L'Advocacia de l'Estat se suma a la Fiscalia del Suprem i ha presentat un recurs contra la interlocutòria del jutge Pablo Llarena perquè inclogui els delictes de desordres agreujats i malversació en el nou processament del president a l'exili Carles Puigdemont. El jutge Llarena, força crític amb el govern del PSOE, ha afirmat que, derogat el delicte de sedició, "només" pot aplicar a Puigdemont el delicte de malversació, però de forma agreujada, que pot implicar una pena màxima de 12 anys de presó, i per desobediència. Amb aquesta lectura de la reforma del Codi Penal, no hi ha una rebaixa de penes sinó que el president Puigdemont pot haver d'enfrontar-se a 17 anys de presó (12 per malversació i 5 anys per desordres agreujats).

En el recurs, presentat aquest dimecres, i al qual ha tingut accés ElNacional.cat, l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, renya Llarena i li recorda que en les interlocutòries de processament, el jutge instructor només recull fets que podrien ser delictius, però que no és la seva funció precisar els delictes i menys els tipus delictius, feina que és de les acusacions o del tribunal d'enjudiciament delimitar-ho. Per això, li reclama que a més de la malversació, inclogui el delicte de desordres públics, ja que la tardor del 2017 considera que n'hi va haver, com recull la sentència als líders socials i polítics del 2019, a parer seu, i per això es pot acusar el president Puigdemont i els exconsellers a l'exili Toni Comín i Clara Ponsatí. Si Llarena no ho rectifica, segurament les acusacions presentaran recurs d'apel·lació a la sala penal del Tribunal Suprem, on està inscrit el mateix jutge instructor.

Limitació de les acusacions

L’advocada de l’Estat exposa que la interlocutòria del jutge Llarena “limita el dret de les acusacions a poder desplegar la seva acció”, quan exclou l’aplicació de tipus delictius que s’han recollit en la reforma del Codi Penal, pactada pel PSOE, Podemos i ERC, en referència al nou delicte de desordres públics agreujats. “La resolució no només furta a les acusacions poder exercir la seva acusació sense restriccions indegudes, sinó que també impedeix un pronunciament de l’òrgan d’enjudiciament sobre la interpretació i aplicació de la reforma”, manifesta Seoane.

En aquest sentit, l’advocada de l’Estat recorda al magistrat Pablo Llarena que “va haver de celebrar-se un judici”, en referència al del procés, perquè “la sala d'enjudiciament es pronunciés sobre la tipicitat dels fets, apartant-se del que el seu moment es va fer en la interlocutòria de processament”, fent referència que Llarena els va processar per rebel·lió i el Suprem els va condemnar per sedició, tal com va defensar l’Advocacia de l’Estat, que “es va apartar dels fets descrits per l’instructor”.

Les ordres de detenció

A més a més, en el cas d’activar-se l’extradició, l’advocada de l’Estat exposa que l’efecte principal del principi d’especialitat radica en el fet que la persona entregada en virtut d’una ordre de detenció europea (ODE) no podrà ser processada, condemnada o privada de llibertat per una infracció comesa abans de la seva entrega diferent de la que va motivar l'ordre.

Per tot això, demana al jutge Llarena que modifiqui el processament i inclogui el nou delicte de desordres agreujats per als tres europarlamentaris.