El director de cinema Mariano Ozores ha mort al seu domicili de Madrid als 98 anys, tal com ha informat l’Acadèmia de Cinema. Pertanyent al clan Ozores, una família dedicada a la interpretació, és un dels cineastes més prolífics de la seva generació i de la història del cinema espanyol, conegut pel seu sentit de l’humor i la seva capacitat de fer riure a través de les seves pel·lícules. El madrileny, que va rebre el Goya d’Honor l’any 2016, va arribar a rodar un centenar de pel·lícules al llarg de la seva trajectòria.
Nascut a Madrid l’any 1923, provenia d’una família estretament vinculada amb la interpretació i el cinema. Va ser el segon fill de Luisa Puchol i Mariano Ozores, actors de teatre. Als 17 anys va començar a treballar a la companyia teatral dels seus pares, intentant seguir el camí familiar i iniciar-se en la interpretació, però ben aviat es va adonar que aquell no era el seu camp. Sí que ho va ser per als seus germans Antonio i José Luis Ozores, tots dos actors ja traspassats. A partir del 1952 es va aventurar en el cinema, encara que el seu debut com a director va ser el 1959 amb Las dos y media y veneno, protagonitzada precisament pels seus germans i la seva cunyada, Elisa Montes.
A partir d’aquí, la seva trajectòria cinematogràfica no va deixar d’ampliar-se. Pot presumir de tenir el títol del segon director amb més pel·lícules a Espanya, amb un total de 96 produccions, totes elles cercant la simplicitat i la rapidesa, així com la rendibilitat. Només durant l’any 1982, per exemple, va arribar a rodar fins a sis films. Així, durant cinc dècades va treballar amb els actors més famosos de cada època, com José Luis López Vázquez, Alfredo Landa, Concha Velasco, Lina Morgan, Gracita Morales, Florinda Chico, Manolo Escobar o José Sacristán.
També, juntament amb el productor José María Reyzábal, va veure el potencial que podien tenir Fernando Esteso i Andrés Pajares com a duo còmic. Coincidint amb “el destape”, es va formar un trio imparable que va començar amb l’èxit de Los bingueros l’any 1979 i que va arribar a aconseguir més d’un milió d’espectadors per cadascuna de les nou pel·lícules que van fer junts. Fins i tot la seva tercera col·laboració, Yo hice a Roque III, va aconseguir que s’endarrerís dues setmanes l’estrena de L’Imperi contraataca a Espanya, perquè la distribuïdora sabia que la pel·lícula d’Irvin Kershner no podria competir contra el trio.
L'humor sempre va ser el camp de batalla preferit d’Ozores, i on se sentia més còmode. Va entendre que la clau de la comèdia era la sorpresa de l’espectador, el contrast entre diferents situacions i la representació de la quotidianitat perquè aquest es pogués identificar amb allò que veia a la pantalla. La simbiosi entre guions i acudits el va portar a retratar la societat espanyola, parodiant allò que passava al país. En són exemples produccions com En un lugar de la Manga, Los Caraduros, ¡Qué gozada de divorcio! o Los bingueros.
A més, va ser un dels primers noms a formar part de l’Acadèmia de Cinema, i l’any 2016 se li va concedir el Goya d’Honor, guardó amb el qual va recordar tots els actors amb qui havia treballat i, en especial, els seus dos germans, mentre l’acompanyaven les seves nebodes, les actrius Adriana i Emma Ozores. El director sempre deia que el riure espanyol era “gran, explosiu i amb un gran sentit de l’humor”, i per a això va deixar gairebé 100 títols que continuaran vius en l’imaginari col·lectiu del cinema espanyol.