Són moltes les paraules que els catalans tenim normalitzades i les fem servir tant en català com en castellà i poden deixar bocabadat qualsevol castellanoparlant. Hi ha mots que poden traduir-se d'una llengua a l'altra de manera literal, però n'hi ha d'altres que no, i fins i tot tenen significats diferents. Aquí deixem una llista amb algunes de les que no deixen mai de sorprendre:
Mongetes
Les mongetes, tant la mongeta tendra com els fesols, són un plat molt habitual a totes les cases catalanes. El problema es produeix quan arribes a un territori castellanoparlant i n'hi continues dient mongetes en comptes de judías, que és com es diu en castellà. Per fer referència al vegetal, es diu judías verdes, i no pas mongeta tendra.
Vaga
Vaga és un dels errors més recurrents, ja que fonèticament no sona malament. En castellà, però, el mot vaga fa referència a una persona mandrosa o gandula. Si volem parlar d'una vaga, és a dir, d'una aturada de treballadors, hem de dir huelga.
Desenvolupar
Per dur a terme una explicació o donar més detalls sobre un fet en qüestió, en català es fa servir el verb desenvolupar, que, òbviament, no existeix en castellà, ja que la seva traducció és desarrollar. Tanmateix, és una de les paraules que costa més de traduir als catalanoparlants.
Barrejar
Un altre dels errors més habituals és barrejar, que en castellà seria mezclar, però és una situació força habitual utilitzar la paraula catalana perquè no ens ve ràpidament al cap l'equivalent en castellà.
Sucar i remenar
No hi ha res millor que sucar pa amb oli, o alguna delícia culinària que vagi acompanya d'una bona salsa. Ara bé, el que nosaltres en diem sucar no existeix en castellà, on es fa servir el terme mojar, d'aquí ve la dita popular de "toma pan y moja". Un problema semblant passa amb el verb remenar, que en infinitat d'ocasions es tradueix literalment al castellà, però que no és correcte, ja que el terme encertat és remover, un error que pot desconcertar els castellanoparlants.
Rajola
Una rajola és una peça de ceràmica de forma prismàtica, generalment quadrada o rectangular, que és emprada per fer paviments, cobrir parets, etc. L'error ve perquè la utilitzem tal qual en castellà, amb una pronúncia lleugerament diferent; però en aquesta llengua no existeix el mot rachola, cal dir-ne azulejo o baldosa.
Plegar
Quina millor manera de tancar la llista que amb el verb plegar, tan incorporat a les converses en castellà que s'esdevenen a Catalunya que ni ens adonem que és una paraula catalana. Plegar pot fer referència a acabar la jornada laboral o a finalitzar una tasca puntual, però també a deixar una feina, dimitir.