Després de l’esperpèntic i caòtic dissabte viscut a Rodalies, amb trens no, sí, però al final no, Catalunya ha clarejat sense servei i, el que és més preocupant, sense saber quan tornarà amb plenes garanties de seguretat, que és la condició que ha posat el govern de la Generalitat a Renfe i Adif per aixecar la suspensió. Es pot garantir la seguretat plena d’una xarxa ferroviària que pateix anys de manca d’inversió continuada, de manteniments i que en els darrers dies ha patit tres esllavissades -una d’elles mortal- pels efectes dels temporals amb nom que el canvi climàtic ha convertit en una perillosa normalitat? “No podem prometre miracles” deia aquest dissabte el conseller de Presidència Albert Dalmau. I és que agafar un tren de Rodalies a Catalunya s’ha convertit en un acte de fe. Ningú sap amb certesa si el seu tren vindrà amb retard, si podrà arribar al seu destí a temps, i ara, se suma la por que un mur, una esllavissada de pedres i terres, o un arbre caigut, s’interposi en el camí i posi en perill la vida dels usuaris i els treballadors que hi viatgen. Una penitència i una responsabilitat que es fa difícil d’assumir, perquè el cost és molt alt. Els diaris catalans parlen avui de caos, de desgovern, de paràlisi, qualificatius i adjectius que mostren una xarxa malalta, amb patologies endèmiques i sistèmiques, amb un diagnòstic desencoratjador i, el que és pitjor, un pronòstic de recuperació que sembla pendent d’un miracle, com deia Dalmau. Rodalies a Catalunya, està en via morta aquest diumenge a les portades.
Les quatre capçaleres que analitzen habitualment en aquesta secció de les portades de la premsa escrita del dia tenen Rodalies i la crisi ferroviària com a gran protagonista. “Rodalies s'enfonsa en el caos després d’una nova aturada total del servei” titula La Vanguardia, que anuncia que els trens no circularan avui, però es treballa perquè els problemes quedin resolts demà. La fotografia, però, és per les noies del Barça, que van emportar-se la seva sisena Supercopa contra el Reial Madrid (2-0), entre altres notícies que va deixar el dia com l’assassinat d’un altre ciutadà a mans d’un agent de l’ICE a Minneapolis o el pas de la borrasca Ingrid que ha emblanquit bona part de Catalunya per damunt dels 600 metres amb una nevada abundant , que són temes que també recullen altres diaris, i com a temes propis, una entrevista amb el ministre d’Economia Carlos Cuerpo i un tema en profunditat sobre Lorca.
El diari Ara parla de “paràlisi ferroviària” per informar sobre la suspensió de la circulació de trens per tercera vegada després que la xarxa reobrís a mig gas, i diagnostica que la falta d’inversions i manteniment, externalitzacions i canvi climàtic és el que hi ha darrere del caos ferroviari que pateix Catalunya. També El Punt Avui dedica l’espai de la portada habitualment dedicat al seu dossier propi a explicar que “Rodalies recau”, i que el Govern, Adif i Renfe suspenen el servei fins que no es revisi la xarxa, després del desconcert ferroviari. L’espai dedicat al dia d'ahir el titula “desgovern a Rodalies” i afegeix que les contradiccions sobre el servei marquen un nou dia de caos ferroviari. El Periódico també informa sobre Rodalies, que avui seguirà sense donar servei després d’una altra jornada caòtica, que la circulació de trens s’ha paralitzat per segon dia consecutiu per falta de seguretat en 21 punts i que el secretari d’Estat de Transports acudeix a les reunions entre Generalitat, Renfe, Adif i maquinistes. Però el diari de Prensa Ibérica va més enllà, i dedica el titular principal al deteriorament de la xarxa ferroviària, però no només catalana, sinó de tot l’Estat, i afirma que Espanya és “el país d’Europa amb més descarrilaments”. Explica el rotatiu que els experts alerten que la sinistralitat dels últims dos anys revela que “alguna cosa falla”, i que la despesa en manteniment creix menys que l’ús de les vies.
A Madrid, la tragèdia d’Adamuz que va deixar 45 víctimes mortals després de la col·lisió entre un tren Iryo i un altre Alvia segueix sent el tema estrella, i una arma llancívola contra e govern de Pedro Sánchez. A El Mundo carreguen amb força. Al titular principal asseguren que “l’Iryo va descarrilar des d’una via sense renovar fabricada en 1989” i expliquen que el tren es va sortir de la via quan circulava per un tram amb 37 anys d’antiguitat i que encara no havia estat actualitzat. El carril, afegeixen, es va partir per la soldadura que unia la via original de finals dels 80 amb una altra forjada en el 2023. En una altra notícia que il·lustren amb l’andana d’una estació buida, asseguren que “Adif no va auscultar el carril trencat en els 58 dies previs a l’accident. A més, en altres destacats, fan un repàs als quatre col·lapses en 15 mesos (la DANA, l’apagada, els incendis i l’accident ferroviari) que esquerda la tesi que Espanya funciona. També dediquen un altre destacat de la portada a reconstruir l’últim viatge “dels 45 d’Adamuz”, a informar de la suspensió de Rodalies a Catalunya i a constatar la “preocupació en el PSOE: ‘Óscar Puente mai ha reconegut errors”.
A La Razón també tenen Puente entre cella i cella, i l’acusen del fet que “s’atrinxera en el càrrec amb Espanya sumida en el caos ferroviari”, mentre que a El País segueixen centrant l’atenció en la tragèdia, més que en demanar responsabilitats, i obren amb una reconstrucció de l’accident a partir dels testimonis de viatgers i revelacions de la investigació. “Nou segons fatals: ‘Tot va començar a agitar-se. I va passar l’Alvia’”, titulen. La fotografia és per la violència policial a Minneapolis, que titulen “l’espiral violenta de la policia migratòria de Trump mata a una altra persona a Minneapolis”. L’ABC, per últim, és l’únic diari que no dedica ni una paraula als trens en la seva portada. La protagonista absoluta és María Corina Machado, l’opositora veneçolana guanyadora del premi Nobel, a la que el degà de la premsa conservadora ha entrevistat. El títol és una nova demostració de l’actitud submisa de Machado envers el president que va atacar el seu país i es va emportar al seu president. “Tenim un gran aliat en el president Trump, no tinc cap dubte”. Si el títol és el més interessant de l’entrevista…queda tot dit.
