Partits polítics, entitats independentistes i en defensa de la llengua i sindicats d'educació han tancat files contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), anunciada aquest dimecres, que anul·la diversos articles clau del decret lingüístic educatiu -impulsat el Govern de Pere Aragonès el 2024 amb el suport del PSC, Junts, ERC i Comuns- que blindava el català a les escoles i dona parcialment la raó a l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). La sentència, que pot ser recorreguda, anul·la disposicions com les que fixaven el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge, així com d'idioma habitual en l'activitat docent i administrativa. No s'han fet esperar les reaccions a aquest nou "atac" de la llei contra la llengua catalana i diversos sectors -des de l'educatiu fins polític- han alçat la veu contra la sentència i han assegurat que plantaran batalla legal perquè la sentència no es faci efectiva. 

L'independentisme tanca files: "és un atac polític"

L'independentisme ha carregat amb duresa contra la sentència i l'ha titllat d'"atac" a la llengua catalana. La portaveu parlamentària de Junts, Mònica Sales, ho ha qualificat d'"ingerència" contra el català i ha exigit al Govern de Salvador Illa que "actuï amb contundència". Sales ha recordat que no van signar el Pacte Nacional per la Llengua perquè volien esperar a la resolució d'aquest cas i a la del Tribunal Constitucional i, a les portes de la Diada nacional de Catalunya, ha reivindicat la "mobilització davant d'una situació tan greu per garantir que el català continuï sent la llengua vehicular a l'escola".

En la mateixa línia, la secretària general d'Esquerra Republicana, Elisenda Alamany, ha assegurat que aquesta decisió del TSJC és un "amenaça per al país" i en un context d'emergència lingüística molt greu, tal com demostren les dades d'ús social del català al país, fetes públiques en els últims mesos. També la CUP, a través de la diputada al Parlament Laure Vega, ha catalogat la sentència d'"atac polític" contra la llengua i ha instat a Illa a "menys Pactes Nacionals per la Llengua i més ungles i dents en defensa de la immersió lingüística". 

La societat civil independentista surt en tromba

Més enllà de l'esfera política, la societat civil independentista ha sortit en tromba a expressar el seu rebuig davant la sentència del TSJC. Des de l'ANC han expressat, en una piulada, que "segles de persecució lingüística no són suficients. Avui vivim un nou cop d'estat contra la llengua" i han instat els seus a sortir a "defensar" la llengua aquest Onze de Setembre als carrers, en la manifestació que han convocat amb motiu de la Diada. El seu president, Lluís Llach, ha denunciat que la resolució del tribunal representa "l’atac més greu contra el català des del franquisme".

Des d'Òmnium Cultural han denunciat que -precisament, el dia d'abans de la Diada- el TSJC "torna a fer política contra Catalunya i el seu model d'escola", remarcant que "no podem permetre que desmuntin un consens parlamentari i social avalat durant dècades al nostre país". El seu president, Xavier Antich, ha recordat que el català és "la columna vertebral de la nació i l'escola" i l'eina principal, diu, perquè tothom, independentment del seu origen, pugui aprendre l'idioma i "fer-se'l seu".

Per la seva banda, la directora de Plataforma per la Llengua, Rut Carandell ha denunciat que els tribunals "van en contra" de tot el que té a veure amb el català a l'escola i ha criticat que aquesta nova sentència "es carrega i no amb bisturí els articles" que fan esment al català i l'aranès al·legant que d'aquesta manera no es garanteix l'aprenentatge del castellà. Juntament amb l'ANC, han anunciat que recorreran contra la sentència.

El Govern de la Generalitat recorrerà la sentència

Qui també recorrerà la sentència serà el Govern de la Generalitat. Ho ha anunciat el president Salvador Illa per defensar que el català continuï sent la llengua "inclusiva, pròpia i transversal" de Catalunya i les escoles. Illa s'ha compromès a defensar el model lingüístic de l'escola catalana "amb tota contundència", perquè el català "ha de continuar sent la llengua inclusiva, pròpia i transversal del país i també, és clar, de l'escola". "No permetrem que ningú faci un ús polític de la llengua perquè és el pitjor que es pot fer per la convivència", ha advertit. També la consellera d'Educació, Esther Niubó, ha assegurat que el Govern defensarà "amb fermesa" el model lingüístic a les escoles i ha reivindicat el català com a "llengua inclusiva, pròpia i transversal del país, també a l'escola".

El món educatiu atribueix la decisió a un tribunal "anticatalanista"

Una de les reaccions que tampoc s'ha fet esperar ha estat des del sindicat majoritari de mestres i professors a Catalunya, la USTEC-STEs, que ha denunciat la sentència com "un nou atac frontal contra el model d’escola catalana i contra la immersió lingüística, pilar fonamental per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats". El col·lectiu atribueix la decisió judicial a un tribunal "anticatalanista i amb unes intencions clarament polítiques", que ha emès una sentència "en contra del consens social de tot un poble". En aquest sentit, els professors reclamen a l'Executiu de Salvador Illa que "defensi amb fermesa" el model d’escola catalana i la immersió lingüística i que adopti "mesures valentes per blindar" l’ús del català i l’aranès a tots els àmbits educatius.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!