El líder de Junts i president a l’exili, Carles Puigdemont, ha reaccionat amb contundència a la configuració lingüística prevista per a la visita del papa Lleó XIV a la Sagrada Família. Després que la Santa Seu hagi fet públic el missal de la litúrgia, diverses veus han alertat d’un retrocés en la presència del català, un fet que ha encès la indignació del dirigent independentista. En una piulada, Puigdemont ha denunciat la situació amb paraules molt dures: “Quina vergonya, quin insult a tot un país i a la memòria d’Antoni Gaudí”.
En el mateix missatge, ha advertit que si aquest plantejament lingüístic es confirma, “es confirmarà el retorn al nacionalcatolicisme pel qual treballen els escarabats porprats”, en una crítica directa a determinats sectors de la jerarquia eclesiàstica. El president a l’exili també ha expressat la seva “decepció” pel posicionament de l’Església, a qui acusa de situar-se “al costat de la llengua del poder” i de menysprear “la llengua pròpia de Catalunya per la qual un poble ha lluitat durant segles”. El missatge conclou amb una advertència clara: “Prenguem-ne nota. No ho oblidem”.
Quina vergonya, quin insult a tot un país i a la memòria d'Antoni Gaudí. Si finalment això es així, es confirmarà el retorn al nacionalcatolicisme pel qual treballa els escarabats porprats.
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) June 1, 2026
I quina decepció veure com l'església es posa al costat de llengua del poder i menysprea… https://t.co/OefA45wOGX
Menys català que el 2010
La polèmica s’ha intensificat després de l’anàlisi publicada per Catalunya Religió, que ha comparat la distribució lingüística de la cerimònia amb la visita del papa Benet XVI l’any 2010. El resultat és una reducció notable del protagonisme del català i una presència més elevada del castellà en moments clau de la litúrgia.
El cas més flagrant és el de la benedicció de la torre de Jesucrist —l’element central que culminarà la celebració—, que es farà en castellà. Fa setze anys, en canvi, la cerimònia es va tancar amb la pregària de l’Àngelus en llatí, una opció que evitava el predomini de cap llengua contemporània i mantenia una certa neutralitat litúrgica. Aquesta comparativa ha alimentat les crítiques de sectors que consideren que la nova distribució lingüística representa un pas enrere en el reconeixement del català dins d’un acte de gran simbolisme, tant religiós com cultural.
Malgrat tot, el català no desapareix completament de la cerimònia. Segons el missal, serà la llengua escollida per a les primeres paraules de Lleó XIV a la Sagrada Família: “En el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant. La pau sigui amb vosaltres”. També es mantindrà en alguns moments inicials de la litúrgia de la Paraula, com la lectura del llibre de l’Apocalipsi i el salm responsorial —el salm 8 del saltiri—, que es faran en català.
Tanmateix, el pes global del català serà inferior al de la visita del 2010. Aleshores, es van proclamar en aquesta llengua la lectura del llibre de Nehemies, el salm responsorial, la carta de sant Pau als Corintis i l’aclamació abans de l’Evangeli. En l’actual celebració, en canvi, l’Evangeli es proclamarà en castellà, com ja va passar en aquella ocasió, però sense la compensació d’una presència més àmplia del català en la resta de lectures. Aquest canvi en l’equilibri lingüístic ha estat interpretat per alguns analistes com un reflex de les tensions entre la dimensió universal de l’Església i les realitats lingüístiques locals, especialment en contextos com el català, on la llengua té un fort component identitari.