, fetes en català tenen plena validesa i eficàcia; són igual de vàlides que les fetes en castellà.

Carta de drets lingüístics de la ciutadania davant la justícia

El 16 d'abril de l'any 2002 el ple del Congrés dels Diputats va aprovar la Carta de drets dels ciutadans davant la justícia. Aquesta carta es va sumar a la resta de normatives del Parlament de Catalunya i el Consell d'Europa que regulen els drets lingüístics, i que es resumeixen en la Carta de drets lingüístics de la ciutadania davant la justícia:

1. Pots utilitzar el català als jutjats i tribunals ubicats a Catalunya, sense cap entrebanc i sense que t'ho impedeixi ningú.
2. Tens el dret que tot el que diguis davant d'un tribunal a Catalunya es faci constar en la teva llengua.
3. Pots presentar documents en llengua catalana. Si el document ha de tenir efectes fora de l'àmbit lingüístic, els poders públics n'han de gestionar la traducció, sense retards injustificats.
4. Dintre de Catalunya, pots demanar que el procés es dugui a terme completament en la teva llengua.
5. Cap organització prestadora de serveis públics ni cap persona dependent d'administracions que actuen a Catalunya poden al·legar el desconeixement de la llengua catalana davant dels jutjats o tribunals.
6. Els poders públics han de promoure l'ús del català a l'àmbit judicial.