Gairebé dos mesos després de l'entrada en vigor de l'article 155 de la Constitució, Mariano Rajoy testarà a les urnes el pols de la ciutadania catalana sobre l'intent d'aturar el procés sobiranista mitjançant la presa de control de la Generalitat i la "decapitació" dels seus dirigents, via destitució per decret. El president espanyol confia haver barrat el camí cap a l'Estat propi, avisant que el 155 es podria tornar a aplicar en cas que el nou govern reprengués la DUI, però a la Moncloa podrien veure'n reprovada l'estratègia seguida amb Catalunya si l'independentisme es tornés a imposar. 

"Espanya guanya enfront els qui la volen liquidar" deia Rajoy a la cúpula dirigent del Partit Popular el dilluns posterior a l'aplicació del 155, segons informaven fonts presents a la reunió. El PP estava sorprès pel viatge de Carles Puigdemont i quatre consellers a Brussel·les, en un moment en què es desconeixia que l'estança seria indefinida i abans que la resta de consellers fossin empresonats. Els populars, però, es deien tranquils i assumien la fi del procés perquè els Mossos d'Esquadra "es van posicionar al costat de la Constitució" –com relatava un dirigent.

La calma es va acabar d'instaurar després que la intervenció de la Generalitat cursés sense oposició del funcionariat. "Abans tenien por de signar documents" exposava la vicepresidenta espanyola aquest dilluns en la compareixença al Senat, on carregava contra "l'engany massiu del procés". Santamaría enunciava algunes de les més de 100 mesures endegades en 9 Consells de Ministres: el retorn dels béns de Sixena, la liquidació del Diplocat, el desarborament de la hisenda catalana i la destitució de l'antic major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, entre d'altres.

La qüestió és que algunes de les mesures han atiat els ànims de l'independentisme, que veu aquests comicis com un plebiscit on derrotar les accions del govern espanyol envers del procés. La dicotomia, però, és doble: mentre que la candidatura de Junts per Catalunya proposa restaurar el "govern legítim" de Carles Puigdemont, ERC aposta per la via de negociació bilateral passat el 21-D. Per aquest motiu, els republicans ja han presentat una moció perquè el Congrés es pronunciï sobre si la Moncloa hauria de dialogar bilateralment amb el govern resultant.

Davant d'aquest escenari, l'executiu central considera que el procés està "kaputt", com el qualificaven fonts de la vicepresidència espanyola durant la celebració del 39è aniversari de la Carta Magna. A la no oposició dels funcionaris al 155 i el presumpte abandonament de la via unilateral, s'hi sumaria el context de processos judicials per a Carles Puigdemont —tot i la retirada de l'euroodre de detenció— i la situació de presó per a Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, després de la posada en llibertat de la resta del govern destituït.

Tanmateix, el resultat del 21-D podria suposar un cop en la línia de flotació de la Moncloa i el PP. Els sondejos apunten a la baixa per al partit que aguanta el govern espanyol, amb el risc de contagi que això podria suposar a l'escala estatal en la lluita amb Cs per l'espectre del centre-dreta. En segon lloc, Rajoy podria veure qüestionada l'estratègia seguida amb Catalunya, davant la possibilitat que els independentistes reeditin una majoria –que no hauria de comportar necessàriament la continuïtat de la via unilateral–, on PSOE, Cs i inclús Podemos podrien demanar-li excuses.

El fet és que el gallec seguirà les eleccions a la seu del PP a Madrid, com també faran els seus homòlegs Pedro Sánchez i Pablo Iglesias –Albert Rivera serà l'únic que ho farà des de Barcelona. Es preveu que la reflexió sigui profunda, ja que el cap de l'executiu ha convocat els seus barons l'endemà. I segons algunes fonts de la direcció popular, l'estratègia del dia 2 passaria per afavorir la via Iceta, amb suport de Cs per evitar la presa de control de l'independentisme, alhora que reivindicar el "retorn a la legalitat", tot i un escenari post-electoral fatídic que amenaça d'atiar el malestar a Génova.