Junts per Catalunya i el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) de Marta Pascal han tancat un acord per concórrer conjuntament al pròxim cicle electoral. L'entesa pren com a referència l'acord assolit aquest estiu a Girona, on el PNC s'ha integrat en la candidatura de Junts que encapçalarà Gemma Geis i on l'exregidor Carles Ribas, del partit de Pascal, ocuparà el número dos. L'acord es basa a incorporar persones a les llistes de Junts durant les pròximes eleccions. Es tracta de les eleccions espanyoles el pròxim 29 de novembre i les municipals el maig del 2027, però l'acord també té la mirada posada en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya i al Parlament Europeu. A més, tal com recull el document signat, el PNC tindrà un representant a l'executiva de Junts i dos membres al Consell Nacional.
L'acord, signat aquest divendres a la tarda pel secretari general de Junts, Jordi Turull, i la secretària general del PNC, Marta Pascal, porta per títol "Aixecar Catalunya: retrobament, responsabilitat i futur". Les dues formacions subratllen que el catalanisme s'ha anat "afeblint i fragmentant", cosa que ha contribuït al fet que "les principals institucions de Catalunya estiguin governades per projectes sense ambició nacional i que han obert la porta a una era de decadència tant de la capital del país com del conjunt de la nació".
Per corregir aquesta tendència, els dos partits defensen reduir la "dispersió" i es comprometen a "reforçar una cultura política que continua sent necessària: la del catalanisme que entén la nació com una comunitat de persones que, tinguin l’origen que tinguin, siguin lliures i responsables; que defensa les institucions i la llengua pròpies; que creu en Europa, que valora l’esforç, la iniciativa, la cohesió social i l’equilibri territorial; que té ambició de liderar el país des del govern de les institucions; i que vol fer de Catalunya un país lliure, pròsper, just, obert i respectat".
Segons pot explicar El Nacional.cat, la negociació ha estat pilotada per Carles Puigdemont i el secretari general de Junts, Jordi Turull, mentre que Marta Pascal ha assumit personalment bona part de les converses. La dirigent del PNC ha viatjat diverses vegades a Waterloo per reunir-se amb Puigdemont i avançar en una entesa que suposa un moviment especialment significatiu tenint en compte l'origen del PNC.
L'operació s'emmarca en el reagrupament de l'espai convergent que Junts està impulsant de cara als comicis locals. En els darrers mesos, la formació de Puigdemont ha anat tancant o negociant acords amb diferents partits i plataformes que provenen, directament o indirectament, de l'antiga Convergència i del PDeCAT. El moviment té una dimensió eminentment municipal, on la fragmentació de l'espai en diverses sigles ha comportat en diversos casos la pèrdua d'alcaldies o de representació.
Girona, el primer experiment amb el PNC
La primera entesa entre Junts i el PNC es va fer pública el juliol, només deu dies després que Junts abandonés el govern municipal de Girona. La candidatura es presentarà sota les sigles Junts per Girona – PNC Compromís Municipal, amb Gemma Geis com a candidata a l'alcaldia i Carles Ribas com a número dos. Ribas, que havia estat portaveu del govern municipal durant l'etapa de Carles Puigdemont com a alcalde, va encapçalar Ara Girona a les municipals del 2023 sense obtenir representació. Ara tornarà a la política municipal de la mà de Junts, avalat pel mateix Puigdemont.
Geis va presentar l'acord com una manera d'"ampliar el carril central" de la política gironina i va defensar que "sumar no és enganxar", sinó incorporar trajectòries i sensibilitats diferents per construir una alternativa de govern. Ribas, per la seva banda, va resumir l'esperit de l'entesa amb una idea: "a vegades és molt més important sumar que liderar". La intenció ara és portar aquesta mateixa lògica a altres municipis. En alguns casos, l'operació pot consistir a incorporar dirigents o candidats vinculats al PNC dins de llistes de Junts; en d'altres, en articular marques de coalició que permetin visualitzar les dues procedències.
L'operació reagrupament convergent
L'entesa amb Marta Pascal és una peça més d'un moviment molt més ampli. Junts està articulant una mena de reagrupament de les diferents famílies de l'espai convergent de cara a les municipals, amb acords territorials amb formacions que van néixer després de la desaparició de Convergència Democràtica de Catalunya i, posteriorment, del PDeCAT.
Un dels casos més avançats és Impulsem Penedès, que el març va validar el seu acord amb Junts per concórrer plegats el 2027. Les dues formacions ja havien anat juntes a les municipals anteriors i ara han decidit reeditar l'aliança, mantenint alhora espais d'autonomia per a l'organització penedesenca. Impulsem, encapçalat per Jaume Casañas i amb Sergi Vallés com a secretari general, va néixer després de la desfeta del PDeCAT al Parlament del 2021 i agrupa alcaldes i regidors del Penedès.
