Quan ja s'estava a punt d'acabar el curs polític i el segon tripartit arribava a la seva fi, el 28 de juliol el 2010, un Parlament dividit (68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions) va aprovar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que prohibia el toreig a Catalunya, però no els correbous. Una decisió que va generar molta polèmica i atenció mundial, amb mitjans d'arreu del món pendents de què decidirien els 135 diputats de la cambra catalana, només dues setmanes després que la ciutadania sortís massivament als carrers per protestar contra la sentència del TC sobre l'estatut. El govern espanyol va lamentar la decisió del Parlament i el PP de Mariano Rajoy va aprofitar per carregar contra José Luis Rodríguez Zapatero. La norma no va entrar en vigor fins al 2012: el 25 de setembre del 2011 es va celebrar l'última cursa a La Monumental de Barcelona. Anys més tard, el 2016, el Constitucional, va declarar inconstitucional i nul·la la llei català que les prohibia, donant la raó al recurs del PP, ja que la tauromàquia havia estat declarada patrimoni cultural immaterial d'Espanya. Tot i que la llei va quedar anul·lada, no s'han celebrat més curses de braus a Catalunya des de llavors: aquell mateix dia, el llavors conseller de Territori del Govern de Carles Puigdemont, Josep Rull va deixar clar que el toreig no tornaria mai al país: "És molt fàcil evitar aquest espectacle", sostenia.
Un Govern dividit
Si el Parlament que va aprovar la ILP, i, per tant, la modificació de la llei de protecció d'animals, va votar molt dividit, el Govern del tripartit, conformat per PSC, ERC i ICV no va ser menys. Cal recordar que tant els socialistes com Convergència i Unió van donar llibertat de vot als seus diputats. L'Executiu va votar en tres sentits diferents. El president José Montilla va votar en contra, com el llavors conseller del PSC, Joaquim Nadal. En canvi, el vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira i el conseller Joan Saura, d'ERC i ICV, a favor. Antoni Castells, conseller d'Economia socialista, es va abstenir. Dins del PSC, la majoria de vots van ser en contra d'aquesta decisió però tres diputats van votar a favor, entre els quals hi havia Toni Comín, llavors de Ciutadans pel Canvi. Tots els diputats d'ERC i Iniciativa van votar favorablement a prohibir els braus, mentre que els 14 del PP i els 3 de Ciutadans ho van fer en contra. En canvi, els 48 diputats de CiU també van votar dividits: Artur Mas i 31 més, a favor; 7, entre ells l'ara conseller de Justícia, Ramon Espadaler, en contra; 6 abstencions i 3 diputats no van votar.
Montilla, que no va seguir el ple des de l'hemicicle, va comparèixer per llegir una declaració institucional on va explicar que havia votat en contra perquè creia "en la llibertat" i que la modificació de la llei no naixia del seu Govern sinó d'una ILP que va recollir unes 180.000 signatures. Intentant tranquil·litzar els ànims a Madrid, va assegurar que la prohibició no era un cop de Catalunya a l'Estat i que aquells que veien en la decisió elements identitaris, s'equivocaven. Mas, al seu torn, va justificar el seu no per "motius de consciència", negant també que fos un "combat" entre Catalunya i Espanya.
Seguiment d'arreu del món
Va ser un ple amb un gran seguiment, tant popular com de mitjans d'arreu del món. Fora de la cambra hi havia tant entitats animalistes que esperaven amb candeletes la prohibició com taurins que desitjaven un gir de guió que no va arribar mai. Molts, d'un costat i de l'altre, van acabar plorant, fos d'alegria o de pena. Es tractava d'un esdeveniment històric i va ser seguit com a tal a través de les xarxes i per la web del Parlament, on la votació final va ser vista en directe per fins a 60.000 persones en línia, un rècord per la pàgina.
Algunes de les persones que es van connectar per seguir el debat i la votació no eren ni de Catalunya ni de l'Estat, sinó d'arreu del món, ja que va ser una qüestió que va generar interès arreu del planeta: a Espanya, coneguda internacionalment per aquestes "festes", una autonomia les prohibia. La BBC, per exemple, explicava al Regne Unit que "Catalunya prohibeix les corregudes de toros", parlant d'una "votació històrica" i que podria ser la primera de moltes iniciatives similars a l'Estat. The New York Times parlava d'un cop molt dur a les curses de braus i del debat sobre la "identitat catalana". També destacava que aquesta mena de celebracions feia molts anys que estaven a la baixa. Des de França, Le Monde ho titllava d'una "victòria històrica" pels animalistes i també una "voluntat de venjança d'alguns polítics catalans" per la sentència del Constitucional contra l'Estatut.