El passat 10 de maig, el govern espanyol anunciava la destitució de Paz Esteban com a directora del Centre Nacional d'Intel·ligència com a tallafocs per l'espionatge a líders independentistes, el CatalanGate. Durant els dies previs al cessament, en el si de l'executiu liderat per Pedro Sánchez es va debatre força quines eren les possibles solucions que podien plantejar per intentar aturar l'escàndol i també per evitar l'erosió de la relació amb ERC. Ara ha transcendit que, dies abans que fos rellevada del seu càrrec, a Paz Esteban li van proposar una altra manera de marxar del CNI: que dimitís. Segons explica El Independiente, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va instar l'aleshores directora dels serveis secrets espanyols a renunciar a la posició que tenia per aturar l'hemorràgia.
La informació assenyala que aquesta via que va plantejar Robles va ser a instàncies del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb l'objectiu d'evitar una destitució que, amb el pas dels dies, anava guanyant pes, atès que no es contemplava que altres persones assumissin la responsabilitat política d'haver espiat 65 persones de l'entorn de l'independentisme. Quan l'executiu va comunicar que Pedro Sánchez i Margarita Robles també havien estat espiats —més endavant s'hi va sumar Fernando Grande-Marlaska—, la consigna era clara: que tota la culpa recaigués en la cap del CNI. Davant de la petició de Robles, Esteban s'hi va negar perquè considerava que tot el que havia fet era "seguint el marc legal" i comptant amb "autorització judicial", en aquest cas, del jutge de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, Pablo Lucas.
Margarita Robles també va ser l'encarregada de comunicar aquest no de Paz Esteban a una dimissió a Pedro Sánchez. A partir d'aquí, és quan el govern espanyol va fer públic que el cap de l'executiu i la ministra de Defensa també havien estat espiats i el terreny per la destitució s'aplanava. De fet, el diari explica que, quan Esteban va comparèixer el 5 de maig a la Comissió de Secrets Oficials, ja era coneixedora del fet que tenia els dies comptats al capdavant del Centre Nacional d'Intel·ligència i que de manera imminent seria rellevada del càrrec.
La destitució del 10 de maig
A la Comissió de Secrets Oficials, Paz Esteban va explicar que els serveis secrets havien espiat 18 persones vinculades a l'independentisme amb autorització judicial, entre els quals destacava el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i part de l'entorn del president a l'exili, Carles Puigdemont. Tot i això, van quedar moltes incògnites per resoldre. Cinc dies després, el Consell de Ministres va prendre la decisió de destituir Esteban i reemplaçar-la per Esperanza Casteleiro. En una compareixença posterior, Margarita Robles va voler matisar el terme: "No parlem de destitució, jo diria substitució d'una funcionària del Centre per una altra funcionària del CNI". Durant la roda de premsa, la ministra de Defensa va elogiar la tasca duta a terme per Paz Esteban i va restar importància a l'espionatge: "En aquest món vivim ciberatacs i hi ha deficiències i errors a tot arreu".