També a Lleida Junts i Impulsem Lleida han renovat el pacte electoral. La voluntat declarada és augmentar el nombre de candidatures conjuntes i superar les 200 llistes a les municipals del 2027, per damunt de les 130 que van presentar el 2023. Tot i així, encara queda concretar alguns acords amb partits territorials, com pot ser el partit acabat de crear Impulsem Tarragona.
Un altre dels actors és Convergents, el partit vinculat a l'exconseller Germà Gordó. Junts té pràcticament tancat un acord perquè més del 90% de les aproximadament setanta candidatures que impulsa aquesta formació concorrin sota l'aixopluc de la marca de Puigdemont. L'acord ja s'ha materialitzat en municipis com Vilanova i la Geltrú i també afecta alcaldies com Prat de Comte o Sant Jaume dels Domenys.
A Manresa, el procés passa per Avenç Nacionalista, la formació de Sergi Perramon que aspira a agrupar sensibilitats nacionalistes de diferents procedències. Junts i Avenç ja han acordat concórrer plegats amb Ramon Bacardit com a candidat. L'operació pretén incorporar també altres actors de l'espai municipalista manresà. Un altre exemple és Mollerussa, l'última capital de comarca on les restes del PDeCAT encara governaven sota la batuta de l'exdiputat Marc Solsona. En aquest cas, Junts i Mollerussa Primer han unit forces.
El mateix patró es repeteix en municipis com Lloret de Mar, on Junts i Tots per Lloret —la marca amb què es va presentar el sector procedent del PDeCAT— es tornaran a presentar plegats, o Puigcerdà, on els juntaires i Fets per Puigcerdà han optat per reconstruir la unitat electoral de l'espai després de la fragmentació dels comicis anteriors. A aquesta operació també s'hi han sumat antics dirigents del PDeCAT que no formen part formalment de les noves estructures, com Xavier Fonollosa a Martorell o Meritxell Roigé a Tortosa.
De l'enfrontament entre Puigdemont i Pascal a l'acord municipal
L'acord amb el PNC té una càrrega política especial perquè Marta Pascal va ser una de les dirigents que més es va distanciar de Carles Puigdemont durant l'etapa del PDeCAT. Pascal havia estat portaveu de Convergència Democràtica de Catalunya i, després de la refundació del partit el 2016, va ser la primera coordinadora general del PDeCAT. El seu lideratge, però, va quedar condicionat pel conflicte entre la direcció del partit i Puigdemont, especialment arran de la creació de la Crida Nacional per la República i del debat sobre el futur de l'espai postconvergent.
El juliol del 2018, Pascal va deixar la direcció del PDeCAT després que l'assemblea del partit avalés les tesis de Puigdemont i la necessitat d'articular un nou espai polític al voltant de la Crida. Les tensions entre tots dos sectors havien anat augmentant durant mesos. La distància va arribar a ser pública. El 2019 Pascal va afirmar que "Catalunya no es pot dirigir des de Waterloo" i va defensar una via independentista basada en l'acord i en l'aprofitament de l'autogovern. El 2020 va abandonar definitivament el PDeCAT. La baixa del partit es va fer efectiva el 27 d'abril d'aquell any, després de mesos de distanciament, i Pascal va començar a impulsar un nou projecte polític.
Aquest projecte va desembocar en el Partit Nacionalista de Catalunya, constituït el juny del 2020 a partir de l'espai d'El País de Demà. La plataforma havia reunit exdirigents convergents i del PDeCAT i defensava un catalanisme sobiranista que rebutjava la via unilateral i apostava per un referèndum acordat. A més de Pascal, també hi havia l'exportaveu del PDeCAT, Carles Campuzano, però va acabar fent el pas a Esquerra Republicana, amb qui és diputat i va ser conseller. Tot plegat després de les eleccions del 2021, en les quals Junts, el PDeCAT i el PNC es van presentar per separat. En el cas del PDeCAT, va obtenir 77.229 vots i es va quedar sense representació. En canvi, el PNC va quedar força més lluny, obtenint 4.583 vots.
L'operació municipal arriba, a més, l'endemà de la presentació pública de Paral·lel 41, la nova fundació presidida per Victòria Alsina que vol contribuir a "repensar" Catalunya i actualitzar el catalanisme des d'una perspectiva transversal. L'acte celebrat dijous a l'auditori de la Pedrera va reunir dirigents de diferents etapes polítiques, empresaris, acadèmics i representants de la societat civil, entre els quals hi havia la mateixa Marta Pascal o el vicepresident de Junts, Antoni Castellà.