L’activitat judicial es reprèn aquest dilluns després de les vacances de Nadal, que per primer cop han pogut gaudir advocats i procuradors, ja que el govern espanyol va decretar inhàbil a efectes processals del dia 24 de desembre al 6 de gener. I, un any més, la repressió judicial contra independentistes catalans marca l’agenda del 2023.  A partir del 12 de gener, que entra en vigor la reforma del Codi Penal, es comprovarà si els exalts càrrecs de la Generalitat processats per l'1-O es poden beneficiar de la rebaixa de les penes del delicte de malversació si no hi ha enriquiment personal, que ERC va arrencar al govern espanyol a darrera hora. Els republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvadó seran els primers a saber el càstig que els demana la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat per haver organitzat l’1-O. Els judicis d’aquest any, però, se centraran contra alcaldes, acusats de desobediència, i estudiants i joves, alguns dels quals van ser empresonats de forma preventiva per les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem als independentistes catalans, l’octubre del 2019 i els aldarulls concentrats a la plaça Urquinaona. Per a ells no hi ha cap benefici pactat pels polítics.

Del calendari de la repressió, el 15 febrer hi ha la primera cita: l’exalcaldessa de Figueres, Marta Felip (PDeCAT), defensada per l'advocat Carles Monguilod, serà jutjada en el jutjat Penal 2 de Figueres per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) en haver donat suport al Referèndum de l’1-O. L’exalcalde de Sabadell, Maties Serracant (CUP), ha de ser jutjat a l’abril en el penal 1 de Sabadell per l’1-O. L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós (ERC), està pendent de saber la data del seu judici al Penal 2 de Tortosa, com Salvi Güell (ERC), alcalde de Castelló d’Empúries. Hi ha altres exalcaldes que van presentar recursos a la seva condemna. Precisament, Eudald Calvo, exalcalde d’Argentona per la CUP i actual candidat de Junts per a les municipals de 2023, ha informat ElNacional.cat que finalment ha presentat recurs a l’Audiència de Barcelona contra la condemna de sis mesos d’inhabilitació a càrrec públic i una multa de 4.500 euros per desobediència al TC, que va imposar-li una jutge de Mataró el novembre passat.

Acusacions de desordres i atemptat contra l’autoritat

Paral·lelament, aquest any les audiències de Barcelona, Girona, Tarragona  i Lleida tornaran a jutjar activistes, als quals la Fiscalia manté peticions d'elevades penes de presó pels delictes de desordres públics i atemptat contra l’autoritat per haver protestat contra la sentència del Suprem als líders catalans el 2019, amb les crides de Tsunami Democràtic o en les manifestacions contra l’empresonament del raper Pablo Hasél, que el 16 de febrer complirà dos anys sense llibertat. La formació de l’esquerra independentista Alerta Solidària, que defensa a la majoria d’encausats independentistes i també de moviments socials, i amb el suport econòmic de la Caixa de Solidaritat, i de campanyes de solidaritat constants, informa que el 28 i 29 de març es farà el judici contra els encausats del tall de vies de l’AVE l’1 d’octubre de 2018 a Girona, amb el nom 21 Raons; vista s’havia ajornat. Els demanen 4 anys de presó a cada un i una responsabilitat civil total de 72.000 euros.

Per la seva part, l’advocada Norma Pedemonte detalla que el 14 de juny tres joves seran jutjats a Barcelona per l’aniversari de l’1-O de 2020, i a un d’ells li demanen fins a 10 anys de presó. Abans, el 31 de març, una persona serà jutjada per cremar la bandera espanyola, i al maig seran jutjats set veïns del Raval per una protesta contra la presència de Vox al barri barceloní. El partit ultra demana fins a sis anys de presó per a cada un d’ells, mentre que la Fiscalia, multa de 7.200 euros per un delicte de coaccions en concurs amb un lleu de maltractament d’obra amb l’agreujant de discriminació ideològica.

