Pedro Sánchez ha mantingut en el seu programa electoral del 29N alguns dels compromisos assolits en la passada legislatura amb formacions que el van investir president del govern espanyol. El PSOE, concretament, es compromet en la pròxima legislatura a "continuar impulsant" el reconeixement del català com a llengua oficial a la Unió Europea. També hi incorpora el nou sistema de finançament autonòmic, nascut del finançament singular pactat per ERC i el PSC, i l'assumpció de 83.000 milions d'euros de deute autonòmic, fruit del pacte d'investidura amb els republicans. També promet actualitzar el Fons de Compensació Interterritorial, a banda de mesures sobre habitatge, pensions, treball, fiscalitat, xarxes socials, sanitat, justícia i seguretat ferroviària.
Pel que fa a la pluralitat lingüística, els socialistes es comprometen a promoure l'ensenyament del català, l'euskera i el gallec amb càtedres i lectorats, i a col·laborar amb l'Institut Ramon Llull i l'Etxepare. El text també aposta per models de llenguatge d'intel·ligència artificial oberts en les llengües que són oficials a l'Estat, en el marc de l'ampliació de la xarxa de l'Instituto Cervantes. També volen consolidar l'ús del català, basc i gallec a les Corts Generals i estendre'l a l'atenció de l'Administració General de l'Estat als territoris on són oficials. Just el contrari del que planteja el PP: el programa d'Alberto Núñez Feijóo preveu reformar el Reglament del Congrés dels Diputats perquè els debats es facin només en castellà.
Pel que fa al finançament, el PSOE es compromet a impulsar el nou sistema aprovat al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que aporta 21.000 milions d'euros addicionals a les autonomies, 4.700 dels quals per a Catalunya. El model té l'origen en el finançament singular que ERC i el PSC van pactar per investir Salvador Illa, que havia de garantir que Catalunya recaptés tots els seus impostos i el principi d'ordinalitat. Ara bé, María Jesús Montero va presentar el gener, l'endemà d'una reunió entre Sánchez i Oriol Junqueras a la Moncloa, un model que convertia el finançament singular per a Catalunya en un sistema de singularitats per a tothom. "No pot existir un model a mida d'una comunitat autònoma", va manifestar llavors la titular d'Hisenda. El CPFF el va aprovar el 4 de setembre, però el model no va anar enlloc perquè les Corts es van dissoldre per la convocatòria d'eleccions generals. El PP, en canvi, defensa que cap autonomia del règim comú en sortirà "ni hi haurà nous règims singulars negociats bilateralment".
El programa socialista també recull l'assumpció parcial per part de l'Estat de 83.000 milions d'euros de deute autonòmic. La mesura prové del pacte d'investidura de Sánchez que ERC i PSOE van signar el novembre del 2023, que preveia condonar uns 15.000 milions del deute de la Generalitat amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). El govern espanyol també ho va estendre a totes les autonomies: 83.252 milions, 17.104 dels quals per a Catalunya. Els socialistes també prometen actualitzar el Fons de Compensació Interterritorial i els incentius regionals.
Habitatge, pensions i xarxes socials
En l'àmbit social, el programa del PSOE proposa reformar la Constitució perquè l'habitatge sigui un dret fonamental, mobilitzar cada any l'1% del PIB a aquesta carpeta i crear un parc públic estatal de 100.000 habitatges a través de CASA 47. També preveu un impost progressiu sobre els habitatges de grans propietaris i fons que no es destinin al lloguer assequible, i un marc estatal perquè els ajuntaments gravin les pernoctacions en pisos turístics. Pel que fa a les pensions, els socialistes volen blindar a la Constitució el sistema públic i la revalorització amb l'IPC. Paral·lelament, es comprometen a completar la reducció de la jornada a 37,5 hores i a fixar per llei l'SMI per sobre del 60% del salari mitjà. El document inclou, a més, un tipus màxim del 35% per a les rendes del capital superiors a 300.000 euros, més impostos als "tecnooligarques" i una edat mínima de 16 anys per fer servir les xarxes socials. També proposa incloure al Codi Civil la figura de la unió d'amistat, que donarà empara legal a les persones unides per un vincle d'amistat o companyonia que decideixin assumir un compromís mutu de cures.
Un pacte d'Estat per la seguretat ferroviària
Després de la tragèdia d'Urda (Toledo), el PSOE s'ha vist obligat a abordar la seguretat ferroviària en el seu programa. El text, que fa referència a "les tragèdies" que han tingut lloc aquest 2026, proposa un pacte d'Estat per la Seguretat Ferroviària, l'Atenció a les Víctimes i la Justícia, que partirà d'una auditoria d'una nova comissió tècnica. Els socialistes es comprometen a blindar uns 19.000 milions d'euros per a la conservació i el manteniment de la xarxa fins al 2030, i a tramitar com a projecte de llei el reial decret llei del 10 de novembre, que reforça l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària. També preveuen consolidar una direcció de perfil tècnic a Adif i Renfe, reforçar les plantilles i crear la figura del Defensor de Víctimes d'Accidents Col·lectius. Finalment, el programa planteja posar en servei el sistema ERTMS de nivell 2 a la línia Madrid-Sevilla i implantar la doble verificació de les ordres de circulació als centres de control.