CRISI MIGRATÒRIA

Qui és Abdellatif Hammouchi, l'home més poderós del Marroc que apareix darrere la crisi de Ceuta?

Europa necessita el director de la policia i el servei secret marroquí tot i estar darrere Pegasus i ser acusat de tortures

Ketty Calatayud
Foto: Ministeri de l'Interior
Barcelona. Dimecres, 2 de setembre de 2026. 11:25
Actualitzat: Dimecres, 2 de setembre de 2026. 12:01
Temps de lectura: 8 minuts
Qui és Abdellatif Hammouchi, l'home més poderós del Marroc que apareix darrere la crisi de Ceuta?

No és ministre, gairebé no concedeix entrevistes i rarament fa declaracions públiques. Però Abdellatif Hammouchi és un dels homes —si no el que més— amb més poder del Marroc i és considerat una de les 50 persones més influents d'Àfrica. A les seves mans conflueixen dues estructures que en molts països estan estrictament separades: la policia i els serveis secrets interiors. Conegut com "l'ull del Regne", és, alhora, director de la Direcció General de Seguretat Nacional (DGSN) i de la Direcció General de Vigilància del Territori (DGST), el potent aparell d’intel·ligència i contraespionatge del regne alauita. Durant dues dècades s’ha convertit en un dels homes de màxima confiança de Mohamed VI, interlocutor indispensable dels serveis d’intel·ligència europeus i peça fonamental de la cooperació amb Espanya en terrorisme, crim organitzat i immigració irregular. L’abril del 2025, per exemple, va rebre a Rabat el responsable d’intel·ligència de la Guàrdia Civil per reforçar la cooperació antiterrorista, una relació que les mateixes autoritats marroquines presentaven com a "estratègica". I no a ni un any que el ministre de l'Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska va condecorar Abdellatif Hammouchi el novembre passat i li va imposar la Gran Creu de l'Orde del Mèrit de la Guàrdia Civil.

Però darrere aquesta imatge de superpolicia imprescindible per a Europa hi ha una altra trajectòria molt més controvertida: denúncies per presumptes tortures, la repressió de la dissidència, l’ús de Pegasus i les sospites d’espionatge contra dirigents estrangers. I ara el seu nom torna a emergir en l’episodi més greu de les relacions entre Espanya i el Marroc dels últims anys: l’entrada massiva de migrants a Ceuta del 30 i 31 de juliol. No està acreditat judicialment que Hammouchi ordenés l’operació de Ceuta. Aquesta acusació prové sobretot de les filtracions del grup de hackers Jabaroot. Però les revelacions han adquirit una nova dimensió, perquè un informe de la Policia Nacional remès a l’Audiència Nacional sosté que gendarmes marroquins haurien guiat migrants cap a la frontera amb l’objectiu de col·lapsar el dispositiu espanyol i amb una finalitat diferent de la purament migratòria. El document ha provocat que Fernando Grande-Marlaska exigeixi saber des de quan la Policia disposava d’aquesta informació.

L’home que concentra dos poders

La carrera d’Hammouchi explica bona part de la seva força. Després d’incorporar-se a l’aparell de seguretat marroquina durant els anys noranta, el seu gran salt va arribar després dels atemptats islamistes de Casablanca del 2003, que van deixar 45 morts i van provocar una profunda reorganització de la política antiterrorista del regne. El desembre del 2005, Mohamed VI el va situar al capdavant de la DGST, l’organisme encarregat de la seguretat interior, el contraespionatge i la lluita antiterrorista. Deu anys després, el 2015, el rei va ampliar encara més les seves atribucions nomenant-lo també director de la DGSN, la policia nacional marroquina. Des d’aleshores, Hammouchi controla simultàniament els ulls i els braços de l’Estat marroquí: la intel·ligència que identifica les amenaces i el cos policial encarregat d’actuar-hi.

Aquesta acumulació de poder és excepcional i ajuda a entendre per què el seu nom apareix una vegada i una altra quan es parla de les operacions més sensibles del regne. Le Monde el va definir arran del projecte Pegasus com "l’home més ben informat del Marroc", un servidor especialment pròxim a Mohamed VI i una figura protegida pel Palau Reial de Rabat.

Pegasus: l’ombra que arriba fins a Sánchez

Una de les pàgines més fosques de la seva etapa al capdavant de la DGST és Pegasus. La investigació internacional Pegasus Project, coordinada per Forbidden Stories amb la participació d’Amnistia Internacional i desenes de mitjans, va identificar el Marroc com un dels possibles clients del programari espia desenvolupat per l’empresa israeliana NSO Group. La filtració original contenia uns 50.000 números de telèfon seleccionats com a potencials objectius arreu del món. Amnistia ja havia documentat abans l’ús de Pegasus contra defensors dels drets humans marroquins i posteriorment va acreditar noves infeccions, entre elles les que van afectar l’activista sahrauí Aminatou Haidar. Diverses investigacions periodístiques han situat la DGST dirigida per Hammouchi al centre de l’operatiu marroquí. El Confidencial  va assenyalar, en concret, Mohamed Raji, un dels principals responsables de la DGST i especialista en intervencions telefòniques, com una figura clau en l’adquisició i desplegament de Pegasus, sempre dins l’estructura encapçalada per Hammouchi. 

