La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'aquest dimecres que ha torpedinat la immersió lingüística amb el català com a llengua vehicular a les escoles ha caigut com un plom durant la Diada nacional, marcant els discursos de la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova que institucions, partits i entitats de la societat civil fan cada any. Tant el Govern, encapçalat pel president Salvador Illa, com el president del Parlament, Josep Rull; els principals partits de l'oposició i nombroses entitats de la societat civil, com els sindicats CCOO i UGT, Òmnium Cultural o la Plataforma per la llengua, han expressat amb major o menor contundència el seu rebuig al que consideren un atac contra el model d'escola catalana consensuat i vigent durant dècades.
Si ahir, en saber-se la notícia, el president Illa va anunciar que recorreria contra la sentència del TSJC i va acusar l'alt tribunal català de fer "un ús polític de la llengua", avui, després de l'ofrena floral del Govern, la consellera i portaveu Sílvia Paneque ha reivindicat en el discurs institucional el paper de la llengua catalana com a eina fonamental de "cohesió". Paneque ha asseverat que Catalunya és una nació i ho és "per la seva història i la voluntat de ser de tanta gent al llarg dels temps". També "per la democràcia i els drets que volem preservar; i per l'esperit de les nostres institucions". Durant la seva intervenció davant els mitjans de comunicació la portaveu ha enaltit "els valors compartits" i ha apuntat que cal "estimar-los". "No matem la il·lusió, mantinguem viu el nervi nacional i civil que ens ha fet avançar com a país", ha subratllat.
Així mateix, la portaveu de l'Executiu de Salvador Illa ha desitjat als catalans una bona Diada i ha iniciat el seu discurs citant l'historiador Josep Fontana en afirmar que "la Diada no ha de ser un acte nostàlgic, sinó un punt de partida per continuar essent una Catalunya moderna, integradora i democràtica", alhora que ha recordat que l'Onze de Setembre no només commemora la caiguda de Barcelona, sinó "la caiguda d'un sistema de llibertats a Europa i d'una època de pacte i acord a Catalunya". Ara, Paneque ha apostat per un Govern "amb seny i ambició" i una Catalunya com a "terra d'acollida". "Cap projecte nacional és sòlid si deixa ningú enrere. Drets i deures per a tothom i una mateixa exigència per convivència", ha apuntat la portaveu, alhora que ha defensat un horitzó amb serveis públics "endreçats".
Per la seva part, el president del Parlament, Josep Rull, ha commemorat en el seu discurs els homes, dones i infants que van lluitar el 1714 "per defensar els drets i llibertats de Catalunya" i "la continuïtat de la nació". Rull ha apuntat que té una expressió festiva i alhora reivindicativa, perquè "la nació catalana no és plena, no és lliure". I, en aquest sentit, ha esmentat la qüestió de la llengua i ha apuntat als "termes radicalment ofensius" del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb la seva sentència d'aquest dimecres contra la immersió lingüística en català a l'escola. Una decisió que, segons Rull, posa "més en risc" una llengua que ja està en perill, i davant la qual demana "fermesa i determinació". També ha recordat que el president Carles Puigdemont i l'exconseller Lluís Puig no poden ser-hi aquí. Finalment, Rull ha apostat per construir una Catalunya "lluminosa"; de "benestar, progrés i llibertat" per a aquells catalans que han nascut aquí i "dels catalans que volen que aquesta sigui la terra dels seus fills, sense preguntar d'on vens sinó a on volem anar".
Al seu torn, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha apel·lat a la defensa del català "en un moment en què encara hem de patir incomprensió i a vegades hostilitat per la llengua que ens uneix". En el seu discurs després de l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova, el batlle barceloní ha posat el focus en la importància de l'ús social del català i la seva vehicularitat a l'escola. En aquest context, ha defensat que Barcelona ha "d'exercir la capitalitat del país, sobretot en el vessant cultural i d'identitat". D'altra banda, Collboni ha valorat positivament com a una nova tradició el nou acte institucional del Parlament que va tenir lloc aquest dimecres, amb la hissada d'una gran senyera al parc de la Ciutadella.
El PSC reivindica una Catalunya "de tothom" amb la llengua com a "pilar"
Pel que fa als partits, des del PSC Lluïsa Moret ha defensat que la Diada sigui "de tots i per a tots" en una Catalunya "de tothom i per a tothom", alhora que també ha posat el focus en la llengua catalana com "un dels pilars que identifiquen i singularitzen la identitat del país". La portaveu dels socialistes ha afirmat que des que governen els socialistes s'ha obert "una nova etapa de diàleg i acords" a Catalunya i ha assegurat que són temps de "retrobament entre institucions, entre organitzacions i entre la societat". "Defensem una Catalunya que defugi el discurs de la confrontació i l'odi que divideix i debilita i que aposti per impulsar la prosperitat i el dinamisme", ha remarcat. Hi estava també present l'expresident José Montilla.
