D’acord en l’esperit, però qüestionant el procediment. La Comissió de Venècia, l’òrgan consultiu del Consell d’Europa, s’ha pronunciat sobre la llei d’amnistia i presenta arguments que podran exhibir tant el govern espanyol i els independentistes com el Partit Popular. Pel que fa a l’objectiu que el PSOE ha volgut imprimir a la norma, la Comissió avala les lleis d’amnistia per la “reconciliació social i política” i la “unitat nacional”, ja que considera que són “objectius legítims en interès de la comunitat”. Ara bé, l’organisme discrepa en tres qüestions que tenen relació amb les formes del tràmit parlamentari: reprova que s’hagi tramitat d’urgència (cosa que redueix els terminis a la meitat), critica que es registrés una proposició de llei d’un grup parlamentari i reclama que seria necessària una majoria qualificada (més amplia que l’absoluta).
📝 El Congrés aprova l’amnistia i l’envia al Senat amb un calendari ajustat per a les eleccions catalanes
Són algunes de les conclusions del dictamen definitiu, que no és vinculant, que s’ha aprovat per unanimitat en la sessió celebrada aquest divendres a Venècia i en la qual han participat el president del Senat, Pedro Rollán (del PP), i la secretària segona de la Mesa del Congrés, Isaura Leal (del PSOE). Així consta en una nota de premsa distribuïda als mitjans de comunicació, a l’espera que el pròxim dilluns es pugui consultar l’informe íntegrament. L’òrgan, que va visitar Espanya el dijous 8 i el divendres 9 de febrer, respon així a la demanda que va fer el Senat el desembre i, alhora, a la petició del president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, Tiny Kox, d’elaborar un estudi sobre “els requisits d’estat de dret que ha de complir una amnistia”.
Sobre la tramitació parlamentària de l’amnistia, la Comissió de Venècia considera, en primer lloc, que “els procediments legislatius accelerats no són adequats per a l’adopció de lleis d’amnistia, ateses les seves conseqüències de gran abast i el seu caràcter sovint controvertit”. En segon lloc, critica que la iniciativa es registrés com a proposició de llei (d’un grup parlamentari) i no com a projecte de llei (del govern espanyol). Això suposa “un procediment de consulta limitada a la ciutadania, els agents i altres institucions de l’Estat”. Finalment, recomana a les autoritats que “intentin assolir una majoria qualificada superior a la majoria absoluta”, que és l’exigida per la Constitució per aprovar una llei orgànica. Al Congrés dels Diputats, les majories qualificades poden ser de tres cinquenes parts (210 diputats) o de dos terços (234 diputats).
A més, també recomana “restringir i definir de manera més precisa l’àmbit material i temporal” de l’amnistia per “fer-ne més previsibles els efectes” i establir un “vincle de causalitat més estret” entre els fets de malversació i corrupció i la preparació, la celebració i les conseqüències del 9-N i l’1-O.
Comparteix l’exclusió de les “greus violacions dels drets humans”
En relació amb el terrorisme, la Comissió de Venècia apunta que les amnisties “només són compatibles amb les normes internacionals” si exclouen del seu àmbit d’aplicació les “greus violacions dels drets humans”. I què diu finalment la llei d'amnistia? El redactat exclou els actes que “per la seva finalitat puguin ser qualificats de terrorisme” segons la directiva europea relativa a la lluita contra el terrorisme, sempre que “hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans”. En particular, menciona les regulades en el dret internacional humanitari i als articles 2 i 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, referents al dret a la vida i a la prohibició de la tortura.
No veu problemes en la separació de poders
La Comissió de Venècia també assevera que l’aixecament de les ordres de detenció i de les mesures cautelars no afecta la separació de poders sempre que “sigui conseqüència d’una decisió judicial”: assenyala que, per ser coherents amb el principi de separació de poders, “la decisió sobre els beneficis individuals de l’amnistia” l’ha de prendre “un jutge d’acord amb els criteris continguts en la llei d’amnistia”. Sosté que “una amnistia no s'ha de dissenyar per cobrir persones concretes” i argüeix que, en termes generals, “les amnisties tenen com a efecte l’anul·lació o impediment de decisions i procediments judicials”.
Què ha analitzat i ha estudiat la Comissió de Venècia?
Segons indica el seu comunicat, la Comissió de Venècia ha analitzat “les disposicions rellevants” de la versió de la proposició de llei del 13 de novembre del 2023, la que va registrar el PSOE en solitari al Congrés, i també “ha tingut en compte fins a cert punt” les esmenes que es van aprovar la setmana passada fruit de l’acord entre el PSOE, Junts i ERC. L’organisme també deixa clar que no es pronuncia ni sobre “la conveniència del projecte d’amnistia ni sobre la seva idoneïtat per assolir l’objectiu declarat”, donat que són “decisions polítiques”, i tampoc sobre la seva constitucionalitat, que correspon al Tribunal Constitucional, ni sobre la seva compatibilitat amb el dret de la Unió Europea, que podria ser objecte d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Convida el PP i el PSOE a un “diàleg amb esperit de cooperació”
En el seu dictamen definitiu, la Comissió de Venècia acredita que l’amnistia “ha aprofundit una divisió profunda i virulenta en la classe política, les institucions, el poder judicial, el món acadèmic i la societat espanyola” i “anima” a totes les autoritats i forces polítiques espanyoles a “dedicar el temps necessari per a un diàleg significatiu amb esperit de cooperació lleial entre les institucions de l’Estat”, així com entre el govern espanyol i l’oposició, amb l’objectiu d’aconseguir “la reconciliació social i política”. També posa sobre la taula la possibilitat d’explorar “procediments de justícia restaurativa”.
Recomana que els jutges no compareguin a les comissions d’investigació
Finalment, la Comissió de Venècia també es pronuncia sobre les comissions d’investigació del Congrés dels Diputats al voltant de l’Operació Catalunya, de la veritat dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017 i de l’espionatge de Pegasus a líders polítics, activistes, advocats i periodistes. Recorda que la finalitat principal de les comissions parlamentàries d’investigació és “supervisar i controlar la tasca del poder executiu” i recomana que “no tinguin el mandat de convocar, ni tan sols de convidar” els jutges a “informar del fons dels seus casos a ningú aliè al Poder Judicial”.