Després de l'esmorzar informatiu, la visita del president Carles Puigdemont a Madrid ha continuat a la Fundación Ortega y Marañón. En una carpa, de format estiuenc i cultural, Puigdemont ha presentat un nou cicle de jornades anomenades "Escolta Espanya, Escucha Cataluña!" A propòsit de l'acte, el president ha indicat que el diàleg és una "nació de tots" i que la cultura del pactisme ha de construir-se entre les dues parts interpel·lades. "Ningú sent a parlar del pactisme espanyol", ha lamentat el Puigdemont, mentre indicava que sí que hi ha "pactisme català" i que les dues parts han d'asseure's i acordar. 

Les al·lusions al referèndum eren velades, però evidents. "Posem que el diàleg és una nació per donar solucions. El diàleg és una nació i a Catalunya és casa nostra", ha enunciat. "Reivindico el dret a dialogar", ha afegit fent una petita picada d'ullet sobre el dret a decidir. Així mateix, ha indicat que per dialogar quan les desavinences són profundes, cal "coratge".

Puigdemont ha partit d'aquesta idea constructiva, per acabar amb un argument pessimista, en la línia de la incapacitat de reforma l'Estat que ja havia subratllat a l'hotel Palace. "Si no s'han posat d'acord per a formar govern, com vol que es posin d'acord per escometre reformes constitucionals?". La pregunta ha quedat a l'aire, fins que el president ha fet un gir argumental on semblava respondre's a si mateix. "Espero que no siguin unes jornades més i que la transferència del coneixement que es generi en elles es posi en pràctica", ha sentenciat. És a dir, "Escolta Espanya", com en el famós poema de Salvador Espriu "Escolta, Sepharad", i que per cert Joan Maragall tanca amb un "Adéu Espanya" quan l'Estat no escolta el seu interlocutor, com ha recordat.

A mesura que el discurs es tornava més agre, hi ha hagut espai per a la queixa. Dins d'aquesta tessitura, el mandatari català ha recordat que el catalanisme polític "ha fet grans aportacions" a Espanya i al procés de construcció d'Europa, en els seus valors fundacionals. Aquest punt era la resposta a aquells qui afirmen que Catalunya quedarà fora del projecte comunitari, si opta per culminar la independència.

També ha parafrasejat el poeta Jaime Gil de Biedma, i a si mateix, quan una vegada al Parlament va dir. "Que la independència anava en serio, se'n van adonar tard" ha reblat.

John Elliott, historiador anglosaxó

 La jornada ha comptat amb la intervenció del reputat historiador anglosaxó John Elliott,  estudiós de la historiografia de Catalunya a partir de l'any 1630, les revoltes prèvies al 1714. 

Elliot ha començat l'explicació recordant que una vegada un policia li va respondre "habla la lengua del imperio" quan es va acostar a preguntar-li una qüestió en català. Aquesta expressió no es donava des del segle XVII, com ha indicat, relatant la forma com l'Estat, adoptant la cultura castellana, va conquerir allò que ell anomena "las Españas". És a dir, que l'autor fa una diferenciació entre el govern, el territori, i la conquesta dels diversos regnes per part de la Corona espanyola.