El dia que va prendre possessió del seu càrrec, Quim Torra va renunciar a posar-se la medalla de president per evidenciar l'excepcionalitat que banyaria la legislatura que llavors s'estrenava, la XII. Un any després, i malgrat els vaticinis que des del minut ú donaven el seu mandat per esgotat, es manté al capdavant del Govern. I segueix sent el blanc de totes les crítiques. Ell, però, avisa que "no m'he sentit mai un president provisional ni m'hi sento ara". Aquest dimarts, Torra ha fet balanç de l'obra del seu executiu al llarg d'aquest primer any sota la màxima "Un país en marxa, un país a punt". En marxa perquè "hem recuperat les institucions després del 155 i hem seguit amb la dinamització econòmica després de la crisi". I "a punt per viure en llibertat".
Amb un feix de xifres sota el braç, el president ha presumit de dades econòmiques: creixement del 2% del PIB, disminució de l'atur en un 2,6%, augment de l'ocupació un 2,7%, increment de la creació d'empreses més d'un 4%, sisè any que puja la producció industrial i vuitè any seguit batent rècords d'exportació. Uns números que, segons Torra, "permeten qualificar aquest any de positiu i ser optimistes de cara al futur".
Alhora ha tret pit d'haver sigut "el primer govern que ha aconseguit complir les injustes imposicions del dèficit", cosa que ha permès la Generalitat sortir del Fons de Liquidació Autonòmica (el famós FLA). Tot això, ha ressaltat, tot i els "obstacles permanents en la vida civil i econòmica que són un llast no només per als independentistes, sinó per als 7,5 milions de catalans". Unes traves endèmiques que ha aprofitat per recordar: dèficit fiscal (8%), dèficit crònic d'inversió en infraestructures -per exemple en relació al corredor mediterrani, Rodalies, ports i aeroports- i la "política de recentralització, governi qui governi".
Diàleg vs. repressió
Òbviament, però, no tot han estat números. "Ens sentim hereus del Govern Puigdemont-Junqueras", ha defensat Torra, que ha fet gala de l'actitud dialogant del seu Govern, "vam estendre la mà a l'Estat des del primer moment". El president ha recordat que després de dues reunions amb Pedro Sánchez, una a Moncloa el 9 de juliol i l'altra a Pedralbes el 20 de desembre, "vam arribar fins al punt de plantejar-nos com avançar en un diàleg efectiu amb la figura d’un relator". Tanmateix ha lamentat que "aquest diàleg no ha estat possible perquè algú es va aixecar de la taula i no vam ser nosaltres".
Seguint aquell fil, el president ha adreçat un missatge a Pedro Sánchez, "li demano coratge per afrontar el repte de dialogar sobre el dret a l'autodeterminació" i "que torni a la taula del diàleg, allà on ho vam deixar, amb un full on a un costat hi ha les pretensions del govern de Catalunya i a l’altra la proposta del govern espanyol; i que hi hagi la figura del relator".
El tarannà dialogant l'ha brandat també per aconseguir aprovar els pressupostos de 2019 que el seu executiu va guardar al congelador davant les pèssimes expectatives que tenien de trobar el suport necessari en vistes al cicle electoral. "Esperem veure com es tanquen aquests pactes per plantejar-nos la negociació dels pressupostos per veure si ara sí, tancats els pactes postelectorals, ens adonem que per sentit de responsabilitat cal aprovar-los", en un clar missatge cap als comuns.
Del mandat de l'1-O al del 21-D
"Puigdemont segueix sent el president, però ara ha decidit que per internacionalitzar la veu de Catalunya el millor és ser al Parlament Europeu", ha afirmat el president. Ara bé, així com quan va arrencar la legislatura va deixar clar que ell es devia al mandat del l'1-O, avui no n'ha fet esment. Avui, Torra ha explicat que "jo tinc un mandat, el del 21-D", és a dir, el del resultat de les eleccions que va convocar Rajoy després d'haver aplicat el 155. Avui, Torra no ha parlat gairebé de República -només quan se li ha preguntat-, sinó de la necessitat d'assolir un referèndum pactat.
Torra s'ha queixat que "la repressió ha continuat fins al dia d'avui", i ha posat com a exemple la intervenció aquest dimarts de les conclusions de la Fiscalia per tornar a denunciar "el judici farsa". En aquest sentit s'ha mostrat confiat que "sabrem donar una resposta de país" si la sentència,que es coneixerà a l'octubre, no és absolutòria. Aquesta mateixa tarda el cap de l'executiu es reunirà amb els presidents d'Òmnium Cultural i de l'ANC.
Davant la intensa rumorologia sobre si avançarà eleccions o acabarà els quatre anys de mandat, Torra ha advertit que "no tinc previst convocar eleccions", per bé que ha reconegut que la sentència del judici al procés serà un "punt d'inflexió". De fet, precisament per això ha començat la ronda de contactes amb les entitats, per conèixer quines alternatives proposen per respondre-hi. L'ANC demanarà eleccions.
Avisa ERC que no flirtegi amb Colau
Preguntat directament sobre si una hipotètica aliança entre ERC i els comuns, entre Maragall i Colau, que deixi fora JxCat a l'Ajuntament de Barcelona, Torra ha estat taxatiu. "Davant d'una operació d'Estat per evitar que hi hagi un alcalde independentista a Barcelona hem de donar una resposta de país i per tant hi ha d'haver alcaldes independentistes i governs independentistes".
Un any després, a l'horitzó de la legislatura catalana segueixen divisant-se aires de tempesta. Per la sentència del Suprem contra els líders independentistes. I de manera més immediata, pels imminents pactes postelectorals per governar als ajuntaments. Alerta.