La crisi de Ceuta obre un nou front, aquesta vegada dins del mateix aparell de l’Estat. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha enviat aquesta matinada una carta al director general de la Policia, Francisco Pardo, per exigir-li que aclareixi si existeix —i des de quan— un informe policial que atribueix a forces de seguretat marroquines un paper actiu en l’entrada massiva de migrants dels dies 30 i 31 de juliol. La reacció arriba després que El Español revelés que una unitat d’intel·ligència de la Policia Nacional ha traslladat a la jutgessa de l’Audiència Nacional María Tardón una anàlisi segons la qual gendarmes marroquins haurien conduït els migrants cap a Ceuta sota les indicacions d’agents de paisà i amb un objectiu que anava més enllà de la immigració. La revelació és especialment delicada perquè contradiu frontalment el relat que el govern espanyol ha mantingut fins ara sobre el paper del Marroc. Dilluns, el mateix Pedro Sánchez assegurava en una entrevista a la SER que no existia "cap informació" procedent de les forces de seguretat, del CNI o d’altres serveis d’intel·ligència que apuntés a una participació de les autoritats marroquines en la crisi. I aquest dimarts, després del Consell de Ministres, la portaveu del Govern, Elma Saiz, insistia que no hi havia "cap evidència, cap informe, cap indici" contra Rabat, mentre afirmava que sí que existien indicis d’una amplificació de la crisi des de fòrums vinculats a Rússia i Israel amb la finalitat de polaritzar Espanya i la Unió Europea.
Una carta enviada de matinada
La resposta de Marlaska ha estat immediata. En una carta enviada aquesta matinada, a la que ha tingut accés l'agència EFE, el ministre de l'Interior reclama a Francisco Pardo que li confirmi "amb la màxima brevetat", la veracitat de la informació publicada i que expliqui des de quan disposava la Policia Nacional d'aquestes dades. Interior considera que, si són certes, es tracta d'una informació "absolutament essencial" perquè el ministre pugui exercir les seves responsabilitats i perquè el govern espanyol adopti les decisions corresponents en matèria de política interior, política exterior i defensa de l'Estat. Marlaska recorda, a més, que la crisi de Ceuta va ser declarada situació d’interès per a la seguretat nacional d’acord amb la Llei 36/2015 i que, per tant, una informació d’aquesta transcendència hauria d’haver estat comunicada immediatament als membres del Consell de Seguretat Nacional i als òrgans encarregats de gestionar la crisi. "Si és cert el que publica aquest digital, necessito saber des de quan disposava la Policia Nacional d’aquesta informació, absolutament essencial perquè, amb independència de les diligències judicials que es puguin practicar, jo, com a ministre de l’Interior, pugui exercir la meva responsabilitat i, en definitiva, el govern (espanyol) pugui adoptar les decisions oportunes en relació amb la crisi migratòria de Ceuta, en exercici de les seves funcions constitucionals de direcció de la política interior i exterior i de defensa de l’Estat", assegura textualment.
El ministre també deixa clar que l’existència d’una investigació judicial no justifica que Interior quedi al marge de la informació. Les diligències, assenyala, es troben encara en una fase inicial i no poden impedir que les forces de seguretat informin el titular d’Interior, que exerceix el comandament superior en matèria de seguretat interior. La carta afegeix: "Es tractaria d’una informació que, havent-se declarat la situació d’interès per a la seguretat nacional prevista a la Llei 36/2015, de Seguretat Nacional, s’ha de posar immediatament a disposició dels membres del Consell de Seguretat Nacional, de l’autoritat funcional designada per reial decret del president del govern d'Espanya i de la resta d’òrgans amb competències en aquest àmbit".
Què diu l’informe que ha arribat a la jutgessa?
El document que ha desencadenat la crisi interna procedeix del Centre Nacional d’Immigració i Fronteres (CENIF), una unitat d’intel·ligència integrada a la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres de la Policia Nacional. Segons la informació publicada per El Español, el CENIF conclou que l’entrada de desenes de milers de persones a Ceuta no va ser un moviment espontani, sinó una operació planificada en què van intervenir forces de seguretat del Marroc. L’anàlisi sosté que gendarmes marroquins uniformats van canalitzar activament els fluxos de persones cap a punts determinats de la frontera, mentre que individus de paisà, identificats com a possibles membres dels serveis d’intel·ligència marroquina, supervisaven l’operació i transmetien instruccions sobre el terreny. Segons aquesta informació, existirien fotografies i identificacions dels agents implicats.
