Finalment, ha estat el mateix president Quim Torra qui ha confirmat el darrer recurs que li quedava per lluitar contra la seva inhabilitació. "La meva inhabilitació ja és a Estrasburg. Hem presentat el recurs al Tribunal Europeu dels Drets Humans per les moltíssimes vulneracions de drets reconeguts. És una causa general contra la minoria nacional catalana. Només podem trobar justícia a Europa", ha escrit a Twitter. 

Torra ja va avisar des del principi que recorreria a tots els estaments judicials que calgués. Cal recordar que el passat setembre del 2020 va ser el Tribunal Suprem qui va confirmar la inhabilitació del president després de rebutjar el recurs que aquest havia presentat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anteriorment el va condemnar a un any i mig d'inhabilitació, en considerar-lo "autor penalment responsable d'un delicte de desobediència comès per autoritat o funcionari públic".

Abans d'Europa, el TC

Aleshores, el següent pas, tal com va anunciar el seu advocat Gonzalo Boye, era anar al Tribunal Constitucional, on van demanar la suspensió de la condemna. Així doncs, el passat 23 de febrer, el ple del TC va tornar a tombar-li el recurs perquè van considerar que els fets de març del 2019 "constataven la seva negativa a l'obediència amb una reiterada vulneració al dret a la legalitat". I és en aquest òrgan on van especificar que "no va ser condemnat per les seves idees, sinó per incomplir la llei". Aquest darrer argument és totalment contrari al que dona la defensa de Torra.

Així doncs, ara totes les esperances són a Europa. L'advocat Boye ja va avisar que són optimistes: "Nosaltres sempre guanyem a Europa". I en paral·lel, Torra sempre ha reiterat que l'última via és a Europa. "La decisió de l'alt tribunal ja va tancar definitivament la via estatal de la causa i obre plenament el camí de la justícia europea, el camí de l'única justícia possible per als independentistes catalans".

Els casos del procés enviats a Estrasburg

Torra no és el primer que arriba a Estrasburg per una causa derivada del procés. Ara mateix hi ha una dotzena de casos relacionats amb el procés a la taula d'Estrasburg, la majoria dels quals amb la detenció i empresonament dels líders independentistes. El tribunal encara està "examinant" com gestionar els recursos dels independentistes ara indultats.

El TEDH té sobre la taula quatre recursos contra la sentència de l'1-O. Són els del president d'Òmnium Jordi Cuixart, l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i els dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull. D'altra banda, hi ha tres recursos relacionats amb la presó preventiva de Rull, Sànchez i del líder d'ERC, Oriol Junqueras. També hi ha tres casos a Estrasburg sobre la suspensió del Tribunal Constitucional de la resolució del Parlament sobre l'autodeterminació i la reprovació de la monarquia. Els recursos denuncien l'anul·lació de l'acord de la Mesa del Parlament d'admetre a tràmit aquestes mocions. El setembre del 2021 Estrasburg va desestimar els dos primers recursos per les càrregues policials de l'1-O perquè no hi va veure indicis de vulneracions de drets humans.