L'eurodiputada d'ERC Diana Riba i el de Junts Toni Comín han defensat aquest dimecres l'amnistia a l'Eurocambra, en un debat improvisat a la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d'Interior (LIBE) que ha sorgit arran de la compareixença de la vicepresidenta de la Comissió de Venècia, Marta Maria Cartabia, la qual ha reiterat les conclusions sobre el projecte de llei de gràcia a l'independentisme català que va emetre l'òrgan independent de juristes al març: l'amnistia és un mecanisme vàlid d'acord amb el dret internacional, que no soscava la separació de poders, i legítim per a una "reconciliació" —mentre no inclogui greus violacions dels drets humans ni sigui ad hoc per perdonar delictes a una persona concreta—, però que és "massa difusa i poc concreta" i que s'hauria d'aprovar amb un ampli consens, una "majoria qualificada" que inclogui l'oposició i després d'un diàleg en la societat i les institucions que eviti la polarització i conciliï posicions, no en el context "d'urgència" i "divisió" en el qual s'ha produït.
Davant d'aquest argumentari, Comín ha argumentat que l'amnistia s'aprovarà amb una majoria simple suficient al Congrés dels Diputats i que no serà aquesta "majoria qualificada" per la negativa del PP a la mesura, de forma que no queda alternativa: "Que més voldríem que que el PP donés suport a l'amnistia, però no passarà. I no per falta de ganes dels qui l'estem impulsant. Així que s'aprovarà amb la majoria que hi ha". L'eurodiputat de Junts ha subratllat que el PP no deixa alternativa, ja que el dilema al qual aboquen amb la seva negativa no és "aprovar amb majoria simple o amb majoria qualificada", sinó aprovar l'amnistia o no poder aprovar-la en absolut. En aquest sentit, Comín ha retret a la Comissió de Venècia que és una "incoherència" que reclamin aquest requisit sense que sigui possible.
Per la seva part, Diana Riba ha reiterat la defensa del "gest de solidaritat i reconeixement" que suposa l'amnistia pels qui "han defensat de forma pacífica i democràtica uns objectius legítims". També ha subratllat que la llei és "una oportunitat per a la reconciliació", que ha de permetre posteriors acords en endavant, i que s'ajusta al dret internacional i la Constitució espanyola. Davant l'avís de la Comissió de Venècia que ha recordat avui Marta Maria Cartabia sobre que una amnistia no pot ser ad hoc per una persona, Riba ha assegurat que és una mesura de gràcia per protegir "centenars de persones". Finalment, Riba ha retret a PP, Vox i Ciutadans que viuen del "conflicte permanent" i que fan política de terra cremada: "El diàleg els importa poc, per arribar al poder incendien el país si fa falta".
El PP i el PSOE porten la brega de cada dia a l'Eurocambra
Per la seva part, el portaveu del PP en la sessió d'avui, Javier Zarzalejos, ha assegurat que les conclusions de la Comissió de Venècia són "depriments", perquè, a parer seu, mostren que l'amnistia "no és reconciliació, sinó impunitat indiscriminada a canvi d'un pacte de govern", en el qual "els beneficiaris de l'amnistia donen suport i investeixen el govern que els hi aplica"; circumstància en la qual el portaveu popular veu una aproximació a "l'autoamnistia, un límit clar". En problema de la llei, ha argumentat Zarzalejos, és que pretén "rectificar i atacar" els jutges, "després de prendre decisions perfectament legítimes". Els portaveus socialistes, Javier Moreno i la socialdemòcrata alemanya Birgit Sippel, han criticat l'interès d'alguns grups polítics "a fer d'una proposició de llei encara no aprovada en un assumpte europeu" i han lamentat els "jocs polítics". També han defensat els objectius "legítims" de "normalització social i política" de l'amnistia.
La UE es guiarà pel criteri de la Comissió de Venècia
La Comissió Europea (CE), per la seva part, ha anunciat aquest dijous que tindrà en compte l'opinió de la Comissió de Venècia sobre la llei d'amnistia per a la seva anàlisi sobre si la norma compleix amb els estàndards europeus, una avaluació que no arribarà fins que no conclogui del tot la tramitació política de la norma a Espanya. El director de la CE per a l'Estat de dret, Drets Fonamentals i Democràcia, Julien Mousnier, ha reiterat que l'Executiu comunitari està encara analitzant la normativa i que conclourà aquesta avaluació "basant-se en la legislació que sigui adoptada" per determinar si compleix la llei europea. "En aquest context, l'opinió de la Comissió de Venècia donarà suport a l'anàlisi de la Comissió Europea i és una contribució benvinguda. Les seves consideracions sobre els requisits de l'Estat de dret per a les amnisties donen una perspectiva útil", ha assenyalat Mousnier, que ha insistit que Brussel·les prendrà "les mesures necessàries per assegurar que es compleix la legislació comunitària".