La finalitat principal, segons les conclusions policials publicades, hauria estat saturar el sistema espanyol de control fronterer i neutralitzar la seva capacitat de resposta. El document vincula també l'operació amb les reivindicacions territorials que Rabat manté sobre Ceuta i Melilla i apunta que un dels seus efectes hauria estat posar en qüestió la capacitat del CNI espanyol per anticipar una operació d’aquesta magnitud. La informació traslladada a la magistrada inclouria, a més, una dada especialment sensible: 14 presumptes jihadistes haurien aconseguit entrar a Ceuta durant els dies 30 i 31 de juliol. Aquesta qüestió forma part de la informació publicada sobre l’anàlisi policial i, per ara, no consta que hagi estat confirmat judicialment.
La magistrada de l’Audiència Nacional María Tardón havia demanat aquesta anàlisi policial per determinar si l’actuació marroquina a la frontera pot constituir indicis d’un delicte contra la independència de l’Estat. Les diligències es troben encara en una fase inicial i l’informe policial no equival, per tant, a una conclusió judicial sobre la responsabilitat del Marroc. El que existeix ara és una valoració d’una unitat policial, traslladada a una jutgessa perquè sigui investigada. Però la seva existència obre inevitablement una pregunta política de gran abast: qui coneixia aquesta informació dins de l’Estat i per què no havia arribat al ministre de l’Interior ni al govern espanyol.
Els avisos previs del 29 de juliol
A aquesta incògnita se n’hi afegeix una altra. Al marge de l’anàlisi posterior sobre la presumpta intervenció marroquina, s’ha conegut que el CENIF ja havia elaborat abans de la crisi documents que advertien del risc d’una entrada massiva. Un informe del 28 de juliol analitzava la possibilitat d’entrades irregulars a Ceuta el dia 30, i l’endemà, 29 de juliol, una alerta va ser traslladada a la Secretaria d’Estat de Seguretat. Segons els documents divulgats per Código 10 i altres mitjans, s’hi parlava de "risc extrem", d’una possible entrada massiva i de moviments coordinats tant nedant com pels voltants de la tanca fronterera.
Marlaska, en canvi, va defensar divendres passat al Congrés que la informació disponible abans del 30 de juliol no permetia preveure un salt de les dimensions que finalment es va produir. El ministre va recordar que fins aleshores les entrades i els intents havien augmentat, però també ho havien fet les intercepcions per part de les forces marroquines, i va considerar impossible deduir que es passaria sobtadament d’uns centenars d’intents a desenes de milers de persones. Margarita Robles sí que ha sostingut que el CNI va fer la seva tasca d’informar, tot i que es desconeix si des d’Intel·ligència també es van elaborar informes escrits, com en el cas de la policia. En aquest sentit, hi ha dos debats diferents. Un és si Interior va rebre prou avisos per anticipar la magnitud de l’entrada massiva. Un altre, molt més greu diplomàticament, i amb conseqüències polítiques pel govern espanyol, és si la Policia disposa ara d’indicis que atribueixen a les mateixes forces de seguretat marroquines la planificació i direcció dels fets.
Una revelació explosiva en plena defensa del Marroc
La cronologia situa el govern de Sánchez en una posició particularment complicada. Sánchez va fer dilluns una defensa explícita de la cooperació amb Rabat i va assegurar que sense l’ajuda marroquina la crisi de Ceuta hauria estat encara més greu. Només 24 hores després, Elma Saiz descartava taxativament que existís cap informe que impliqués el país veí. I unes hores més tard transcendia l'informe que assegura que una unitat de la mateixa Policia Nacional havia fet arribar a l’Audiència Nacional una anàlisi que apunta exactament en la direcció contrària.
La carta nocturna de Marlaska a Francisco Pardo converteix ara aquesta contradicció en una crisi de comunicació dins del mateix Ministeri de l’Interior. Si l’informe existeix en els termes publicats, caldrà aclarir qui el va elaborar, quan es va completar, a quins comandaments policials es va comunicar i per què una informació que el mateix ministre qualifica d’"essencial" va arribar a una jutgessa de l’Audiència Nacional sense que, segons sosté Marlaska, ell en tingués coneixement. I sobretot, obligarà el govern espanyol a afrontar una pregunta que durant més d’un mes ha intentat apartar del centre de la crisi de Ceuta: quin paper va jugar realment el Marroc durant les hores en què desenes de milers de persones van travessar la frontera espanyola.