Una campanya de desinformació prorussa ha circulat per xarxes socials afirmacions falses sobre la recent apagada elèctrica a Espanya i Portugal, atribuint el seu origen a les sancions europees contra Rússia. Aquests missatges, difosos en espanyol, portuguès, anglès i rus, suplanten la identitat de mitjans internacionals com The Independent i France 24, atorgant aparent credibilitat a les narratives falses. Grups com Antibot4Navalny i Efe Verifica han identificat que aquestes publicacions formen part de xarxes prorusses conegudes, com Matrioska i Pravda, que prèviament han participat en operacions manipulatives. Aquestes xarxes han utilitzat plataformes com Telegram, X, Facebook i Instagram per a difondre els missatges, especialment en canals vinculats al canal rus Tsargrad, sancionat per la Unió Europea per desinformar amb el suport del Kremlin.
El Centre per a Contrarestar la Desinformació del Govern d'Ucraïna ha desmentit públicament aquestes narratives, afirmant que no existeix cap relació entre l'apagada i les sancions a Rússia. L'estratègia busca afeblir el suport europeu a Ucraïna en insinuar que les sancions només afecten negativament els països de la UE.
Suplantació de mitjans de referència
La suplantació de mitjans de comunicació de referència per a desinformar és una tècnica de manipulació utilitzada en operacions d'influència prorussa, com les citades Matrioska i Pravda, entre altres. Aquestes operacions han estat detectades per verificadors i institucions públiques europees, com el Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE) i el govern de França.
Una revisió de les publicacions evidencia diferents patrons en els continguts que difonen la falsa publicació de The Independent, com la reproducció de missatges idèntics en rus, espanyol, anglès i portuguès. En la seva propagació també destaca l'ús majoritari de canals de Telegram en rus.
La falta d'informació oficial clara del govern espanyol ha mantingut oberta l'especulació pública i mediàtica sobre la causa de l'apagada, alimentant teories no verificades, assenyala Efe. La comunicació oficial va ser criticada per la seva lentitud, falta de coordinació i contradiccions, la qual cosa va incrementar la incertesa i va permetre que les narratives falses es difonguessin més fàcilment. És essencial que els usuaris de xarxes socials verifiquin la informació abans de compartir-la i confiïn en fonts oficials i verificades, per a evitar la propagació de desinformació.