“Es treballa molt millor parlant que sortint al carrer”. És el que expressa, quan falta poc perquè se celebri a Madrid una manifestació del PP contra l’amnistia, un membre de la direcció del PSOE. Alberto Núñez Feijóo apareixerà aquest diumenge dalt d’un escenari col·locat per l’ànima més ultra del seu partit. José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso van encarregar-se la setmana passada d’arrossegar l’actual líder del partit cap a una manifestació que en cap cas representa l’esperit de moderació que intenta reivindicar, sense èxit, Feijóo. L’excusa? Protestar contra un possible acord entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont que impliqui amnistiar independentistes.
🔴 Acte del PP a Madrid contra l’amnistia, DIRECTE | Segueix l'última hora
La manifestació del PP d’aquest diumenge afavoreix el PSOE? En tant que pot convertir-se en un Colón 2.0, pot legitimar i servir com a trampolí a Sánchez per obrir la via de diàleg Ferraz-Waterloo? Així ho veuen els socialistes, que alhora són cautes i no diuen ni piu sobre una possible amnistia. Consideren que, a ulls de l’electorat espanyol, el PP quedarà arraconat i vist “com els ultres que són”. Així ho assenyalava aquest dijous als passadissos del Congrés un dels màxims dirigents del PSOE, tot just quan es va acabar de votar la reforma del reglament que permet emprar-hi, a partir d’ara, el català amb plena normalitat.
“El que no s’entén és que siguin ells els que ara deien que volien parlar amb Junts”, apunten fonts del PSOE, que consideren que aquesta “traçabilitat” que reivindica Feijóo —per la quantitat d’anys que ha estat al capdavant de la Xunta de Galícia— la té Sánchez i no el líder dels populars. “Nosaltres tenim una traçabilitat de cinc anys” intentant desinflamar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, afirmen. I avisen del mal que pot fer als populars “veure en un futur imatges del PP situant-se en contra de la normalització del català al Congrés o sortint al carrer” en una manifestació com la de diumenge. S’hi diran “paraules molt grosses i algunes barbaritats”, i “és curiós que repeteixin constantment el que mai no els ha anat bé”, afegeixen.
La lectura que fan a la Moncloa d’aquesta manifestació del PP va en la mateixa línia, almenys pel que fa a la “desesperació” dels populars pel resultat del 23-J. “Nosaltres anem a la nostra; i quan arribi el moment, a negociar per quatre anys més de convivència”, apunten fonts del govern espanyol, que també assenyalen que la legitimitat per seure a transaccionar amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana una investidura de Pedro Sánchez l’han tingut des de la matinada del 24 de juliol.
Al PSOE, així, consideren que la manifestació del PP d’aquest diumenge no els fa ni pessigolles; més aviat tot el contrari. Ja ho va demostrar també aquest dijous el secretari d’Organització del partit, Santos Cerdán, que en declaracions als mitjans al Congrés dels Diputats va assenyalar que serà la militància del partit qui acabarà “escollint” què faran els socialistes en les pròximes setmanes. “Passarem a consultes qualsevol formació de govern”, va assenyalar el número tres del PSOE quan se li va preguntar sobre la mateixa qüestió de fons que durà el PP als carrers aquest diumenge: l’aquelarre de Felipe González i Alfonso Guerra contra una hipotètica llei d’amnistia.
De fet, cal recordar que el govern espanyol no va trigar gens ni mica a reaccionar amb bona cara a la ja famosa conferència de Carles Puigdemont a Brussel·les a principis de mes. La portaveu Isabel Rodriguez va indicar que el president de la Generalitat a l’exili havia “obert les vies de diàleg” al mostrar la seva predisposició a seure a negociar amb el PSOE.
El llenguatge quirúrgic de Pedro Sánchez sobre l’amnistia
Sigui com sigui, això no implica que a Ferraz donin per feta una llei d’amnistia. En cap cas. És gairebé del tot impossible escoltar un ministre o dirigent socialista pronunciar la paraula ‘amnistia’. No va ser fins aquest dimecres que Pedro Sánchez no va obrir —encara que fos una mica— la porta a exculpar independentistes. “Seré coherent amb la política de normalització i estabilització política a Catalunya, i amb això ja dic molt”, va manifestar des de Nova York. Paraules quirúrgiques per part del president del govern espanyol, que les va amanir amb la promesa de “dir el que hagi de dir” un cop fracassi la investidura de Feijóo.
Una setmana per començar a sortir de dubtes
Però aquest llenguatge quirúrgic de Pedro Sánchez, així com la decisió de pronunciar-se només amb comptagotes sobre arribar a acords amb l’independentisme genera un dubte: el president del govern espanyol pretén negociar o només guanya temps? No és un disbarat pensar que dels possibles plans que pot tenir el president del govern espanyol al seu cap en l’escenari posterior a la investidura fallida de Feijóo sigui anar a unes noves eleccions.
El Centre d’Investigacions Sociològiques ha col·locat sobre la taula del president del govern espanyol un baròmetre que el pot fer pensar que una repetició electoral pot jugar a favor seu. Electomanía calcula, per exemple, que el PSOE ja no necessitaria Junts per Catalunya en l’aritmètica parlamentària del Congrés, tot basant-se en les dades publicades pel CIS. Però també cal recordar que el mateix centre d’estudis sociològics va inflar en els passats comicis les aspiracions de Pedro Sánchez i al final el PSOE va quedar com a segona força més votada, per sota del PP.
La segona votació del debat d’investidura de Feijóo es produirà divendres. Un cop fracassi —si tot es manté en ordre i no hi ha transfuguisme socialista en favor del PP— s’activarà un rellotge de dos mesos; el límit de temps que tindrà Sánchez per tancar o no un acord amb l’independentisme. Es veurà llavors quina és la qualitat de la connexió telefònica Ferraz-Waterloo. Si bé, la setmana passada, un dels homes de més confiança del president del govern espanyol assenyalava que les travesses a la Moncloa sobre si s’aconseguirà un acord d’investidura estan “al 50-50”.