I Espanya tampoc es va deslliurar de l'espionatge marroquí. El maig del 2022, el mateix govern espanyol va revelar que els telèfons de Pedro Sánchez, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska havien estat infectats amb Pegasus i que se n’havia extret informació. Madrid mai no ha atribuït oficialment l’operació al Marroc i Rabat sempre ha negat haver utilitzat Pegasus per espiar dirigents estrangers. La infecció dels telèfons està acreditada; tot i que l’autoria marroquina no ha estat provada judicialment. Però les sospites han perseguit Hammouchi des d’aleshores. I la paradoxa de la relació entre Espanya i Hammouchi es va fer especialment visible el novembre del 2025, quan Marlaska va condecorar l’home situat sota sospita. Fernando Grande-Marlaska, un dels ministres afectats per Pegasus, va imposar a Hammouchi a Madrid la Gran Creu de l’Orde del Mèrit de la Guàrdia Civil, la màxima distinció que l’institut armat concedeix a personalitats estrangeres. Interior va justificar-la per la seva contribució a la cooperació en matèria de seguretat i lluita antiterrorista. La fotografia que il·lustra aquest article resumeix millor que gairebé qualsevol discurs la complexitat de la relació entre Madrid i Rabat: el ministre presumptament espiat condecorant el responsable màxim de l’organisme sospitós d’haver participat en aquell espionatge. 

Acusat de tortures i condecorat per França

Però no és una contradicció exclusivament espanyola, perquè França manté des de fa anys una relació semblant amb el cap de la intel·ligència i la policia marroquina. El 2014, mentre Hammouchi es trobava a França, agents francesos es van presentar a la residència de l’ambaixador marroquí per intentar citar-lo en relació amb denúncies per tortures i complicitat en tortures. Entre els casos hi havia els dels denunciants Adil Lamtalsi i l’activista sahrauí Naama Asfari; posteriorment s'hi va afegir el del boxejador Zakaria Moumni. La reacció de Rabat va ser contundent. El Marroc va suspendre la cooperació judicial amb França i les relacions entre tots dos països van entrar en crisi. Un any després, París i Rabat van reconciliar-se. I França va anunciar que elevaria Hammouchi a oficial de la Legió d’Honor, després d’haver-lo distingit ja anteriorment com a cavaller. El govern francès destacava la seva eficàcia en la cooperació antiterrorista —seria necessari per a la seguretat dels Jocs Olímpics de París—; les organitzacions de drets humans denunciaven que s’estava premiant un home sobre el qual pesaven acusacions greus.

A més, Emmanuel Macron també va aparèixer entre els possibles objectius d’una operació atribuïda al Marroc. El Pegasus Project va revelar el 2021 que el número personal del president francès figurava entre els seleccionats per un client marroquí de Pegasus. No es va poder comprovar, però, si el seu telèfon havia estat efectivament infectat, perquè els investigadors no van tenir accés al dispositiu. La revelació va situar novament sota els focus la DGST dirigida per Abdellatif Hammouchi. El cas resultava especialment explosiu: el cap dels serveis secrets d’un dels principals socis de França apareixia sota sospita d’una operació que potencialment havia arribat fins al mòbil del president de la República. 

Però aquesta és una constant en la biografia de Hammouchi: com més controvertida resulta la seva figura, més imprescindible sembla per als governs europeus.

Jabaroot obre una esquerda

Aquest equilibri ha començat a trontollar aquest estiu. El grup de hackers Jabaroot, que es presenta com a algerià, però del qual no s’ha pogut establir independentment l’origen, va difondre una enorme quantitat d’informació atribuïda als aparells de seguretat marroquina. Entre les filtracions hi havia dades personals de més de 70.000 presumptes integrants de la DGST i la DGSN, les dues institucions dirigides per Hammouchi. Rabat ha negat que els hackers haguessin penetrat directament els seus sistemes i assegura que una part de la informació procedia de bases de dades externes. Però les filtracions han exposat una vulnerabilitat inèdita en un aparell caracteritzat durant dècades per la seva opacitat.

L’acusació de Ceuta

I Jabaroot va anar més enllà. Segons la versió dels hackers, la crisi de Ceuta no hauria estat una estampida migratòria espontània, sinó una operació concebuda dins l’aparell de poder marroquí. Jabaroot assenyala Fouad Ali el Himma, conseller i amic íntim de Mohamed VI, com un dels presumptes cervells polítics, i situa Hammouchi com el responsable de l’execució a través de la seva estructura de seguretat. Els hackers asseguren disposar fins i tot d’ordres de missió d’agents de la DGST desplaçats a Castillejos, a tocar de la frontera, abans i durant l’entrada massiva, i han promès publicar els noms dels responsables que presumptament haurien coordinat els moviments. Ara, la mateixa Policia Nacional espanyola ha elaborat un informe que descriu la participació de forces marroquines en els fets. L’informe, almenys pel que ha transcendit, no prova que Hammouchi donés personalment l’ordre. Però sí que canvia el panorama: ja no es tracta únicament de les filtracions de Jabaroot, sinó de determinar fins a quin punt l’aparell de seguretat marroquina va participar en una operació que Espanya considera de possible afectació a la seguretat nacional. 

L’home que Europa no pot ignorar

Aquí hi ha, probablement, la clau per entendre Hammouchi. El poder del cap dels espies marroquins no prové només de la seva proximitat a Mohamed VI. Prové també del fet que Espanya, França i altres governs europeus necessiten la seva cooperació. El Marroc disposa d’informació privilegiada sobre xarxes jihadistes al Magrib i al Sahel, controla una de les principals portes migratòries cap a Europa, comparteix informació sobre crim organitzat i narcotràfic i serà, juntament amb Espanya i Portugal, amfitrió del Mundial del 2030. Durant anys, aquesta dependència mútua ha permès que Hammouchi fos simultàniament un soci celebrat als ministeris de l’Interior europeus i una figura severament qüestionada per organitzacions de drets humans.

Més