Els joves en presó preventiva

Queden força judicis amb la data pendent, com la dels joves veïns de Parets del Vallès, David i Àlvaro,  defensats per Eduardo Cáliz, que van estar en presó preventiva pels aldarulls de la plaça Urquinaona de 2019 i a qui la Fiscalia demana 6 anys de presó. Ells també acusen agents. A Barcelona, també van estar en presó preventiva de 15 dies a un mes Xènia, Paula i Andrea, detingudes en els disturbis contra la sentència del procés. Es preveu que el judici de l’Andrea sigui abans de l’estiu. A Xènia, defensada per Benet Salellas, la Fiscalia, al final, li demana 2 anys de presó per desordres i l’Audiència de Barcelona ha assenyalat el seu judici a finals del 2025  (!) degut el col·lapse del tribunal. Hi ha una quarta noia, Laura Solé, que va ser detinguda per agents de paisà i de forma violenta a Tarragona, en un vídeo que es va fer viral, com el cas de la Xènia, que un agent de la policia espanyola la va agafar pels cabells i la va arrossegar per terra fins a pujar-la al furgó policial. Activistes de Tarragona, Lleida i Girona també estan pendents de judici i es manté la seva angoixa aquest 2023. Per exemple, l’Audiència de Tarragona ha de fixar la data del judici a Joel Muñoz, Xelj, de qui fa mesos se sap que la Fiscalia li demana 18 anys de presó per delictes informàtics i revelació de secrets contra empreses, de les quals el Ministeri públic sosté que res té a veure amb l’1-O.

Protesta a Barcelona per les detencions de joves en les protestes contra la sentència del Procés, el 2019. / Foto: Sergi Alcázar

Recursos per evitar l'entrada a presó

D’altra banda, aquest 2023 també s’hauria de saber el resultat dels recursos presentats per evitar l’entrada a la presó d’activistes anònims.  Per ara, el marcador és a zero, però Alerta Solidària detalla que almenys coneix sis casos de persones en aquesta situació. Un d’ells és Adrian Sas, el jove de Vilafranca del Penedès condemnat a tres anys i mig per haver colpejat un policia durant els aldarulls del primer aniversari de l'1-O, el 2018 a Barcelona. L’Audiència de Barcelona el va absoldre de desordres públics, però no d’atemptat, resolució que va mantenir la sala d’apel·lacions del TSJC, que ha rebaixat la majoria de condemnes a activistes independentistes, especialment en rebaixar o retirar el delicte de desordres, però no el d’atemptat si considera que hi ha proves. L’advocat de Sas, el penalista David Aranda, va presentar recurs de cassació al Tribunal Suprem, i si és negatiu presentarà recurs d’empara al Tribunal Constitucional, el qual hauria de resoldre si li suspèn l’entrada a la presó. 

També viu amb angoixa Oriol Calvo, de  24 anys i condemnat a 4 anys de presó per l’Audiència de Barcelona per un delicte d’atemptat agreujat en concurs ideal amb un de desordres públics durant la protesta del 15 d’octubre de 2019 a Barcelona, contra la sentència del Suprem als líders independentistes. Aquest any hauria de saber si la sala d’apel·lacions del TSJC accepta el recurs de reforma presentat pel Consell per la República, a través del despatx d’Alonso-Cuevillas, i l’absol o rebaixa la seva condemna perquè no entri a la presó. A banda, hi ha el cas de William Aitken​, el jove escocès condemnat a cinc anys de presó per la protesta en suport d'Hasél, i en Víctor Verdejo, de Vilanova i la Geltrú, condemnat a tres anys de presó per una protesta de Tsunami.

Acte de suport a Oriol Calvo, a Sants. / Foto: Montse Giralt

Per altra banda, els advocats d’ERC, la CUP, l’ANC i Òmnium hauran d’idear una nova estratègia perquè els jutjats de Barcelona surtin de la letargia actual i avancin en la investigació de les persones espiades amb Pegasus en el CatalanGate perquè des de la seva denúncia res s’ha fet.

 

A la foto principal, estudiants en la vaga general i contra la sentència del procés, a la Via Laietana el 18 d'octubre de 2019. Alguns dels detinguts van ser tancats en presó preventiva. / Foto: Pau Venteo