El president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, ha viatjat a Brussel·les i ha aprofitat per fer polèmic comentari landista, digne de les pel·lícules d'Alfredo Landa en les darreries del franquisme.
Revilla s'ha fotografiat al davant de l'arc del triomf del Parc del Cinquantenari, que commemora la revolució independentista dels Països Baixos del Sud el 1830 per constituir el Regne de Bèlgica. El parc va ser construit pel rei Leopold II per a l'Exposició universal del 1880, amb una portalada afegida el 1905 que recorda la Porta de Brandenburg de Berlín, i inclou una quadriga brandant la bandera belga.
El president de Cantàbria, però, només hi ha vist una "espècie de Puerta de Alcalá" de Madrid, cosa que ha encès les xarxes amb tota mena d'ironies. "A les 17:00 em reuneixo amb la comissària Ferreira, responsable de Fons Europeus. Faig temps en un parc amb una espècie de Puerta de Alcalá", ha deixat anat. El parc i la porta són un homenatge a la independència belga.
La revolució belga ha estat fins ara l'única en la qual el desencadenant ha estat una òpera. La protesta independentista contra el rei Guillem I dels Països Baixos va esclatar el 25 d'agost del 1830 després que els espectadors van assistir a l'òpera La Muette de Portici, de Daniel-François Esprit Aubert al Teatre La Monnaie de Brussel·les.
L'òpera va encendre els ànims dels catòlics del sud perquè la trama està ambientada a Nàpols el 1647, en el context històric d'una revolta encapçalada pel pescador Tommaso Aniello (Masaniello) contra el domini espanyol. A París, on es va estrenar inicialment, va tenir un gran èxit per la lectura com un símil de la Revolució Francesa.
L'obertura de La Muette de Portici
Després de sortir de l'òpera, van esclatar els carrers de Brussel·les i Lieja. Es van ocupar les fàbriques i es van destruir les màquines. Guillem I va aconseguir recuperar la situació enviant tropes militars, però els sectors radicals van reiniciar la revolta i van començar a parlar llavors de secessió. Els reclutes del sud a l'exèrcit holandès van desertar en bloc, i finalment els Estats Generals de Brussel·les van votar a favor de la secessió i van declarar la independència.
El rei Guillem es va trobar amb el fet que tenia el gruix del seu exèrcit lluitant per l'imperi holandès, i especialment embrancat en la guerra de Java, i no va fer més accions militars contra Bèlgica, sinó que va començar una negociació.
El darrer intent holandès
Després de la coronació de Leopold I com a "rei dels belgues" el 1831, el rei Guillem dels Països Baixos va fer un darrer intent per reconquerir Bèlgica i restaurar la seva posició, mitjançant una campanya militar. Va ser la Campanya dels deu dies contra un pràcticament inexistent exèrcit belga, però va fracassar a causa de la intervenció militar francesa, que va provocar la retirada neerlandesa i vuit anys d'indefinició, fins que pel Tractat de Londres del 1839, també conegut com el Tractat dels 24 articles, Països Baixos, França, el Regne Unit, Àustria i Prússia, van reconèixer la independència de Bèlgica.