Primera resposta dels exiliats davant la sentència del TJUE sobre les euroordres, que, entre altres qüestions, aborda la competència del Suprem per jutjar-los. La defensa de Carles Puigdemont ha presentat un nou recurs al Suprem en què demana al jutge instructor, Pablo Llarena, que s’aparti del cas que se segueix contra ell per falta de competència i per falta d’imparcialitat. L’escrit reclama que Llarena s’inhibeixi a favor del jutjat d’instrucció de Barcelona que correspongui.
Tot i que aquest ha estat un argument recurrent tant de la defensa dels exiliats, que encapçalen Gonzalo Boye i Isabel Elbal, com de la resta de líders independentistes, aquest cop el recurs ha afegit la sentència que va emetre el Tribunal de Justícia de Luxemburg aquest dimarts en resposta a les qüestions prejudicials de Llarena arran la negativa belga a entregar Lluís Puig.
Competència del Suprem
La sentència del TJUE es refereix de manera explícita en el paràgraf número 100 a la competència del Tribunal Suprem per veure la causa dels exiliats i adverteix que “no es pot considerar un tribunal establert per la llei un tribunal suprem nacional que resolgui en primera i última instància sobre un afer penal sense disposar d’una base legal expressa que li confereixi competència per jutjar la totalitat dels encausats”. Els líders independentistes sempre han argumentat que s’ha vulnerat el seu dret al jutge predeterminat per llei perquè no els corresponia ser jutjats pel Suprem, sinó pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el cas dels aforats, o un jutjat ordinari de Barcelona en el cas de la resta.
El recurs adverteix que, a la llum de la sentència del TJUE, la sala segona del Suprem "no pot considerar-se un tribunal establert per la llei" i, per tant, "ni pot ni ha de continuar veient aquest procediment" atès que correria el risc de vulnerar drets fonamentals.
Avís al Suprem
A més, avisa al Suprem que en cas que no acordi ara apartar-se del cas, es podria veure obligat a fer-ho quan altres estats membres de la UE així ho determinin acatant el que estableix el TJUE a la sentència o —"pitjor encara", afegeix— quan així ho dicti el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
El text recorda que també el dret a un jutge imparcial està recollit a la Carta dels Drets Fonamentals i denuncia que aquesta és una "condició de la qual manifestament manca el magistrat instructor, així com altres magistrats de la sala segona del Tribunal Suprem que intervenen, malgrat això, en aquest procediment".
Cleca a l'advocada de l'Estat
En el mateix escrit, la defensa de Puigdemont impugna també el recurs presentat per la Fiscalia, que va demanar afegir a la causa el delicte de desordres agreujats, i el recurs de l'advocacia de l'Estat, que també demanava incorporar aquest delicte. A tots dos els responsabilitza de voler aplicar retroactivament una norma penal que no estava en vigor en el moment en què es van produir els fets.
Pel que fa a l'advocada de l'Estat, a més, retreu que s'avingui als plantejaments de Llarena d'imputar a Puigdemont el delicte de malversació, després que en el seu escrit sobre la peça principal, corresponent als condemnats, "sosté una postura diametralment oposada" a la de l'instructor.