Justament dues setmanes després que es destapés l'escàndol de ciberespionatge més gran, el CatalanGate, La Moncloa també ha volgut posar-se en el paper de víctima. En una roda de premsa aquest matí, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha indicat que, com la seixantena de personalitats vinculades al moviment independentista, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, també han estat espiats amb el programari israelià Pegasus. Ràpidament, els mitjans estatals han fet un ressò important del cas: tant El País com l'ABC, El Mundo i La Razón han posat els fets en la seva portada digital. Una reacció que ha contrastat considerablement amb el silenci de la premsa espanyola dies enrere quan va destapar-se el cas català, i quan només El País va optar per donar-li cap mena de rellevància.
Cap sorpresa, però és que aquell 18 i 19 d'abril, quan saltava el cas, la premsa internacional no va dubtar a alertar els seus lectors de l'espionatge a l'independentisme. Avui, quan les víctimes han estat dos membres del govern espanyol, ho ha tornat a fer. Mitjans occidentals de relleu i de diversos països s'han centrat en les claus del cas: els mòbils del cap del govern i la ministra de Defensa van ser espiats un total de tres cops l'any 2021, i han recordat que es tracta d'un afer "il·lícit i sense autorització judicial". No només això, sinó que també han informat que Bolaños ha assenyalat un autor extern que no ha concretat. I que el maig i juny de l'any passat, quan els telèfons van ser infectats, hi havia els indults als presos independentistes a l'ordre del dia.
Les paraules d'Aragonès, difoses
Una qüestió que no ha quedat oblidada enmig de tot plegat, com no podia ser d'altra manera, ha estat el CatalanGate que va esclatar fa només dues setmanes, i que va afectar desenes de personalitats independentistes, en una investigació revelada per Citizen Lab. La reacció de les dues principals agències de notícies ha anat en una direcció semblant. Així, Associated Press ha remarcat que el govern català ja va acusar el Centre Nacional d'Intel·ligència d'"espiar els independentistes" i va aturar les relacions institucionals entre tots dos executius. En aquesta línia, Reuters ha volgut subratllar que Esquerra Republicana va advertir La Moncloa que "no donaria suport al govern espanyol fins que Madrid impulsés mesures per a restablir la confiança".
Similarment, el francès Le Monde ha remarcat que el CatalanGate ha suposat un "gran escàndol polític a Espanya, on la coalició governamental, fràgil, depèn d'ERC". Als Estats Units, el Washington Post ha destacat la demanda de l'independentisme per la dimissió de Robles. I des del Regne Unit, The Guardian ha volgut compartir les paraules d'avui mateix del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha carregat contra el silenci clamorós del govern espanyol davant de tot plegat. "Quan es tracta d'un espionatge massiu a les institucions catalanes i el moviment independentista, és tot silenci. Ara, tot són presses", ha criticat. Un missatge que, de fet, han compartit la gran majoria de mitjans.
El ressò fa dues setmanes
L'esclat de l'escàndol pel ciberespionatge a polítics i activistes independentistes suposadament per part de l'Estat amb el software Pegasus ocupava fa dues setmanes les portades de la premsa internacional. Després de la publicació de la investigació del rotatiu nord-americà New Yorker, que inclou una seixantena de personalitats catalanes vinculades amb el procés, diversos mitjans van fer-se'n ressò i van informar els seus lectors. Destacaven, en primer lloc, les principals agències de notícies de l'àmbit mundial, com ara Reuters i Associated Press. També n'informaven els principals rotatius i televisions de diversos països, com ara el Le Monde de França, la cadena nord-americana NBCNews, el Times of Israel, o el Globe and Mail canadenc. En la majoria d'aquests articles, s'insistia molt en el fet que activistes i periodistes, persones no involucrades en la política institucional, hagin estat vigilats per la intel·ligència espanyola.