Han passat quatre dies des que aquest dilluns, a les 12.33 hores, una apagada sense precedents va deixar sense subministrament elèctric a tota la península Ibèrica, afectant Espanya, Portugal, Andorra i part del sud de França. L'esdeveniment es va produir quan, en només cinc segons, van desaparèixer sobtadament 15.000 megawatts de la xarxa elèctrica, cosa que equivalia al 60% de l'energia que s'estava consumint en aquell moment. Les primeres investigacions assenyalen que l'origen va estar en una sèrie de desconnexions ràpides i successives a la regió sud-oest peninsular, probablement relacionades amb plantes solars (segons REE). La primera desconnexió va ser absorbida pel sistema, però la segona, tot just 1,5 segons després, va provocar una caiguda brusca de la freqüència i el col·lapse total de la xarxa. Aquest desequilibri sobtat entre la producció i la demanda -per causes que encara s’investiguen- és el que va portar a la desconnexió automàtica de moltes plantes per protegir-se, generant un “forat de tensió” i el col·lapse en cascada del sistema. I en aquesta equació, encara sense resoldre, apareixen com la gran 'X' els anomenats tallafocs, que segons diversos experts, no van funcionar adequadament.
Pèrdua d’energia a una central solar d’Extremadura
Segons informa ElDiario.es, després de la pèrdua d'energia en una central solar d'Extremadura (per causes que encara es desconeixen), el tallafoc de l'empresa encarregada del sistema elèctric espanyol no va funcionar com tocava. Aquesta pèrdua a la regió del sud-oest de la península s’ha identificat com un dels esdeveniments claus que van desencadenar la gran apagada, segons REE. Tot i que els mecanismes de protecció i tallafocs van actuar, la magnitud de la desconnexió va superar la seva capacitat de contenció. El digital apunta al fet que aquests sistemes haurien d’haver aïllat l’incident per evitar que es propagués, però no ho van fer perquè no estaven ben adaptats a un escenari amb alta dependència de renovables com l'actual, perquè estaven desactualitzats.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Daniel Pérez, director de l'Energètica de Catalunya, creu que tot ha pogut passar per un error que tindria a veure amb el disseny del sistema elèctric i amb els estabilitzadors, els anomenats tallafocs, que permeten aïllar una incidència en un àmbit geogràfic més reduït. "És normal que, en un moment donat, una central de qualsevol tecnologia pugui caure. El que no és normal és que no hi hagi tallafocs, que per una central a Extremadura que com a màxim pot tenir 400 megawatts caigui un sistema de 25.000", afirma Pérez, que no descarta que es triguin mesos a esclarir el que ha passat, i recorda que l'apagada de cinc hores que hi va haver a l'illa de La Palma el 2010 no es va aclarir fins deu mesos després.
Els tallafocs no van ser suficients
Els tallafocs en el sistema energètic són mecanismes de seguretat dissenyats per aïllar fallades en la xarxa elèctrica i evitar la seva propagació, similar al concepte informàtic però aplicat a les infraestructures crítiques. La seva funció principal és desconnectar automàticament segments de la xarxa davant fluctuacions extremes de freqüència o caigudes brusques de generació d’energia, protegint el sistema de danys físics i col·lapses generalitzats. Els tallafocs del sistema elèctric gestionat per Red Eléctrica de España (REE) sí que van actuar dilluns, però no van ser suficients per contenir l'abast de l'apagada perquè la magnitud i la rapidesa de la pèrdua de generació elèctrica va superar àmpliament els límits per als quals estaven dissenyats, produint el que s’anomena un “zero” en el sistema elèctric.
Segons ElDiari.es, un executiu del sector que demana anonimat, veu “moltes incògnites per aclarir sobre aquesta crisi i apunta tres errors en cadena: la parada d'una central, probablement solar, a Extremadura; uns tallafocs, els que gestiona l'operador del sistema, Red Eléctrica (REE), que no van funcionar adequadament; i la desconnexió amb França per evitar el contagi a la resta d’Europa”. La conseqüència de tot plegat va ser que es va desendollar el 60% de la generació energètica a Espanya perquè no es va poder equilibrar el sistema, i va ser quan es va produir el 'zero total'.
La investigació que lidera Transició Ecològica
La investigació continua oberta per determinar la causa exacta de la desconnexió inicial, que es va poder deure a un esdeveniment extern - o tècnic a la central solar o a la xarxa d'evacuació associat. El Govern d’Espanya no descarta l’actuació d’un “agent extern” -ciberatac entre les possibilitats- o un esdeveniment “fortuït” com a desencadenant d’aquest col·lapse. El comitè presidit pel Ministeri per la Transició Ecològica que dirigeix la vicepresidenta i ministra Sara Aagesen, i que componen diversos organismes, haurà de presentar les seves conclusions quan acabi la investigació. Aquest dimecres, el Govern Espanyol va enviar al CNI a les elèctriques per esclarir les incògnites de l’apagada, l’endemà, va demanar més informació a les elèctriques.