Els diputats del Parlament de Catalunya estan obligats a presentar una fitxa o declaració d'informació pública, que inclou la declaració d'activitats professionals, càrrecs públics i béns patrimonials. Aquesta obligació està regulada en el Reglament del Parlament de Catalunya, que estableix que els diputats han de presentar aquestes declaracions conforme a un model aprovat per la Mesa i han d'actualitzar-les en cas de canvis. La informació relativa a les activitats i càrrecs és pública i la seva presentació és obligatòria per a garantir la transparència. A la fitxa amb les seves dades biogràfiques hi consten, entre d'altres, els seus estudis. Segons informa RAC1, una vintena de diputats del Parlament, en concret 19, no expliquen quina formació acadèmica i laboral tenen, tal com es demana quan adquireixen la condició de diputat, segons es desprèn d’aquesta fitxa d’informació pública.
Pel que fa als partits polítics, els únics diputats que expliquen la seva formació acadèmica són els que pertanyen a Esquerra Republicana i els Comuns, mentre que per la banda contrària, el partit que té més diputats que no expliquen la formació acadèmica és el PP, segons RAC1. Onze dels seus 15 diputats no diuen què han estudiat ni quina és la seva experiència laboral, segons ha constatat l’emissora, i entre ells s'hi troben el mateix Alejandro Fernández, president dels populars catalans, o el portaveu del PPC, Juan Fernández. Pel que fa a la resta de formacions, totes tenen almenys algun diputat que tampoc especifica si té estudis i quins són. En el cas de la CUP, són els quatre que té a l’hemicicle. També Vox, Junts, PSC i Aliança Catalana, en aquest cas la mateixa Sílvia Orriols.
La guerra dels currículums
Els currículums i la informació sobre la formació acadèmica dels càrrecs polítics s’ha convertit en un dels temes d’aquest estiu, arran del descobriment que l’exdiputada del PP Noelia Núñez, que s’havia convertit en una figura clau per a la renovació del partit, tenia un currículum fals en el qual s'atribuïa títols universitaris que no tenia, que va acabar amb la seva dimissió. Aquest cas va destapar una cascada de denúncies i acusacions creuades entre partits sobre falsedats i exageracions en els currículums de diversos polítics de diferents formacions, incloent-hi PSOE, Vox i PP, i que va derivar en la dimissió de José María Ángel (PSOE), comissionat del govern espanyol per a la reconstrucció de la DANA, i d’Ignacio Higuero de Juan, exconseller de Vox a Extremadura. La descoberta també va impulsar els partits a demanar als seus càrrecs que revisessin els currículums publicats i els actualitzessin o modifiquessin per corregir possibles errors. Va ser el cas de l’alcalde Xavier Garcia Albiol, que va modificar el currículum publicat a la web de l’Ajuntament de Badalona i, on abans deia que era llicenciat en Dret, ara hi figura que és graduat en aquesta especialitat per la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR).
La polèmica ha travessat fronteres i ha arribat també als mitjans de fora de l’Estat. Aquest dimarts, el diari britànic The Guardian publicava una peça titulada “Onada de polítics espanyols editen currículums per afirmacions incorrectes sobre títols i diplomes”, i recorda els casos recents de dimissions, i recorda que la pionera va ser l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, que va presentar un certificat d’un màster amb signatures falsificades.