Junts compara el 1714 amb "l'atac amb togues" del TSJC
Des de Junts, el secretari general Jordi Turull ha expressat el seu record "als herois" del 1714 i ha recordat que Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig no poder ser-hi avui a Catalunya. "L'Estat espanyol vol eliminar la nació i el clam de tot un poble", ha afirmat Turull, qui ha asseverat que "no amb fusells i bombes com el 1714, però sí amb togues, ens ha recordat a les portes de la Diada que està disposat a fer el que faci falta per atacar els fonaments, el nervi de la nació, com és la llengua catalana", tot fent referència a la sentència del TSJC. Així, Turull ha advocat per la independència, per un estat propi i "no seguir tenint un estat en contra, que l'ataca, que només ens porta a l'empobriment". El número dos dels de Carles Puigdemont ha acabat el seu discurs amb una crida a anar a la manifestació de l'ANC d'aquesta tarda i recordant el mandat de l'1-O. A l'ofrena floral l'han acompanyat el vicepresident del partit Toni Castellà, el diputat Albert Batet, l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias i, com a convidat, el líder del PNB, Aitor Esteban.
ERC sosté que independència i justícia social són "indestriables"
Al seu torn, el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha reiterat que la independència, la prosperitat econòmica i la justícia social són "lluites indestriables". Després de l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova a Barcelona aquest dijous amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre, Junqueras ha reivindicat en el seu missatge les lluites també per a un habitatge i un transport públic "dignes". Així mateix, el president dels republicans s'ha mostrat "convençut" que totes aquestes causes són "una de sola". Així mateix, el líder republicà ha reivindicat l'ambició nacional de Catalunya, que la societat "mereix". En l'ofrena l'han acompanyat l'expresident de la Generalitat Pere Aragonès, la secretaria general del partit, Elisenda Alamany, i l'eurodiputada Diana Riba.
La delegació d'Esquerra Republicana a l'ofrena floral per la Diada / Europa Press
Els comuns reivindiquen la figura de Paco Candel: "Un sol poble"
Des dels Comuns, la coordinadora Gemma Tarafa ha afirmat que Catalunya se situa en una cruïlla on ha de prendre una decisió: tornar "segles enrere" o ampliar drets i llibertats. La dirigent dels Comuns ha reivindicat la figura de l'escriptor Paco Candel, en el centenari del seu naixement, per subratllar que Catalunya ha de ser "un sol poble", tal com defensava ell. Tarafa també ha afegit que cal que Catalunya sigui "referent" dels drets humans, i en denunciï les violacions com ara amb el conflicte entre Palestina i Israel. Des dels comuns també han defensat que Catalunya sigui "mestissa, plural i oberta" i que es vegi que "la diversitat no és un perill". La representant dels Comuns ha fet una crida a lluitar per l'habitatge, Rodalies i els serveis públics, a partir de mesures transformadores, socials i climàtiques. Finalment, Tarafa ha reclamat una ampliació de drets i ha criticat els partits que els han evitat. I ha posat com a exemple la votació d'ahir al Congrés, on PP, Vox i Junts van tombar la reforma de la jornada laboral.
Plataforma per la Llengua colla el Govern per saber en "quina banda" estarà
Des de la societat civil, en acabar la seva ofrena floral, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha instat el Govern a deixar clar de quina banda està. "Si de la banda dels tribunals que ataquen la llengua o de la banda de la defensa real del català", ha dit en referència a la sentència del TSJC. Es tracta, segons Escuder, d'una sentència "contra l'escola en català en ple" i que, a banda de "molts nyaps tècnics i jurídics", "afecta directament la línia de flotació del que hauria de ser el coneixement de la llengua a l'escola". Així mateix, ha afegit que la decisió judicial va també en contra de la cohesió del país i suposa una "eina de discriminació".
El Consell de la República insta a usar "sempre, sempre i sempre" el català
De la mà del Consell de la República, el seu president, Jordi Domingo, ha fet una crida a utilitzar "sempre, sempre i sempre" el català, que ha descrit com "la llengua que ens dona identitat". Domingo s'ha referit d'aquesta manera a la sentència del TSJC. "Si nosaltres imposem la nostra llengua tindrem la nació que ens mereixem i la independència que volem", ha afegit. Segons Domingo, és molt important defensar, per damunt de tot, la llengua. "Nosaltres hem dit reiterades vegades que hem d'exercir sobiranies constantment per obrir l'escletxa que tenim amb l'estat espanyol", ha conclòs.
Òmnium denuncia l'intent de "dinamitar el gran consens" al voltant de la llengua
Pel que fa a Òmnium Cultural, el president Xavier Antich ha fet una crida perquè l'independentisme demostri la seva "força, intel·ligència col·lectiva, maduresa i determinació". En la seva intervenció després de l'ofrena floral, Antich ha afegit que cal lluitar d'aquesta manera contra la sentència del TSJC que, diu, vol destruir l'escola catalana i "dinamitar el gran consens" al voltant de la llengua. El dirigent de l'entitat cultural independentista també ha apuntat que cal mobilitzar-se contra els discursos d'odi. Antich ha subratllat que, per l'entitat cultural, l'escola i la llengua són "pilar de la cohesió social".
CCOO i UGT clamen per la reducció de jornada laboral i es comprometen a defensar el català
Finalment, des dels principals sindicats, CCOO i UGT, han avisat que "no es pot avançar en la construcció nacional si no s'avança en la construcció social". Just l'endemà que el Congrés decidís no tramitar la reducció de la jornada laboral, Belén López, secretària general de CCOO Catalunya, i Camil Ros, secretari general d'UGT Catalunya, han remarcat que tot i perdre la votació "en cap cas" renunciaran a la reivindicació, alhora que han criticat PP, Vox i Junts per haver tombat la iniciativa. Així mateix, tots dos sindicats s'han referit a la sentència del TSJC i s'han compromès a lluitar perquè el català segueixi sent vehicular i de cohesió a l'educació de Catalunya.