La nit del debat a quatre en què el líder de Podemos, Pablo Iglesias, va assegurar que en les negociacions no hi havia línies vermelles, en al·lusió al referèndum, el sobiranisme va sospirar, per bé que l'aliança entre PSOE i Unidos Podemos semblava més a prop. Les tensions de campanya havien enterbolit aquesta possibilitat, fins que la hipòtesi ha recuperat la llum a causa de les enquestes: la coalició progressista es quedaria a pocs escons de la majoria absoluta, en un moment en què la socialdemocràcia que ambdós volen representar s'ha situat en el centre de l'agenda política.  

La tesi 'Sevilla'

Segons el ministrable d'Economia del PSOE, Jordi Sevilla, és una opció contemplada per Ferraz la de deixar governar la força amb més suport al Congrés. Les declaracions van anar succeïdes per una afirmació de Sánchez, on sentenciava que en cap cas entraria en un govern de coalició amb el Partit Popular, ni tampoc faria el secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, president. En conseqüència, el ventall per complir la promesa feta al Cercle d'Economia pel socialista, que no hi hauria terceres eleccions, deixa marge a l'opció d'un pacte de PSOE i Podemos amb Sánchez president. 

Dret a decidir i les enquestes

Per pragmatisme polític, seria difícil dir 'no' a un govern que frega la majoria absoluta, segons els sondejos. Si la darrera enquesta de Metroscopia d'aquest diumenge es reproduís la nit electoral, Podemos obtindria 92-95 escons i el PSOE uns 78-85. Per la part alta, la suma superaria la majoria absoluta, amb 180 escons; per la part baixa, la xifra se situaria entorn dels 170. En ambdós casos, l'abstenció dels independentistes CDC i ERC seria innecessària, i només en el segon cas requeririen una abstenció del PNB (5-6 escons) i Coalición Canaria (1).

En cas d'abandonar-se la via del referèndum, suposaria un incompliment del programa d'En Comú Podem, que reporta 12-15 diputats, però seria poc penalitzat pels votants de Podemos, en tant que el 58% del seu electorat està a favor d'un Estat immobilista o centralitzador. Ara que "els privilegis de Colau", –segons la presidenta andalusa, Susana Díaz– s'han difuminat als platons de TV, certs sectors podemistes asseguren que és la voluntat d'acabar amb les portes giratòries, que ha permès a expresidents com Felipe González situar-se en consells d'administració, el que impedeix el pacte. 

FOTO: Íñigo Errejón i Alberto Garzón / EFE

Vella i nova socialdemocràcia

Al marge la qüestió catalana, les aspreses de la relació entre Podemos i el PSOE avancen –amb passos petits– gràcies a la moderació en les paraules de Pablo Iglesias i la constatació que els nous i els vells es necessiten per desbancar el PP. Els primers, perquè s'imposen en les enquestes, és a dir, el sorpasso. I els segons, perquè tenen experiència necessària per als plans de Podemos, qui vol renegociar amb la Unió Europea el dèficit i fer prevaldre la sobirania econòmica, davant Brussel·les, per aplicar el seu programa.

La formació morada necessita envoltar-se de la credibilitat dels socis socialistes com ara l'SPD alemany, el Partit Socialiste francès o l'italià Matteo Renzi, ja que la "nova socialdemocràcia" només té ara com ara d'aliat la grega Syriza. Aquesta etiqueta els ha ajudat a dissipar el temor al comunisme d'IU, però intimida el PSOE, que es reivindica com a "autèntic" socialdemòcrata. "Si algú pretén robar-nos la nostra història, apoderar-se del sacrifici de milions de socialistes, no ho permetrem", ha exclamat amb indignació aquest diumenge el diputat Patxi López.

No és l'únic gest que ha causat ambivalència a Ferraz. Iglesias ha fet un gir a les paraules de la calç viva sobre l'expresident Felipe González, indicant que José Luis Rodríguez Zapatero havia estat "el millor president de la democràcia". L'estratègia apropa el votant socialista moderat i pica l'ullet al menyspreu que podria haver sentit el PSOE per les afirmacions sobre González. "Socialdemocràcia és el PSOE", va reblar Zapatero, àvidament, davant del desconcert dels seus pel darrer gir conceptual d'Iglesias.

Sánchez o Iglesias, president

Si l'entesa s'ha de forjar, no sols hauran de driblar l'escull del dret a decidir. Iglesias ha afirmat, taxativament i per darrer cop aquest diumenge, que si queda segon el 26-J demanarà la presidència. Per la seva banda, Sánchez va assegurar que Iglesias no seria president. Per tant, l'única manera de conformar la coalició seria la renúncia d'algun dels dos a ser el cap de govern. A Podemos li podria interessar per la qüestió europea, mentre que veus autoritzades de Ferraz afirmen veure Sánchez president.

El socialista José Enrique Serrano ha assegurat al míting a Aragó aquest diumenge una cosa que el seu líder ja va dir fa uns dies. "Hi ha qui vol rereconstruir la sanitat, l'educació... i sabeu qui hi haurà darrere de tot això? Pedro Sánchez", va afirmar en al·lusió als podemistes. Serrano no és una opinió qualsevol. És un històric de Ferraz que va liderar l'equip negociador per a la investidura i sap en quins punts programàtics es podria produir l'encaix amb els rivals. La mateixa cap de llista del PSC, Meritxell Batet, va assegurar que hi havia més en comú amb Podemos que amb C's i últimament el seu líder ja titlla –de nou– els d'Albert Rivera com la "dreta". 

En aquest escenari, Sánchez tindria molt a dir la nit del 26-J, si queda ultrapassat pels podemistes. Per una banda, va assegurar que sotmetria a consulta de les bases qualsevol pacte. Per altra, existeix la sensació en els cercles de confiança del secretari general que un pacte amb Podemos dependrà en darrera instància de la seva voluntat de fer el cop a la taula i plantar-se per salvar el coll. I és que hi ha qui creu que té set vides, i que en els moments de la seva carrera en què semblava que defallia, acabava traient cap.