La petició més agreujada. Els quatre fiscals del Tribunal Suprem han demanat al jutge Pablo Llarena que modifiqui la seva interlocutòria i que processi pel nou delicte de desordres públics agreujats al president a l'exili Carles Puigdemont, i als exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Pel que fa al delicte de malversació de fons públics, la Fiscalia del Suprem no discrepa del jutge Llarena, però no detalla res si accepta la malversació agreujada amb la qual aposta Llarena, ja que la Fiscalia General de l'Estat (FGE) ultima una interpretació conjunta. Llarena només ha processat Ponsatí pel delicte de desobediència, com a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que en el seu cas la Fiscalia respecta. En el cas de l'exconseller a l'exili, Lluís Puig, el Ministeri Públic  també defensa que se li mantinguin els delictes de desobediència i malversació, com indica el jutge.

En l’escrit, presentat aquest dimarts, els fiscals afirmen que els “processats rebels” se’ls ha d’aplicar el delicte de desordres públics agreujats (art.557.1.2 del Codi Penal) perquè els fets que s’inclouen en el processament “encaixen plenament” en aquest delicte, malgrat que “la tipicitat d’aquest no esgota tot el desvalor antijurídic de les conductes imputades a Puigdemont, Comín i Ponsatí”. I per això, asseguren que cal incloure la seva ordre de detenció i ingrés a presó.

Una petició de 17 anys de presó a Puigdemont?

El delicte de desordres públics agreujats implica una pena màxima 5 anys de presó i fins a 8 anys inhabilitació a càrrec públic en el cas que hi hagi violència i si són autoritat. Si, finalment, la Fiscalia acusa el president Puigdemont pel delicte de malversació agreujada, com defensa el jutge Llarena, podria demanar el màxim de presó d'aquest delicte que són 12 anys de presó. I sumades les penes màximes dels dos delictes serien 17 anys de presó.  Quatre anys més que la pena imposada al líder d'ERC, Oriol Junqueras.

El raonament dels quatre fiscals

La Fiscalia hi precisa que "resulta evident" que les greus alteracions de l'ordre públic que la sentència del procés declara provades "no s'han despenalitzat", i que si desapareix el delicte de sedició, "el seu encaix normatiu apropiat són els desordres públics agreujats", delicte -sosté- que sense el qual no es podrien haver tipificat els fets com a sedició. Hi afegeix que "és obvi que els acusats, van actuar en grup i amb la finalitat d'atemptar contra la pau pública. I ho van executar com a promotors, inductors i autors mediats, des d'una organització de poder, usant com a instruments als ciutadans convocats". L'escrit és signat pels quatre fiscals destinats al Tribunal Suprem: Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Jaime Moreno i Fidel Cadena.

L'efecte als condemnats pel procés

Amb aquesta interpretació és segur que la Fiscalia també demanarà al Tribunal Suprem, presidit per Manuel Marchena, que en la revisió de la condemna als líders polítics amb la retirada del delicte de sedició, hi afegeixi el delicte de desordres públics per als  9 condemnats, com el líder d'ERC, Oriol Junqueras.

En aquest sentit, la Fiscalia exposa que els fets provats en la sentència del procés recull en diversos passatges fets tumultuaris amb resultat d’alteracions greus de l’ordre públics, dificultats i talls en la circulació, invasió d’instal·lacions i edificis amb greu afectació del funcionament de l’Administració de Justícia i dels serveis essencials d’aquests centres, actes d’intimidació i violència sobre les persones i coses, danys que es van produir en nombrosos moments i escenaris, i a vegades, violents enfrontaments de milers de ciutadans mobilitzats el 20 de setembre i l’1 d’octubre de 2017.

Hi afegeix que “el comportament atribuït als acusats Junqueras, Romeva, Rull, Turull Sànchez i Cuixart, Bassa i Forcadell (no cita Forn) permet atribuir-los els riscos”, tal com que recull el nou delicte de desordres agreujats.  I conclou: "No seria comprensible que la multitud d'episodis violents, organitzats amb la finalitat d'alterar l'ordre constitucional, planificats, ideats, dirigits, impulsats i realitzats intel·lectualment i materialment pels acusats, quedessin convertits en atípics des del prisma de l'ordre públic."