El descontrol en la gestió per part de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), admès pel Govern amb una auditoria, és investigat per la Fiscalia Anticorrupció, que va demanar a l'Oficina Antifrau de Catalunya de col·laborar plegats per dirimir si hi ha indicis delictius en la concessió de prestacions econòmiques a joves extutelats. La Sindicatura de Comptes va xifrar en 167 milions d'euros els pagaments indeguts de les diferents prestacions subjectives de la Generalitat durant els anys 2016 al 2022, dels quals uns 4 milions en ajudes a joves extutelats. Antifrau va obrir dues investigacions: una relacionada amb la gestió de les ajudes a joves extutelats a Girona, gestionada per l'UTE formada per Fontanilles-Resilis, i la segona amb la gestió dels pisos per a menors no acompanyats, anomenats pisos fantasma perquè suposadament l'entitat gestora cobrava de la Generalitat, però no eren ocupats. El cas va ser destapat per un treballador, a qui Antifrau va donar la categoria d'alertador per a protegir-lo.
En les diligències d'investigació, Anticorrupció examina ara un primer informe finalitzat per part d'Antifrau, segons han explicat a ElNacional.cat fonts properes de la investigació. Es tracta de l'externalització de la gestió de les ajudes a l'emancipació dels nois extutelats, que es va posar en marxa el setembre de 2022 i va ser concedit per concurs a l'UTE formada per Fontanilles-Resilis a la demarcació de Girona. En aquest cas, Antifrau conclou que no hi ha indicis de delicte. És a dir, no hi veu frau, però convida Anticorrupció que examini i valori els incompliments contractuals que hauria fet la fundació Resilis en la gestió d'aquests recursos, tal com fixava l'administració. Es va descobrir, que alguns joves cobraven l'ajuda pública (entre 6.800 i els 36.400 euros de cop) de forma indeguda perquè tenien feina o eren a l'estranger, situacions atribuïdes a la falta de control i retards en la tramitació per part de l'entitat gestora.
La concessió dels pisos, pendent
Paral·lelament, Antifrau, que dirigeix Josep Tomàs Salàs, manté oberta una segona investigació sobre la gestió dels pisos tutelats, també per part de Resilis. En aquest cas, l'organisme ha demanat força informació al Departament de Drets Socials i a l'entitat gestora per aclarir si hi ha irregularitats administratives o de responsabilitat penal. En un informe En un informe, la Sindicatura de Greuges alertava que el servei d’habitatge només és usat pel 20,6% dels nois extutelats. També que s’havia rebutjat de donar una plaça d'habitatge a uns 750 joves entre els anys 2021 i 2023. Paradoxalment, també s’indicava que el percentatge de places no ocupades és del 7%.
Paral·lelament a la investigació d'Anticorrupció, el Tribunal de Comptes també va iniciar una anàlisi preliminar, demanada per la Fiscalia d'aquest òrgan, per determinar si hi ha una responsabilitat comptable en la gestió dels diners públics i imputable a algun responsable del Govern. El Parlament, per la seva part, va tancar la comissió d'investigació sobre la DGAIA la setmana passada sense imputar responsabilitast a cap exconseller de Drets Socials ni al seu equip, i amb la constatació que els serveis es van desbordar amb l'arribada de menors no acompanyats.
Contracte prorrogat
Actualment, la UTE formada per Fontanilles-Resilis continua la gestió de la prestació a joves extutelats fins a aquest desembre. El Departament de Drets Socials i Inclusió va confirmar que el prorrogava per no deixar els menors no acompanyats sense atenció, i que després seria assumit per la substituta de la DGAIA, la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA). El servei té un cost de 556.916 euros.
La Generalitat va externalitzar el servei del SEVAP davant el desbordament de casos, el 2022, però el control dels expedients tampoc va ser efectiu. L'auditoria, encarregada per la Generalitat, va confirmar que "la contractació d’aquest equip de seguiment intensiu no hauria estat suficient per evitar els pagaments indeguts i apunten a l’existència de deficiències en la gestió de la prestació d’extutelats i copagament dels serveis d’habitatge". El document també apunta a la manca de personal, eines de gestió insuficients o dèficits en la interoperabilitat com a mancances en la gestió de la prestació.
En l'auditoria s'exposa que, en el cas del servei de Resilis a Girona, "en 29 dels 32 expedients de la mostra revisada que es trobaven transferits, no consten les actuacions de seguiment i verificació que requereix la normativa. Aquest fet va provocar que 16 d’aquests expedients, en el moment de ser transferits, els joves incomplissin els requisits per a ser beneficiaris de la prestació econòmica, la qual hauria d’haver estat suspesa o extingida amb anterioritat".
La Sindicatura de Greuges també va exigir que s'endreci i agilitzin els serveis per tal que no es repeteixin les irregularitats administratives i evitar el retard en la concessió de les ajudes i en la seva retirada. Assegurava que la cobertura dels programes d'emancipació era "insuficient": només cobreix la meitat dels joves en fer 18 anys i queden exclosos "perfils vulnerables".
De les darreres xifres conegudes, s'indica que l’any 2024 va haver-hi 2.774 beneficiaris de prestacions econòmiques, que van rebre uns 23 milions en ajudes, que representen 392 joves més que el 2023 i uns 5 milions més de pressupost. I, fins al juny de 2025, hi havia 2.354 extutelats amb ajuts i un pressupost de 7,8 milions d’euros, i 1.236 en habitatges assistits.