Sense rendir-se. El president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig han presentat un recurs de reforma contra la negativa del magistrat Julián Sánchez Melgar d’acceptar la recusació de l’instructor de la causa independentista, Pablo Llarena, així com del president del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, i de quatre jutges més que van jutjar i condemnar els independentistes catalans per sedició, malversació de fons públics i desobediència, l’octubre del 2019. Consideren que "no són imparcials". A més, també mantenen la recusació del magistrat encarregat d’analitzar les recusacions, Sánchez Melgar, per “vulnerar el dret de defensa” i “haver estat acusació en la causa el procés”, quan era fiscal general de l’Estat, i per haver-se pronunciat sobre el cas.
En concret, la setmana passada, el jutge va inadmetre la petició del president i dels exconsellers a l’exili contra els magistrats Manuel Marchena Gómez, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre, Antonio del Moral García i Ana María Ferrer García, a més de l'instructor de la causa, Pablo Llarena, per la seva falta d’imparcialitat. Per Melgar, els arguments dels polítics catalans eren “arbitraris, abusius i amb defectes formals”.
Raonaments
En el recurs dels polítics catalans, el seu advocat, el penalista Gonzalo Boye, critica Sánchez Melgar, exfiscal general de l’Estat, per “desconèixer la jurisprudència del Tribunal de la Unió Europea", en afirmar que el fet que “el jutge Llarena acceptés una distinció oferta per una organització d’extrema dreta per la seva persecució política per la via penal (el govern català) contra els recurrents, no ofereixi dubtes sobre la seva imparcialitat”. A més va qualificar el dret de recusació dels polítics d’una “estratègia de demonització”.
Davant aquesta resposta, Boye també manté la recusació a Sánchez Melgar pel “seu menyspreu manifest pel dret de defensa, l'assistència lletrada i el jutge imparcial” i per això indica que no pot resoldre res de la causa especial 20907/2017. En concret, li recorda que quan era fiscal va manifestar als mitjans de comunicació que trobava “gratificant” la reactivació de la justícia alemanya amb l’euroordre a Puigdemont. “No es pot ser jutge i part”, recorda Boye al jutge, tal com ha “insistit” la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.
En les al·legacions, la defensa també rectifica el magistrat de la peça separada sobre les recusacions i li aclareix que una persona sotmesa a una ordre de detenció europea, com els quatre polítics catalans, “sí que tenen dret a recusar”, ja que estan representants en el procediment, tot i que el jutge Llarena li va costar acceptar-los. “Fa quatre anys que ho estan”, recorda a Sánchez Melgar.
A banda, Boye recorda que el jutge instructor de la causa principal, Pablo Llarena, ha preguntat al tribunal europeu que aclareixi l’abast de les euroordres i la col·laboració entre països, relacionada amb l’entrega de Puigdemont, que està pendent de resposta.